Resultats de la cerca

El gènere aprofita l’esperit d’aventura, les condicions atzaroses i el caràcter violent que acompanyaren la colonització d’aquests territoris A partir d’una visió romàntica, un conjunt d’arquetips el xèrif , els fora de la llei, el cow-boy , els indis, les caravanes, el ferrocarril, la diligència, el foraster, etc i d’arguments el viatge, la transhumància, la rivalitat ramaders-agricultors, la guerra contra els indis, la febre de l’or, etc es repeteixen amb variacions i superposicions, acompanyades d’una estètica inconfusible el barret vaquer, les pistoles, el saloon , el paisatge dels…

Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona 1981-84 i simultàniament feu cursos de dansa i cant Decantada en general pel gènere còmic, en teatre ha destacat, entre d’altres obres, a Cyrano de Bergerac 1984-86, El dret d’escollir 1987-88, El misantrop 1989 i Cal dir-ho 1994, dirigides per JM Flotats, La Lloll un xou ben viu 1992-93, per JM Mestres i Pigmalió 1997-98, per JL Bozzo Ha actuat també en diversos films Gaudí , 1987 de M Huerga, Sinatra , 1987, de F Betriu Què t'hi jugues, Mari Pili , 1990 Aquesta nit o mai , 1991, de V Pons etc Esdevinguda molt popular per la seva…

Utilitzà suports diversos que inclouen maquetes, llibres, escultures, fotografies i films, tot remarcant les ambivalències o els jocs de doble sentit que puguin suscitar Realitzà intervencions sobre texts i sobre composicions musicals Fou un dels artistes seleccionats a la IX Documenta de Kassel, l’any 1992 El 1995 dirigí un dels tallers de la Quinzena d’Art de Montesquiu per a joves artistes, al mateix temps que presentà una exposició a l’Espai Poblenou de Barcelona i a una biblioteca pública El 2002 exposà a la galeria d’art Whitechapel de Londres i el 2003, a la Fundació Joan…

Es formà a la facultat de lletres El 1932 Juan Piqueras l’introduí en els ambients cinematogràfics polítics de l’avantguarda Creà diferents cineclubs universitaris Membre del comitè nacional de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos 1935, el 1937 n'esdevingué secretari general i el mateix any fou elegit membre del comitè nacional de la Federació Nacional dels Estudiants de Catalunya El 1951 inicià la crítica cinematogràfica a Índice , i uns quants anys més tard creà —amb Bardem, Ducay i Garagorri— Objectivo El 1955 fou un dels organitzadors de les converses de Salamanca El 1949 inicià la…

Graduat en dret per la Universitat de Columbia, exercí com advocat als anys trenta i començà a relacionar-se amb el món teatral de Nova York com a escriptor Collaborador d’Orson Welles al Mercury Theatre, fou l’adaptador de la seva cèlebre emissió radiofònica de The War of the Worlds La seva obra In Time to Come rebé el premi de la Crítica a la millor peça teatral l’any 1941 Entre els seus guions més coneguts cal destacar els de The Sea Hawk M Curtiz, 1940, The Letter W Wyler, 1940 i Sergeant York H Hawks, 1941 Guanyà l’Oscar al millor guió —compartit amb els altres dos coautors, Julius i…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, fou escenògraf i director teatral, i als anys cinquanta s’introduí en el cinema com a assistent de Tony Richardson Treballà també per a la televisió i, entre altres dirigí per a aquest mitjà diversos episodis de la coneguda sèrie policíaca The Saint 1963-65 i alguns telefilms Koroshi, 1966 Debutà com a director de cinema amb el musical Summer Holiday 1963, però s’especialitzà en el thriller i el cinema d’acció en general, del qual esdevingué un dels directors britànics de més renom, sobretot a partir de  Robbery 1967 i  Bullitt  1966, en la qual…

S'inicià en la sastreria familiar i l’any 1968 obrí la primera botiga, Groc, que venia peces dissenyades per ell El 1976 creà una marca pròpia, Antoni Miró, per a home i dona, amb la qual els seus models aconseguiren una àmplia difusió internacional L’any 1986 fundà Antoni Miró SA, i el 1990, amb Hermenegildo Zegna, la Societat Internacional Antoni Miró, SL Realitzà desfilades per tot el món i dissenyà vestuaris per encàrrec, com ara el de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i el dels films d’alguns directors, com Bigas Luna Caniche , 1979 Des de la meitat dels…

Cursà estudis inacabats de dret a la Universitat de París Vinculat a l’extrema esquerra, portà una vida bohèmia i dirigí alguns films d’avantguarda El 1957 creà la Internacional Situacionista, organització capdavantera del situacionisme , moviment amb elements del marxisme , el surrealisme i la psicoanàlisi que influí en el maig del 68 i que s’autodissolgué el 1972 La seva obra més important és La Société du Spectacle 1967, crítica marxista de la societat de consum, en la qual la mercaderia esdevé el que anomena espectacle , un mecanisme d’alienació de l’individu i de les masses…

Després de graduar-se en teatre i literatura 1983 al Hanover College d’Indiana, anà a Nova York, on interpretà un personatge a la popular sèrie de televisió Cheers, paper pel qual guanyà un premi Emmy el 1990 Debutà en el cinema el 1986 amb Wildcats , de M Ritchie D’entre els films en els quals ha actuat destaquen Doc Hollywood 1991, de MCaton-Jones White Men Can't Jump 1992, de RShelton Indecent Proposal 1993, d’ALyne Natural Born Killers 1994, d’OStone The Sunchaser 1996, de MCimino The People vs Larry Flynt 1996, de MForman Welcome to Sarajevo 1997, de MWinterbottom Palmetto…

S'inicià de molt jove als Estudios Chamartín, on fou nomenat cap de producció el 1954, any que s’estrenà el seu primer guió, Como la tierra , escrit en collaboració d’AHurtado Fundador de Pedro Masó Producciones Cinematográficas 1962, al llarg de la seva carrera posterior fou autor i coautor de prop de 150 guions, alguns dels quals foren èxits del cinema espanyol des de la segona meitat dels anys cinquanta fins als primers anys vuitanta Cal destacar-ne els de Las Chicas de la Cruz Roja 1958, de Rafael Julià Salvia Atraco a las tres 1962, Un Millón en la basura 1967, de José Maria Forqué La…