Resultats de la cerca

Vida Format amb Enric Morera a Barcelona, fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana Entre els anys 1908 i 1911 dirigí l’Orfeó Canigó de Barcelona El 1914 es traslladà a Vic, on desenvolupà una important tasca pedagògica tot introduint, per exemple, el mètode d’ensenyament d’E Dalcroze També hi dugué a terme una gran activitat com a dinamitzador de la vida musical de la vila Fundà l’Orfeó Vigatà, l’orquestra de la Societat Vigatana de Concerts, un cor infantil i, el 1916, la revista musical "Arxiu" Espadaler escriví música orquestral, cançons per a cor,…

Considerat la veu i guitarra més important de la història del blues , tingué una vida curta, i no deixà gaire material enregistrat, però han estat milers els músics que han rebut la seva influència o han fet versions de temes seus, com Love in Vain , Crossroads o Sweet Home Chicago , clàssics del blues en general i del blues del delta en particular Johnson també fou una referència cabdal per a la música rock , i tingué deixebles tan illustres com Eric Clapton, Jimi Hendrix o Led Zeppelin La seva vida estigué envoltada de llegenda per la rapidesa amb què aprengué a…

Vida Fou un dels escriptors i crítics que intervingueren més activament en la vida musical hispànica del segle XIX Inicià la seva formació musical a Sant Sebastià i posteriorment ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià harmonia Els seus interessos, però, aviat se centraren en la crítica musical i començà a publicar articles en "El Imparcial" Més tard collaborà en altres diaris, com "El Globo", "El Tiempo", "La Europa" i "La Ilustración Española" Publicà La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX 1881, un estudi sobre la sarsuela Peña…

És anomenada allèrgia una reacció anòmala del sistema immunitari que, en contacte amb uns antígens determinats, innocus per a la majoria dels individus, origina una intensa resposta inflamatòria aguda, de manifestacions diverses segons el teixit o els òrgans on es desenvolupa la resposta immunitària anòmala El terme atòpia s’utilitza per a designar un estat de predisposició que presenten determinats individus per a diverses malalties allèrgiques, com ara la dermatitis atòpica, la febre del fenc i l’asma bronquial Una persona allèrgica a una determinada substància ho serà tota la vida…

L’esclerodèrmia és una malaltia lenta i progressiva, en la qual es produeix una inflamació i una posterior esclerosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme Es manifesta amb enduriment de la pell, debilitat muscular, rigidesa articular i diverses alteracions dels òrgans interns Els afectats han de seguir uns hàbits de vida que no afavoreixin l’empitjorament de la malaltia Cal que facin servir guants, mitjons i roba que els protegeixin del fred, i evitar qualsevol mena de contacte amb aigua freda No es poden sotmetre a tensions emocionals, ni poden fumar, perquè…

Aquestes, a través de representacions més o menys estilitzades del fallus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení Assíria i Babilònia entre els semites, el língam de Xiva a l’Índia, i fins i tot la possible superació de la mort budisme tàntric Les concrecions d’aquests cultes depenen de llocs i èpoques, però pràcticament sempre formen part dels anomenats cultes de la vida , de la fecunditat i de la fertilitat Entre els grecs cal destacar les anomenades…

Vida Compaginà els seus estudis de dret a la Universitat de Barcelona amb la formació musical, tant a la Schola Cantorum dirigida per A Pérez Moya com amb C Taltabull El 1953 fundà el Cor Alleluia, que dirigí fins el 1965, amb el qual donà a conèixer espirituals negres i obres del segle XX d’autors com P Hindemith, per a passar tot seguit a la interpretació de composicions renaixentistes Vinculat al grup Ars Musicae des del 1958, en fou el director fins l’any 1973 Amb aquest grup realitzà diversos enregistraments fonogràfics, a més de participar en diferents festivals, com ara el…

Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el…

Vida Arribà a Barcelona el 1909 amb la missió d’obrir una sucursal de l’Itala Film de Torí, la qual tingué una vida efímera Decidí quedar-se, i amb Joaquim Baixas constituí una societat al carrer Nou de Sant Francesc, gràcies a la qual es presentaren diversos films de la Lux Film de París, la Latium de Roma i la Filmfabriken Skandinavien de Copenhaguen, a més de marques dels EUA com Nestor Reliance o Majestic El 1914 fundà amb Josep Bardier de la dissolta raó social Gordo, Bardier y Compañía i el soci Francesc Rambla, una nova marca, Internacional Cinematográfica IC…

Vida Ingressà a la distribuïdora Paramount Films de España el 1953 sota el guiatge de Cecília A Màntua, cap de publicitat de l’empresa Hi treballà fins que el 1955 entrà a "Fotogramas", on confeccionà respostes per al seu Consultorio Mr Belvedere , etc El 1961, Pere Bistagne, director general d’Hispano Foxfilm, li oferí la possibilitat de tornar al camp de la publicitat, com a titular del departament, càrrec que ocupà fins el 1965, any en què René Beja fou nomenat director general de la companyia i de Radio Films, i nomenà Carles Baró i Roca cap de publicitat de totes dues…