Resultats de la cerca

Situació Porta de la façana nord, un dels elements romànics més genuïns de l’edifici ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Martin és situada a la banda sud del segon clos murat o recinte jussà que tancava el castell de Novèla Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 54′ 30″ N - Long 2° 45′ 45″ E Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent DB Història L’església de Sant Martin servia el culte a la petita comunitat rural de Novèla durant l’edat mitjana La primera menció documental explícita de l’ ecclesia Sancti Martini és de l’any 1119, quan…

Situació Les ruïnes de l’església de Sant Cristòl són situades a l’E, a 1,5 km en h’nia recta de Montgalhard, en un pendent a la riba esquerra del riu de Torgan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42°54′44″ N - Long 2° 38′37″ E Es pot accedir a aquesta església, totalment abandonada, des de la carretera D-123, a l’altura de Montgalhard, on es poden veure les seves ruïnes a l’altra banda del riu de Torgan Història Una de les primeres mencions documentals del topònim Taisson consta en la butlla que el papa Gelasi II expedí l’any 1119 en favor del monestir de Santa Maria de la Grassa segons…

Aquest castell coronava la massa rocallosa que domina el poble de Palairac, al nord El poble actual és el resultat d’un trasllat d’hàbitat, ja que el vilatge medieval s’organitzava al voltant del castell, al cim del turó Resta poca cosa de la fortificació, sobretot recognoscible a través de l’acondiciament del roquer per a bastir-hi la fortalesa, que consistí a aplanar l’indret Hom veu també diversos retalls a la roca Al costat nord-oest, sembla que hi ha un fossat artificial, que defensava el sector més accessible del castell A més, el castell era defensat per un recinte de pedra parcialment…

Situació Base de l’absis, un dels pocs elements que romanen de les seves escasses ruïnes ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta església són al nord de l’antic terme de Soperuny Mapa 32-11251 Situació 31TCG078878 Des de les cases del Sas surt una pista en mal estat que mena a Soperuny Aproximadament a un quilòmetre cal desviar-se en direcció a l’est per tal de travessar el barranc del Sas A uns deu minuts de la pista hi ha el corral de Bordons o Arnau, habilitat com a habitatge A pocs metres es troben les restes de l’església MAF Història El lloc de Bordons és documentat per primera vegada l’any…

Les llegendes sorgides entorn de la fundació d’aquesta església parlen d’un origen visigòtic, de la invasió musulmana i del posterior establiment en aquest indret de monjos benedictins En realitat, segons les notícies documentals que s’han localitzat Santa Maria de Llinars fou primitivament una mena de santuari que tenia una comunitat mixta de donats i servents D’acord amb la seva situació al peu del camí del Coll, una important via de comunicacions a l’època, la finalitat principal de la casa de Llinars era proporcionar hospitalitat als viatgers, pelegrins i traginers de tota…

La primera notícia de l’indret de Besians data de principi del segle X llavors un tal Malangec donà a Santa Maria d’Ovarra una vinya in Besens Al principi, el lloc de Besians formà part integrant del terme de Santa Liestra i, per tant, la senyoria immediata restà repartida entre els Lierp i els Grostan Cap al final del segle XI Pere I d’Aragó i de Ribagorça infeudà la vila de Besians a Pere Ramon del Pallars Jussà, cosa que comportà la segregació definitiva de Besians respecte a Santa Liestra L’any 1102, aquest mateix rei donà a Sant Vicenç de Roda, per a la salut del seu fill…

Un dels primers esments de l’església parroquial de Pesillà data de l’any 876, en què Anna, filla del difunt Alaric, comte d’Empúries, donà al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda diversos alous, entre els quals s’esmenta la “Villa Pidiliano cum sous ecclesias” encara que el document no explicita les advocacions d’aquestes esglésies, hom sap que es tracta de Sant Sadurní, l’església del cementiri, i de la de Sant Feliu, l’església parroquial Anys més tard, el 898, els comtes Radulf i Ridlinda cediren a Santa Maria de la Grassa la propietat de la vila de Pesillà, juntament…

La vila de Vivers s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 987, en què els germans Servusdei, prevere, Arnau i Heribert, donaren a l’abadia de Santa Maria d’Arles el seu alou de Pladecorts Planicurtis , situat al territori de Vivers i de Laccendo o Laccerto aquesta delimitació incloïa des de Riba alta fins al territori de Castellàs i el Tec Consta, d’altra banda, que l’esmentat alou havia estat propietat d’una dona dita Énvio i que els havia estat adjudicat per una sentència judicial Tot el territori delimitat és una vasta àrea que correspon a la part meridional de…

Situació Un dels escassos vestigis del que fou la capella F Baltà Les ruïnes són al cim d’un penyal erm i ventós 349 m d’altitud, al sud del castell d’Eramprunyà S’hi accedeix des del peu del castell, per un corriol que hi va pel dret Mapa 36-17448 Situació 31TDF128741 Història Les notícies referides a la primitiva capella de Bruguers són tardanes, com una àpoca del 1321 feta per Guillemona, que n’era deodata, o la designació d’un prevere per celebrar-hi la missa el 1328 El 1347, Pere Marc II hi fundà un benefici i el dotà Es reservà per a ell i per als seus hereus el dret de patronat, i…

Vida S’introduí en el món de la música a través de l’àmbit familiar, i probablement realitzà els primers estudis musicals al convent dels mínims de Muro i al de Santa Maria Fou un organista precoç, i de molt jove exercí com a tal a la parròquia de Muro El 1823 guanyà les oposicions per a la plaça d’organista de la seu de Mallorca, després de preparar aquesta prova amb el mestre J Aulí El 1824 fou ordenat de prevere i des dels anys trenta dedicà molts esforços a l’educació musical La petja del seu magisteri marcà decisivament bona part dels músics de la tercera generació del segle XIX…