Resultats de la cerca
Es mostren 16713 resultats
viola de gamba
viola de gamba
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal, conegut ja al segle XV i molt difós fins al segle XVIII.
Té sis cordes, afinades com el llaüt Les cordes són enrotllades formant trasts sobre un batedor o diapasó dividit en compartiments Els orificis o calats tenen generalment forma de C És collocada sobre els genolls, si es tracta de models petits, o entre les cames, si els models són més grossos L’arquet de la viola és aguantat amb el dors de la mà girat cap avall La tècnica de la mà esquerra és similar a l’emprada per al llaüt
sèrie
Geologia
Conjunt de terrenys sedimentaris dipositats al llarg d’un període geològic determinat.
Per exemple, la sèrie sedimentària del Triàsic Secundari, constituïda per una successió de fàcies ben definides gresos del Buntsandstein, calcàries del Muschelkalk i argiles del Keuper Una sèrie pot ésser contínua , quan no hi ha interrupció en la successió dels terrenys en cas contrari, és a dir, si existeix alguna llacuna estratigràfica, la sèrie és discontínua Si per qüestions tectòniques la sèrie és capgirada, origina els nivells més moderns a sota i els més antics a dalt Aleshores és anomenada sèrie invertida
corniana
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica de gra fi o mitjà i microestructura granoblàstica produïda per metamorfisme de contacte.
Pot presentar porfiroblasts d’andalusita, cordierita i biotita, el desenvolupament incipient dels quals confereix a la roca un aspecte tacat característic Tot i que les cornianes no presenten orientacions preferents dels minerals, a vegades poden mostrar estructures orientades relictes La minerologia depèn de la roca original si provenen de roques margoses contenen minerals calcosilicats granats, epidots, wollastonita i són anomenades cornianes calcosilicatades , i si procedeixen de roques argiloses contenen silicats alumínics andalusita, cordierita, biotita i reben el nom de cornubianites
dehiscència
Botànica
Acció d’obrir-se naturalment un òrgan clos (esporangi, gametangi, antera, fruit, etc) per a deixar anar el seu contingut (espores, gàmetes, pol·len, llavors, etc).
En els fruits la dehiscència pot ésser de moltes menes poral quan les llavors surten per porus apicals dental , quan el fruit s’obre únicament pel cim i l’obertura resta guarnida de dents loculicida , si el fruit s’esquerda seguint els nervis medials dels carpels septicida , quan se separen les parets laterals dels carpels que formen els septes septífraga , quan els septes s’esqueixen de través, i ventricida , si la clivella té lloc segons les sutures ventrals dels carpels
1494-1518: Anys de transició
Cavaller amb falcó, Taula de Sant Julià d'Aspa, segle XV RM El període 1494-1518 comprèn els anys del regnat de Ferran II que abasten des de l’inici de la implantació de la insaculació com a sistema d’elecció de diputats i oïdors fins al trienni successiu a la darrera extracció feta encara en vida del Rei Catòlic Sobretot en contrast amb el període anterior, que inclou la Guerra Civil i l’impuls de les reformes de la institució, es pot dir que, durant aquests anys, la Diputació del General sembla decaiguda, gairebé inercial Això no implica que es tracti d’una Diputació en decadència, sinó d’…
factors del rendiment
Agronomia
Parts d’una planta que contribueixen directament al seu rendiment, es caracteritzen per compondre’s seqüencialment al llarg del temps.
La seva determinació permet conèixer com s’ha desenvolupat el conreu Així, per exemple, en el conreu del blat els factors de rendiment són el nombre de mates per unitat de superfície, el nombre d’espigues per planta, el nombre de grans per espiga i la massa dels grans El producte de les mitjanes dels tres primers factors esmentats dóna el nombre mitjà de grans per unitat de superfície I el producte de la mitjana del nombre de grans per superfície i la massa mitjana dels grans dóna el rendiment mitjà d’un camp de blat Existeix una certa plasticitat entre els factors del rendiment Així, un…
El que cal saber de l’acne
Patologia humana
L’acne és un trastorn cutani freqüent en l’adolescència, causat per l’alteració dels follicles pilosos Aquesta alteració origina lesions diverses en la pell pàpules, pústules, barbs o nòduls No sempre que hi ha barbs es tracta d’una acne Cal tenir en compte que gairebé totes les persones tenen barbs en un moment de llur vida La diagnosi, l’ha d’establir el metge, el qual decidirà si convé seguir un tractament Malgrat que tradicionalment s’ha dit que la dieta és un factor decisiu en la presentació de la malaltia, cap estudi no ha pogut demostrar-ho Només en alguns casos hom constata que un…
El que cal saber de les urgències càrdio-vasculars
Sempre que una persona tingui sobtadament un dolor toràcic, la primera cosa que ha de fer és deixar qualsevol activitat que estigui realitzant i romandre en repòs, si més no fins que cedeixi el dolor o en comprovi l’origen El dolor toràcic de presentació sobtada que se sent com una punxada en un punt molt localitzat, dura només uns instants, o cedeix en canviar de posició o respirar profundament, és generalment d’origen muscular o nerviós i no té cap transcendència Malgrat això, si es repeteix convé consultar el metge per tal d’esbrinar-ne exactament la causa El dolor toràcic de presentació…
consistència d’una transacció
Electrònica i informàtica
Transacció que manté la consistència de les dades, i que per tant transforma el sistema o la base de dades des d’un estat correcte a un altre estat també correcte.
Si bé la idea de consistència és prou simple, la seva realització no ho és tant Per exemple, si en una operació de traspàs de fons, la transacció ha fet el reintegrament del compte d’origen però abans de fer l’abonament en el compte de destinació hi ha una fallada del sistema una caiguda de tensió, per exemple, llavors les dades deixen de ser vàlides, i la transacció porta a un estat incorrecte Calen, doncs, tècniques més sofisticades per a mantenir la consistència
roda de Barlow
Electrònica i informàtica
Aparell, ideat el 1828 per Peter Barlow, que demostrà el principi de funcionament de les màquines elèctriques i constituí un dels primers tipus elementals de motor elèctric.
Consta d’un disc conductor, generalment de coure, que pot girar lliurement al voltant del seu eix, disposat horitzontalment El disc és submergit parcialment en un dipòsit de mercuri, i hom disposa perpendicularment a les seves cares un camp magnètic Si hom connecta els dos pols d’un generador de corrent continu al mercuri i a l’eix de la roda, aquesta pren un moviment de rotació, i, inversament, si hom fa girar la roda, entre l’eix i el mercuri és generada una tensió contínua