Resultats de la cerca
Es mostren 4686 resultats
taifa de Toledo
Història
Regne independent sorgit a Al-Andalus al segle XI després del desmembrament del califat de Còrdova (1017-23).
Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la signatura de diversos…
Teheran

Teheran. Monument a Shah el-Shah.
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’Iran i de l’ostān homònim.
Situada a l’altiplà iranià, a 1230 m alt, prop dels vessants meridionals de l’Elburz, és cruïlla de comunicacions entre la Mediterrània i l’Orient, la qual cosa n’ha afavorit el comerç i el desenvolupament industrial Té indústria tèxtil llana i cotó, tabac, muntatge d’automòbils, ciment, vidre, cuir i calçat, pneumàtics i una gran refineria de petroli unida per oleoducte als jaciments d’Ahwaz i Masjed Soleymān És el centre econòmic i cultural del país el barri modern, al nord 1925, contrasta amb els barris del sud, antics, típicament orientals, de carrers estrets i cases velles apilonades L’…
monestir de Sant Miquel de Fluvià
Abadia
Abadia benedictina, filial de Sant Miquel de Cuixà (Conflent), i ara església parroquial del poble de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà).
El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels segles XII, XIII i XIV Al segle XV era ja en decadència i a partir del 1530…
Orissa
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat al NE davant el golf de Bengala.
La capital és Bhubaneswar 411 542 h 1991 Morfològicament inclou una part dels Ghats Orientals, la conca mitjana i baixa del Mahānadi i la plana alluvial costanera És de clima tropical molt calorós, amb fortes pluges monsòniques de juny a setembre Estat molt poblat 169,3 h/km 2 1981, la majoria de la població es dedica a l’agricultura, amb conreus d’arròs 2/3 de les terres de conreu, canya de sucre, mill i oleaginoses El 3% de la població és format pels pobles gond i santàl, caçadors i recollectors, amb una economia molt primitiva Té vastes àrees de regadiu al Mahānadi i al delta Posseeix 1/3…
Mossul
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Nínive, Iraq, a la dreta del Tigris.
Hi ha jaciments de petroli a les proximitats, i hi funciona una refineria Centre comercial i nus de comunicacions, és la tercera ciutat de l’Iraq en importància La ciutat vella, emmurallada en semicercle, és l’estampa d’una ciutat turca del segle XIX Fou construïda a la riba oposada de l’antiga Nínive , a la qual succeí en ser destruïda el 612 aC Centre important de l’Església nestoriana, el 1258 fou arrasada pels mongols Després d’una etapa a mans dels perses, des del començament del segle XVI formà part de I'imperi Otomà , i després de la Primera Guerra Mundial, la ciutat i el…
Yucatán
Casa del Juego de Pelota, a l’antiga ciutat maia d’Uxmal, a la península del Yucatán
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, al N de la península de Yucatán.
La capital és Mérida Els seus límits són al N el golf de Mèxic, a l’E l’estat de Quintana Roo, al s l’estat de Campeche i a l’W aquest i el golf de Mèxic El terreny forma part de la gran plana calcària de la península que es va aixecant cap al S, i forma, als seus límits meridionals, una serra anomenada Sierra Baja inferior als 250 m El sòl és poc fèrtil, dedicat gairebé exclusivament a la monocultura de l’ henequén , planta de la qual deriva una indústria artesana de fabricació de cordes, estores i teixits Hom conrea també canya de sucre, blat de moro, tabac i vainilla Hi ha explotació…
Vílnius
Ciutat
Capital de Lituània.
Situada a la confluència del Vilija amb el Vilnja, a l’encreuament de la gran via de comunicació entre la conca del Dnièper i la Bàltica amb la que va de la Rússia septentrional a Varsòvia, s’ha desenvolupat com a nucli industrial maquinària agrícola, aparells electrònics, indústria tèxtil, de la fusta i del calçat La seva universitat 1803 entronca amb l’antiga acadèmia del segle XVI Té aeroport Fundada al segle X, el 1323 fou capital del ducat de Lituània sota el duc Gediminas Destruïda el 1377 pels cavallers teutònics, es reféu sota Ladislau Jagelló Unida a Polònia, hi fou introduït el…
Benevent
Ciutat
Capital de la província de Benevent, a la Campània, Itàlia, situada a la confluència dels rius Sàbato i Calore.
Situada en una ampla conca voltada de muntanyes, té una indústria alimentària, de maquinària agrícola derivada de l’agricultura Hi és conservat un arc triomfal, dedicat a Trajà, que fou acabat per Adrià Ciutat d’origen samnita, la seva importància històrica fou determinada per la seva posició estratègica Antigament anomenada Malaventum , els romans li canviaren el nom pel de Beneventum, i li donaren l’estatut de colònia romana després de les guerres samnites i de la victòria romana que hi obtingué Mani Curi Dentat el 268 aC sobre Pirros de l’Epir, la qual determinà la retirada d’…
Benaixeve

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al curs mitjà del Túria, on ha estat construït el pantà de Benaixeve
.
El terme, accidentat pels contraforts de les serres d’Utiel, és muntanyós pic de Valdesierras, 977 m Delantera, 948 m, i és ocupat per una important vegetació natural 4 750 ha de pinedes, explotades en llur major part comunitàriament L’economia és basada en l’agricultura, predominantment de secà, malgrat els intents d’expansió del regadiu a partir de la construcció del pantà els conreus més estesos són els de cereals La propietat de la terra és concentrada en poques mans i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia, bàsicament d’ovins, aprofita les pastures naturals La…
Badakhxan
Regió
País de l’alta Àsia, que s’estén des del Hindūkush al Pamir i dividit en dues grans regions, per l’alt curs de l’Amudarja: la meridional, actualment compresa al sector NE de l’Afganistan, i la septentrional, compresa a la república autònoma de Badakhshān, al Tadjikistan.
De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea afganesa, on és…