Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
baronia d’Alaquàs
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Alaquàs (Horta del Sud).
La senyoria fou adquirida el 1463 pel vicecanceller del Regne de València, Jaume Garcia d’Aguilar, mestre racional des del 1468 Una besneta seva, Jerònima d’Aguilar, es casà amb Pere Asnar Pardo de la Casta, i llur fill, Joan Asnar Pardo de la Casta, heretà la senyoria o baronia, elevada a comtat per Felip III el 1601 a favor del fill d’aquest, Lluís Pardo de la Casta El comtat fou suprimit en crear-se el marquesat de La Casta, restituint, però, el títol de baró d’Alaquàs 1627
Alamània
Regió habitada pels alaman.
Als segles VII i VIII es concretà a l’E del Rin i a l’alt Danubi al N del llac de Constança i a l’E de Baviera Entrà a formar part del regne franc de Borgonya al segle VI d’Austràsia, Baviera, al segle IX i de l’imperi francogermànic convertida en ducat al segle X, desaparegué el 1096 en ésser repartida entre el Zähringen i els Staufen Algunes llengües romàniques n'han derivat el nom modern corresponent a una gran part del que fou imperi germànic
Eòlia
Història
Antiga regió costanera del NW d’Àsia Menor, entre la Tròade i la Jònia.
Rebé aquest nom pel fet que els eolis, veïns dels aqueus, s’hi establiren sXI aC davant la invasió dels doris, que els expulsaren de Tessàlia cap al Peloponès i l’Àsia Menor Fou una regió agrícola, de la qual es destacaren les ciutats de Cime, Esmirna i Mitilene A partir del sIX aC l’Eòlia decaigué, en benefici de la Jònia, però esdevingué un important centre cultural i poètic Formà part del regne de Pèrgam fins a l’annexió d’aquest a l’imperi Romà 133 aC
El vicepresident Junqueras, en visita oficial als Estats Units
El primer dia de viatge oficial als Estats Units, el conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, es reuneix amb l’alcalde de Miami, Tomás Regalado, al qual presenta les línies econòmiques de Catalunya i explica el compromís del Govern català de celebrar un referèndum d’independència El dia 3, se signa el principal acord del viatge, la renovació de la collaboració entre els ports de Miami i Barcelona, en el qual, segons fonts de la delegació catalana, el cònsol espanyol intenta sense èxit incloure l’expressió "regne d’Espanya"
comtat de Caserta
Història
Territori feudal erigit a la primera meitat del s XII per Roberto di Lauro.
El 1268 fou confiscat als seus descendents per llur adhesió als suabis i atorgat als Caetani, partidaris dels angevins El 1305 fou donat a Diego de Larrat, la filla del qual, Caterina, es casà amb Gotiffredo Caeteni, comte de Fondi Més tard fou adquirit pels Acquaviva, amb títol ducal, i pels Caetani di Sermoneta, que el vengueren al rei Carles VII III d’Espanya El 1841 fou concedit a Alfons de les Dues Sicílies, general en cap de les tropes carlines i, des del 1894, pretendent al tron d’aquell regne
Magnèsia
Ciutat
Capital de l’il homònim, Turquia, a la regió de Màrmara i Costes de l’Egea.
És un nus de comunicacions, té mercat agrícola i és un centre d’elaboració de panses A l’antiguitat Magnèsia del Sípil , formà part del regne de Lídia Sotmesa pels perses segle VI aC i pels selèucides segle III aC, passà als romans pel testament d’Àtal III 133 aC A l’època cristiana fou seu d’un bisbat, i es mantigué pròspera durant l’edat mitjana Ocupada pels turcmans i, més tard, pels otomans, aquests en feren la residència favorita i l’embelliren amb notables edificis i mesquites
wahhabita
Història
Membre de la dinastia dels ibn Sa‘ūd, iniciada amb Muḥammad ibn Sa‘ūd (~1700-65), emir de Ḍar‘iyya, que des de l’inici del wahhabisme l’expandí amb les armes per tot el Najd.
El seu fill, ‘Abd al-Azīz 1765-1803, continuà l’expansió del moviment Comandava les tropes al seu fill Sa'ūd, que s’emparà de la Meca 1803 Un cop emir 1803-14, consolidà l’ocupació d’Al Hijāz presa de Medina, 1804 En temps del seu fill ‘Abd Allāh 1814-19 el wahhabisme, pràcticament anorreat per Muḥammad ‘Alī d’Egipte Ibrāhīm Paixà, continuà gràcies a la branca saudita collateral, que reeixí a Ar Riyād i establí el regne wahhabita de l’Aràbia central 1927, a la qual donà el nom d'Aràbia Saudita 1932
burgundi | burgúndia
Història
Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula. Al s III els burgundis anaren cap a Occident, i vers el 260 foren rebutjats per Probe.
Ocuparen aleshores el territori comprès entre l’actual Rhön i la Suàbia central, on romangueren fins el 363, que emigraren cap a la Germània El 411 combateren a favor de Joví, però signaren un tractat foedus amb Roma i obtingueren la part de la Gàllia més propera al Rin Trenta anys després els huns els feren emigrar, i s’establiren el 443 al sud del Jura Lluitaren amb els romans contra Àtila i els sueus d’Hispània 456 En tornar, ocuparen els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya
guerres macedònies
Història
Guerres hagudes entre romans i macedonis durant el segle II aC.
En la primera 217 aC, Filip V, aliat d’Anníbal, hagué de fer cara a diverses lligues i poblacions gregues sobretot l’etòlia i aconseguí alguns avantatges territorials, després d’haver signat un tractat de pau Uns quants anys més tard, però, en la segona guerra 200-197 aC, fou derrotat a Cinocèfals, i l’any següent fou proclamada la llibertat de tots els grecs El 171 aC, Perseu, fill de Filip V, desencadenà la tercera guerra, que acabà amb la seva desfeta, a Pidna, i ocasionà la fi del regne de Macedònia 168 aC
Olof Petersson
Història
Reformador suec, conegut també amb el nom llatinitzat d’Olaus Petri.
Estudià a Rostock, Leipzig i Wittemberg 1516 fou diaca a Strängnäs i director de l’escola catedralícia En ésser acusat d’heretgia, GustauI Vasa, de qui era conseller, el féu secretari de la ciutat d’Estocolm i després canceller del regne 1531-33 condemnat a mort pel rei i indultat —s’oposava a l’intervencionisme del rei en l’església— 1539, fou pastor principal d’Estocolm 1543 Des del 1526, que publicà la traducció del llibre de pregàries de Luter, fins a la seva mort, escriví nombroses obres, entre elles també peces dramàtiques