Resultats de la cerca
Es mostren 2837 resultats
Torre del Badorc o castell de Castellet (Piera)
Art romànic
Situació Torre primerenca de planta ellíptica que forma un dels dos nuclis defensius d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim de dos turons contigus que crestegen un serrat que s’estén al NE del Badorc i al S de Piera Des d’aquest indret es controla la vall del riu Anoia Sota seu ara s’estén una urbanització Mapa 35-15391 Situació 31TCF942954 Seguint la carretera que va de Martorell a Capellades, poc abans d’entrar a la població de Piera cal agafar la carretera de Can Bou Després d’uns quants quilòmetres s’entra a la urbanització de Can Claramunt i, més…
Castell i vilatge de Carratalà (Aitona)
Art romànic
Situació Tossal on s’alçava aquest antic vilatge, sobre el riberal del Segre, al sud-est d’Aitona ECSA-JBolòs El castell i l’antic poble de Carratalà eren situats al cim i al vessant d’un tossal allargat, que s’alça 1 km al sud-oest del centre de la població d’Aitona Darrere del tossal, cap al nord, hi ha terres de secà en canvi, sota seu, cap al sud, s’estén el riberal regat del Segre, que forma l’actual partida de terres de Carratalà Mapa 31-16 415 Situació 31TBF871962 Si seguim la carretera que va d’Aitona a Seròs, a 1 km de la primera població, hem de girar a la dreta, on indiqui “Cova…
Una cultura campaniforme?
Vas campaniforme amb decoració incisa, cova de Cartanyà, Vilaverd, ~1800-1500 aC MCSVR / GS Amb el nom de campaniforme es coneixen una sèrie de cultures calcolítiques que, aproximadament a partir del 2300 aC, van compartir l'ús d'uns vasos ceràmics en forma de campana invertida, que s'han convertit en el seu fòssil director La difusió paneuropea del vas campaniforme ha estat sempre el tret que més ha cridat l'atenció dels investigadors RJ Harrison n'ha distingit tres grans àrees l'oriental, a les zones articulades pels rius Oder, Elba i Rin l'occidental, que abasta els Països Baixos, França i…
Rata d’aigua
La rata d’aigua Arvicola sapidus és l’arvicòlid més gran de la fauna dels Països Catalans Té les orelles arrodonides i curtes, les potes relativament curtes i la cua d’una llargada que arriba aproximadament a 2/3 de la del cap i el cos junts Tots els exemplars adults presenten un parell de glàndules odoríferes laterals, que apareixen especialment desenvolupades durant l’època de reproducció Si bé no existeix un dimorfisme sexual clar, les femelles són, per terme mitjà, lleugerament més petites que els mascles Les mesures corporals són les següents 149-182 mm de cap i cos, 63-86 mm de cua,…
Tarai
Pla
Aiguamoll
Franja de plana pantanosa que s’estén al peu dels Siwalik fins a la plana gangètica, entre el S del Nepal i l’Índia, formada per la ressurgència de les aigües infiltrades als terrenys del peu de muntanya.
És una regió coberta de bosc i insalubre, amb un fort paludisme
Setut
Coma
Coma del Baridà, dins el municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), que s’estén des de la serralada que limita Andorra pel S (pic de Setut, 2 877 m; portella de Setut; tossal Bovinar, 2 842 m).
A la capçalera hi ha els estanys de Setut , l’emissari dels quals, el torrent de Setut , aflueix, per la dreta, al riu d’Arànser
serra de Sant Cristòfol
Serra
Alineació muntanyosa (758 m alt.) que, juntament amb la serra de la Vila (779 m alt.), s’estén entre la ciutat de Villena (Alt Vinalopó) i la vall de Biar (Alcoià), paral·lela al curs més alt del Vinalopó.
Foios
L’església parroquial de Santa Maria de Foios (s XVIII)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, constituït per una estreta franja que s’estén des de la mar fins al barranc de Carraixet, al nord de la comarca; el territori és, gairebé en la totalitat, pla i conreat.
Llevat d’unes 50 ha del sector occidental dedicades al secà garrofers i oliveres, la resta és regada amb aigua de la séquia de Montcada 350 ha a través de les de la Ratlla, Mitgera i Catalana, i també amb aigua de pous 200 ha Hi predominen les hortalisses en conreu intensiu melons, patates, blat de moro, etc, i al regadiu occidental hi ha unes 200 ha de tarongers nàvel Hi ha ramaderia estabulada bestiar boví i porcí La principal empresa industrial és una fàbrica de sacs de jute hi ha també petites indústries del moble, químiques i de la construcció L’antic pes de l’agricultura ha minvat 12%…
serra d’Aurati

Serra d'Aurati des del cim del Cuco
© Xevi Varela
Serra
Serra (2.021 m) que s’estén entre el pla d’Arides i el coll de la Bana i separa les valls de la Noguera Pallaresa i de Cardós i els municipis de Llavorsí, Vall de Cardós i Tírvia.
búlgar | búlgara
Etnologia
Individu d’un poble que parla una llengua eslava del sud, que habita formant un grup homogeni a Bulgària (7 900 000 individus) i que s’estén vers el nord, a Romania (13 000 individus, principalment al Butjak).
L’antiga població búlgara del nord de Grècia abandonà el país d’ençà dels trasllats de poblacions que seguiren el tractat de Lausana el 1923 Els búlgars actuals són el resultat de la fusió dels antics pobladors turcs del segle VII anomenats també búlgars , amb la base de la població essencialment eslava que dos segles abans ja s’hi havia imposat damunt els pobladors tracis i illiris Els invasors, que constituïren les classes governants i donaren nom al país, adoptaren ben aviat la llengua i la cultura eslaves El tipus búlgar actual presenta trets racials mediterrànids que el caracteritzen…