Torre del Badorc o castell de Castellet (Piera)

Situació

Torre primerenca de planta el·líptica que forma un dels dos nuclis defensius d’aquest castell.

ECSA - J. Bolòs

Les restes del castell són situades al cim de dos turons contigus que crestegen un serrat que s’estén al NE del Badorc i al S de Piera. Des d’aquest indret es controla la vall del riu Anoia. Sota seu ara s’estén una urbanització.

Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCF942954.

Seguint la carretera que va de Martorell a Capellades, poc abans d’entrar a la població de Piera cal agafar la carretera de Can Bou. Després d’uns quants quilòmetres s’entra a la urbanització de Can Claramunt i, més endavant, per una pista de terra, a la urbanització mal anomenada del Castell de la Ventosa. Pels carrers d’aquesta urbanització s’arriba fins a l’esplanada que hi ha al collet que separa les diverses construccions del castell. També es pot arribar al castell des de la carretera que mena al Badorc. (JBM-FJM-AMB)

Història

La història d’aquest castell presenta molts problemes d’identificació i nomenclatura. Les notícies documentals sobre aquesta fortalesa són escasses. El 1143 s’esmenta un tal Bernat Guifré de Badorc, i el 1160, en el testament d’Enric es fa menció del lloc de Badorc. Posteriorment, el 1186 Arsendis i Guerau de Badorc van cedir al monestir de Sant Cugat del Vallès el seu casal de Badorc i tots els seus termes. Aquesta donació fou confirmada dos anys més tard, quan el rei Alfons “el Cast” va corroborar que la fortalesa del Badorc pertanyia al monestir vallesà. El 1192, en el moment de testar, Guerau de Badorc tornà a ratificar aquesta cessió. (EPF)

Alguns autors han identificat les restes de la torre del Badorc amb el castell de Castellet. Tanmateix, la documentació no permet fer aquesta identificació amb tota certesa. En realitat, segons les fonts, es pot afirmar que en aquest sector de l’Anoia hi havia dues fortaleses anomenades castell de Castellet, diferents a la torre del Badorc. Una es trobava dins l’actual terme de Piera i és documentada des del segle X. L’altra s’alçava dins l’antic terme del castell de Cabrera, en l’actual municipi de Vallbona d’Anoia.

L’existència d’aquests dos castells homònims ha originat un seguit de confusions i interrogants que caldrà aclarir després d’un estudi documental i de camp rigorós. (CPO)

Castell

Basament d’una torre que formava part del recinte del castell.

ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán

Les restes del castell es conserven en dos turons contigus separats per un collet. En el turó més alt (347 m), situat a llevant, hi ha les restes dels murs d’un edifici ampli i d’una possible bestorre. En el turó més baix (340 m), a ponent, hi ha restes d’èpoques diverses d’una torre.

Al turó de llevant hi ha diversos murs situats a l’est del cim del pujol, actualment ocupat per un gran dipòsit d’aigua. Aquestes restes bàsicament són un mur que fa uns 6 m de llarg, té un gruix de 90 cm i, ara, una alçada de poc més de 2 m. Segueix una orientació NW-SE. En aquest extrem SE surten dos murs, tots dos d’uns 2 m de llarg; un va cap al SW i l’altre segueix cap a l’E. No sabem si corresponen a unes muralles que s’estenien per tot el cimal del pujol o bé a un castell que feia uns 10 m d’ample (si fa no fa l’amplada de la carena) per uns 12 m de llarg. En el mur més llarg veiem alguna espitllera quadrada (uns 20 cm per 20 cm). El mur és format per pedres més aviat petites i poc treballades que sovint formen un opus spicatum. En principi hem de pensar en un edifici de cap al segle X, bé que és difícil d’assegurar res sense fer-hi una acurada excavació arqueològica.

A unes dotzenes de metres d’aquests murs, al nord del dipòsit, al costat d’un dels corriols que menen al cim del turó, hi ha restes d’una bestorre que enllaça amb les restes d’un clos de muralles; tot és molt malmès. Aquesta possible bestorre té uns murs amb un gruix de 150 cm i és feta amb pedres de mides diverses i molt poc treballades.

La construcció més notable d’aquest conjunt de fortificacions creiem que és una torre, situada al turó més baix. Si s’entra a l’interior es veu clarament que fou construïda en dos moments diferents. A la banda meridional hi ha les restes de mitja torre, interiorment circular, però que per fora té la part oriental recta i ara (potser no a l’origen) acabada amb un angle obtús; la part occidental és arrodonida. Les restes d’aquesta torre primerenca fan uns 3,8 m d’alt; uns 2,2 m, a l’interior, hi ha un relleix d’uns 50 cm. El gruix del mur és d’uns 260 cm. Havia de tenir un diàmetre intern d’uns 220 cm. La paret és feta amb pedres petites o de mida mitjana, col·locades força irregularment formant quasi pertot un opus spicatum; són unides amb un morter de calç, tou i blanquinós. A l’exterior hi havia un arrebossat.

Sembla que aquesta torre primerenca, tot i el seu mur de 2,6 m, caigué i s’hi adossà a la banda nord un edifici destinat a complementar allò que restava: arrodonit —bé que no circular— a l’interior i, a l’exterior recte a la banda de llevant i corbat a la de ponent. Aquest segon mur és més prim (150 cm) i és format per carreus de mida mitjana (15 cm d’alt per 20 cm de llarg), ben arrenglerats formant filades regulars, tot i que de tant en tant hi ha algun rengle de pedres que recorden l’opus spicatum. Tot és unit per un morter de calç diferent, però també força tou.

A uns 8,5 m cap a llevant d’aquesta torre hi ha restes d’un mur, que podia tancar el reduït planell que hi ha al cim d’aquest turó. Això fa pensar que hi podia haver una sala amb relació a aquest edifici.

Establir una datació de totes aquestes construccions del turó de ponent és força difícil. En principi, d’acord amb el tipus d’aparell constructiu, pensem que la part septentrional de la torre ha d’ésser feta cap a l’any 1000. La part meridional ha d’ésser doncs anterior, feta al llarg del segle X. Com hem dit, segurament també cal datar els murs de l’altre turó cap al segle X, bé que és difícil d’assegurar res sense fer-hi una excavació. També és prou difícil d’establir una relació entre les diverses construccions que s’alcen al cim dels dos turons. La torre, és una torre albarrana del castell? O bé, la torre amb una sala petita potser és anterior i, en algun moment primerenc, tingué una entitat pròpia, com en molts altres castells? Cal pensar que la torre de cap a l’any 900, amb un mur de 2,6 m, podia arribar a tenir una alçada considerable. Així mateix, és important assenyalar el fet de la coincidència en un mateix edifici, la torre, de formes corbes i rectes, que recorda fortificacions d’abans de l’any 1000 de l’Anoia (Vilademàger, la Tossa de Montbui) o del Penedès (Can Pascol, Font-rubí, etc.). (JBM-FJM-AMB)

Bibliografia

  • Miquel i Rossell, 1945-47, I, pàg. 371
  • Rius, 1945-1947, III, pàgs. 203, 305, 306, 315 i 322
  • Els castells catalans, 1976, vol. V, pàgs. 294-315
  • Buron, 1989, pàgs. 49-50
  • Escudero, 1990, II, pàgs. 88-94