Resultats de la cerca
Es mostren 11352 resultats
Els bisbes de Barcelona anteriors al 1300
Art romànic
Pretextat 342-343 És el primer bisbe conegut L’única notícia el presenta assistint al concili de Sàrdica Sofia en l’actualitat, acompanyant Osi de Còrdova, legat papal, per la qüestió de l’arianisme Pacià a 391 Hi ha una nota biogràfica de sant Jeroni molt elogiosa 391, segons la qual Pacià es distingí per la castedat i l’eloqüència, la seva vida i la seva paraula escriví unes obres i morí molt vell S’han conservat tres cartes contra els heretges novacians, una exhortació sobre la penitència i un tractadet sobre el baptisme S’ha perdut l’opuscle El cervolet , amb què intentà vanament oposar-…
Els serrànids: serrans, neros i afins
La família dels serrànids és constituïda per individus de cos robust i relativament comprimit, recobert d’escates petites o mitjanes del tipus ctenoide, bé que ocasionalment se’n poden presentar del tipus cicloide la línia lateral finalitza a la base de l’aleta caudal i és simple, ben marcada En aquestes espècies, el cap és ben desenvolupat, amb una boca també gran i lleugerament protràctil, de mandíbula inferior bastant prominent i maxillar ample les dents d’ambdues mandíbules es disposen en bandes, però també poden formar plaques que s’installen al vòmer i els palatins, i, en aquest cas,…
Vila d’Elna
Art romànic
Situació Vista aèria de la Vila Alta, centrada per la seva magnífica catedral ECSA - Jamin El municipi d’Elna és situat a la plana del Rosselló, a la riba esquerra del Tec La població d’Elna es troba en un dels turonets que hi ha al centre del terme el nucli antic és format per la Vila Alta i la Vila Baixa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 0,6” N - Long 2° 58’ 15,6” E Elna és 14 km al sud de Perpinyà per la N-114 PP Història Els orígens d’Elna es perden veritablement en la nit dels temps, com els de Ruscino Hereva de la llegendària Pyrene amb la qual, segons Aviè, comerciaven els foceus de…
La pintura sobre taula
La majoria de peces conservades de pintura sobre taula no són més que elements funcionals que es van crear a partir de la necessitat de moblar l’església entorn de l’altar Si, tal com es comentarà més endavant, les grans esglésies i les basíliques se servien de materials preciosos o de més valor com ara l’or, el vori, la pedra o bé el teixit, la pintura sobre taula representava un recurs poc costós per a les esglésies més humils D’aquí que sovint, a través de l’element pictòric i de tècniques compatibles que proporcionaven volum –com ara l’estuc–, es volguessin imitar les esplèndides obres de…
Entre la crisi econòmica i l’obertura conceptual
La crisi econòmica mundial va dificultar però no va impedir el desenvolupament del disseny Va coincidir amb l’obertura democràtica, que va generar illusió i va donar al país un nou impuls Catalunya i Espanya disposaven de noves institucions, que van ser favorables al disseny El 1977, el BCD presentà la primera exposició a l’estranger El 1980 va ser un any crític, però es va superar gràcies a l’ajut institucional Un cop superada la crisi de l’economia mundial, l’interès pel disseny va créixer considerablement, fins i tot popularment, fins al punt que es pot parlar de boom Al mateix temps es va…
Dels treballs artesans a la indústria moderna
Els antecedents immediats del disseny industrial es troben als models utilitzats des del final del segle XVIII i, sobretot, a partir de la Revolució Industrial, en el segon terç del segle XIX Cal remarcar la creació, el 1775, de l’Escuela Gratuita de Diseño per la Junta Particular de Comercio, destinada a formar dibuixants d’indianes, i la publicació en dos volums, el 1857 i el 1859, de l’ Álbum enciclopédico-pintoresco de Artes industriales , de Lluís Rigalt Al llarg del segle XIX, els dissenys, igual que el que passava a l’arquitectura i l’art en general, es van caracteritzar per un…
Bigues i Riells del Fai
Bigues i Riells del Fai, Vallès Oriental
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes, que travessa el sector W del terme després del seu aiguabarreig amb el Rossinyol.
Situació i presentació Situat a l’W de la comarca, limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, el Figaró i Montmany N-E, l’Ametlla del Vallès E, Santa Eulàlia de Ronçana S, Caldes de Montbui SW i Sant Feliu de Codines W El terme, que té com a eix central la vall de la riera de Tenes, és limitat per la part N pels cingles de Bertí, amb una altitud propera als 700 m i forts espadats, que es bleguen a la raconada de Sant Miquel del Fai per iniciar una nova cinglera que es perd prop de Sant Feliu de Codines i es confon amb el massís que culmina amb Sant Sadurní de Gallifa per la part S té el…
Mitjans de comunicació 2013
Comunicació
Ràdio i televisió
L’any 2013 es va caracteritzar per l’aprimament de les empreses els canvis, tant d’estratègies com de persones, i també per l’aparició de nous projectes, impulsats majoritàriament per professionals que pretenen recuperar un periodisme independent i més crític amb els poders Tancament de Radiotelevisió Valenciana El divendres 29 de novembre, vint minuts després del migdia, un tècnic acompanyat i escortat per la policia va entrar als estudis de Radiotelevisió Valenciana RTVV, a Burjassot, i va tallar el cable que permetia l’emissió del senyal Després de vint-i-quatre anys, el País Valencià es…
Ensenyament 2009
Educació
El 2009 es va incrementar notablement la demanda de places per a la formació d’adults © Red Iberoamericana de Escuelas Judiciales El nombre de naixements ha crescut ininterrompudament els últims anys i la quantitat d'alumnes dels nivells no universitaris no ha parat de créixer El 2009 es va assolir la xifra més alta dels últims disset anys 1204040 matriculats, 23528 més que el curs anterior Per primera vegada en molts anys, el nombre total d'alumnes estrangers no universitaris es va estabilitzar en uns 152000 --al final dels anys noranta n'hi havia uns 20000-- S'havia passat del 2% al…
el Bages

Mapa de la comarca del Bages abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…