Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
bovins
Mastologia
Subfamília de mamífers bòvids que comprèn individus de grans dimensions i de cos massís i pesant.
Tenen el musell llarg, gros i nu el coll té una penjarella de pell característica, la barbellera manquen de llagrimers, de glàndules lacrimals i de glàndules interdigitals les femelles tenen dos parells de mamelles funcionals la cua és llarga, acabada en un pinzell de pèls les banyes solen ésser grosses, de tipus cavicorni, i són presents en ambdós sexes Són molt estesos arreu del món i ocupen gairebé tota l’àrea pròpia de la família Habiten les planes herboses i han estat utilitzats per l’home des de temps remots com a animals domèstics
llengües balcàniques
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües que comprèn essencialment el grec modern, el romanès, el búlgar i l’albanès.
El fet lingüístic representat per les afinitats entre aquestes llengües té un interès teòric molt alt, car, bé que són llengües originàriament pertanyents a branques distintes de l’indoeuropeu, avui tenen en comú un cert nombre de trets estructurals notables, que només poden ésser un resultat de la difusió i l'associació La branca de la lingüística que estudia aquest grup de llengües és la filologia balcànica o balcanologia El fet sintàctic més patent que uneix aquelles llengües és la desaparició total o parcial de l’infinitiu, i el reemplaçament per clàusules conjuntives amb verb personal…
anca
L’anca d’un cavall
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior.
Els seus límits, en l’home, no han estat assenyalats amb precisió alguns anatomistes la descriuen com la zona corresponent a l’arrel de l’extremitat inferior, inclosa la zona glútia, però molts d’altres descriuen aquesta darrera natja com a regió anatòmica a part L’anca és constituïda per una estructura esquelètica articulació de l’anca o articulació coxofemoral, una massa muscular i l’abundant teixit adipós i subcutani i pell que la cobreixen Per l’anca passen importants nervis i vasos que, provinents respectivament dels plexes lumbosacres i dels vasos ilíacs, es dirigeixen a l’extremitat…
Neodevonià
Geologia
Sèrie (o època) que correspon al Devonià superior, i que comprèn el Frasnià i el Famennià.
adreça
Diplomàtica i altres branques
Fórmula del protocol que comprèn el nom (o noms) i el títol del destinatari del document.
Un cop aquest plegat i segellat, es repetia al revers L’adreça es troba ja en les tauletes cuneïformes i en els papirs grecs d’Egipte, i fou usada així en les cartes fins a l’adopció del sobre
Extremadura

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol situada a la meitat occidental de la Meseta septentrional; administrativament comprèn les províncies de Càceres i Badajoz; la capital és Mèrida.
La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…
Sencelles
Sencelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Situat al centre des Pla, entre 100 i 200 m alt, és drenat cap a la badia d’Alcúdia pel torrent de Solleric El 1982 la superfície explotada era de 4 106 ha el 78% del terme, de les quals es cultiven 3 401 ha Predominen els cultius de cereals 2 456 ha, seguit dels fruiters 865 ha, ametllers, figueres La ramaderia comprèn 357 caps de bestiar boví, 563 d’oví i 500 de porquí La terra és explotada en el 71,4% pels seus propietaris, el 28% ho és en règim d’arrendament i la resta en el de parceria La brolla d’olivella i garrofer i les pinedes de pi blanc sumen unes 650 ha L’economia no…
Porreres
Porreres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al SE des Pla, lleugerament accidentat pels aturonaments de Migjorn relacionats amb el puig de Randa: puig de Monti-sion (282 i 294 m alt.), on hi ha l’antic oratori i col·legi de Monti-sion de Porreres
, puig de son Mulet, de son Nebot, etc.
Són afloraments oligocènics i mesozoics en es Pla, miocènic molasses i amb argiles quaternàries a les fondalades A ponent i migdia abunda la brolla, resultant de la màquia de garrofer i olivella 943 ha que, juntament amb les pinedes de pi blanc 805 ha i els alzinars residuals 96 ha, componen la superfície inculta L’any 1982 la superfície útil del terme era de 7 296 ha, de les quals 5 869 eren destinades al conreu Predominen els cultius herbacis 3 553 ha i els fruiters de secà 2 050 ha El 41% de les terres són conreades pels seus propietaris, el 10,9% ho són en règim d’arrendament i el 47,6%…
Mancor
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre la serra de Tramuntana i es Raiguer.
El sector septentrional, dins la serra, culmina a 905 m alt, a sa Fita, termenal amb Escorca i Selva de Mallorca El declivi vers es Raiguer és ràpid, fins a 500-200 m alt, puntejat per relleus aïllats, com el puig de Suró 641 m alt Els materials liàsics i triàsics dominen a la serra, i els eocènics en es Raiguer El bosc cobreix el sector muntanyós, amb predomini del pi blanc al NE 148 ha i de l’alzina al NW 140 ha La màquia d’olivella ocupa unes 300 ha, i els pasturatges unes 50 ha Els conreus 720 ha són gairebé tots de secà predominen els conreus herbacis 46 ha, les oliveres 188 ha, la vinya…
decàpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis caracteritzats pel fet de presentar a l’abdomen cinc parells de potes locomotores (pleopodis), d’on els ve el nom.
Tenen tres parells de maxillípedes al voltant de la boca, resultants de la transformació de tres parells de pereiopodis Entre els decàpodes hi ha una gran varietat quant a la forma del cos, la proporció de dimensions entre el cefalotòrax i l’abdomen, i el revestiment del cos Així, en el grup dels macrurs , que comprèn les cigales, les gambes, les llagostes, etc, el cos és llarg i lleugerament comprimit lateralment, l’abdomen, ben desenvolupat, i tot el cos recobert per una closca calcària La longitud dels pleopodis i els pereiopodis depèn de si el crustaci s’arrossega pel fons o si neda en el…