Resultats de la cerca
Es mostren 1765 resultats
Gràcia
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper a les Oluges (Segarra), construït el 1419.
L’edifici data del 1419 Pertangué als agustins de Cervera
tossal del Postillon
Cim
Cim dels municipis de Montmaneu (Anoia) i Ribera d’Ondara i Sant Guim de Freixenet (Segarra).
Granyanella

Vista de l'església de Sant Salvador de Granyanella
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble que dóna nom al municipi de Granyanella (Segarra), situat en un turó a 501 m.
Format a redós del vell castell de Granyanella, del qual només queden restes, a les afores del nucli hi ha l'església parroquial dedicada a sant Salvador, construïda al segle XVII sobre les restes de l'església romànica
baronia de Montcortès
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montcortès (Segarra), que al s XV pertanyia als Sacirera.
Per enllaços passà als Marc i als Moixó
Ares del Maestrat
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat en plena zona muntanyosa de la ratlla d’Aragó, on són típiques les formes de moles (tossal d’Orenga, 1.144 m; mola del Vilar, 1.315 m; mola d’Ares, 1.321 m; tossal de la Marina, 1.231 m).
El terme és drenat per la rambla Carbonera termenal, en bona part, amb Benassal i Vilar de Canes i la rambla de la Belluga límit amb Morella i Catí, a la conca del Millars, i per la canada d’Ares, a la conca de l’Ebre Hi ha 8500 ha de terres sense conrear amb alzines, roures i pasturatges de propietat privada Tot el conreu és de secà hom destina 1500 ha a cereals i 400 a tubercles i llegums Les terres de conreu, força repartides, són explotades el 40% pels propietaris, el 38% per arrendament i el 17% per parceria La ramaderia és molt important i compta amb 7000 caps de bestiar oví i diverses…
mínim
Cristianisme
Membre del Sagrat Orde dels Mínims (OM), orde mendicant, fundat a Paola, Cosenza (Itàlia) el 1435 per sant Francesc de Paula.
Es caracteritza per l’austeritat vot de vida quaresmal perpètua dins el convent i fora del convent, l’apostolat de l’oració, la predicació i l’ensenyament allò que hom anomena vida mixta S'estengué molt ràpidament per Itàlia, Occitània, França i Alemanya L’aragonès Bernat de Boïl, abans ermità i superior dels ermitans de Montserrat, introduí, a partir del 1493, l’orde a la corona catalanoaragonesa El 1507, en morir, ja havia fundat quatre convents Als segles XVI i XVII foren fundats als Països Catalans 23 convents, repartits en les províncies de Barcelona, València i Mallorca El 1770 hi havia…
Grup Alimentari Guissona
Alimentació
Agronomia
Grup agroalimentari.
Fou fundat el 1958 amb el nom d’Agropecuària de Guissona per un grup de professionals del sector agrari de la comarca de la Segarra, encapçalats pel veterinari Jaume Alsina Calvet, amb l’objectiu d’obtenir ingressos complementaris als incerts guanys de l’agricultura Amb els anys, anà tancant el cicle productiu complet, des de la cria d’aviram o bestiar fins a la seva transformació càrnia, a la construcció de granges o el subministrament de pinsos i l’assistència veterinària L’entitat esdevingué la societat mercantil Corporació Alimentària Guissona al desembre del 1999 amb l’…
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika , senyor de…
Castell de Montmaneu
Art romànic
Documentalment el castell de Montmaneu consta a mitjan segle XI en mans d’Alamany Onofred, important i ric castlà d’Òdena amb moltes propietats a la zona a Jorba, Veciana, Montfalcó el Gros, Aguiló, Porquerisses, Albarells, Rubinat, Sant Guim En el seu testament del 1085 té molt interès a recalcar que ipsum meum chastellum de Monte Meneizo cum ipsam villam sigui heretat, un cop adult, pel seu fill Humbert, de mans de la seva esposa i mare del nen, encara que ella s’hagués tornat a casar Els Cardona aconseguiren el castell, i el tingueren fins que el 1251 vengueren els seus drets a Jaume I per…
ordi

Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…