Resultats de la cerca

Fou qualificat per Miquel Batllori d’helenista, cosmògraf i matemàtic d’alçada Després de prendre els hàbits el 1738, ensenyà retòrica i filosofia al collegi de Sant Martí de Girona i matemàtiques als collegis de nobles de Calatayud i Barcelona Es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres Durant la dècada del 1750, publicà a Girona algunes oracions retòriques en llatí i grec i una obra sobre filosofia jesuítica, però el seu interès principal foren les matemàtiques i les qüestions científiques en general Quan Carles III decretà l’expulsió dels jesuïtes el 1767, es trobava a Barcelona…

Fill de l’infant Enric d’Aragó, duc de Villena, i de Beatriu de Pimentel, i cosí germà de Ferran II de Catalunya-Aragó Era anomenat, àdhuc oficialment, amb el nom d' Infant Enric Fou lloctinent del Regne de València 1478-79 i 1496-1505 i del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca Passà la infantesa a Castella, però aviat fixà la residència a l’Empordà El 1461, durant l’empresonament del príncep Carles de Viana, es mostrà favorable a aquest, però l’any següent combatia a Rubinat a favor de Joan II i era declarat enemic de la terra per les autoritats catalanes Encara no acabada la…

En el primer volum de la seva tetralogia de la memòria, Avellí Artís-Gener, més conegut pel seu nom de ploma, Tísner , reporta la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, coincidint amb el seu primer any de combatent republicà durant la Guerra Civil Espanyola En el segon volum, s’hi continua la contesa i l’experiència militar de l’escriptor, que acabà la guerra amb el grau de capità, i el volum es clou amb la derrota de l’exèrcit republicà i l’adeu a la pàtria, camí de l’exili En el tercer volum hi aplegà l’experiència del primer exili a França, després el viatge a Mèxic a bord de…

Vida i obra El 1761 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Literària de Mallorca fou un advocat de prestigi i participà en la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i en la del Collegi d’Advocats de Palma i fou bibliotecari episcopal És el pare del també escriptor Guillem Roca i Reus En la seva literatura predomina el vessant burlesc de la literatura barroca A part d’algunes allegacions jurídiques, en vida només publicà uns pocs poemes al Diari de Buja  1812 Ja mort ell, el 1851, aparegué impresa com a anònima la Comèdia del misser miserable , també…

Situada vora el delta dels rius Xi, Bei i Dong, que li ofereixen fàcil comunicació amb el centre del país, la ciutat s’estén al llarg de la vora esquerra del riu Zhu o “de les Perles”, si bé l’àrea urbana comprèn d’altres nuclis més allunyats, com Huang-pu Whampoa, port per a vaixells oceànics El nucli antic és el centre d’afers, mentre el sector modern, a l’oest, construït després del 1921, que hom enderrocà les muralles del clos vell, concentra les funcions industrials Hi ha un barri flotant d’embarcacions, densament poblat Fou el port més important de la Xina meridional, amb exportacions…

Estudià farmàcia i exercí la carrera molts anys a la seva vila nadiua La seva obra, independent i al marge dels cenacles literaris, és impregnada d’un esperit de revolta contra qualsevol forma d’autoritat, que identifica tant amb les institucions com amb elements molt més personals i interioritzats, en una orientació molt influïda per la psicoanàlisi especialment el pare i les seves derivacions teològiques, les inhibicions sexuals i el llenguatge són el blanc de la seva contestació i, alhora, el punt de partida d’una recerca permanent que té el seu objecte i el seu mitjà de realització en una…

La vila de Bellveí és esmentada l’any 1082 —si bé el castell apareix en la documentació a mitjan segle XI— quan Beatriu donà a Santa Maria de Gerri una terra situada a Belvezin Novament la vila de Belvecinio és citada l’any 1085, com a terme on se situa el castell de Perabruna Pere de Perabruna, en el seu testament datat entre el 1182 i el 1199, deixà a Gerri diverses terres situades a Belvedin Malgrat la forta presència que sembla que tenia el monestir de Gerri a la zona de Bellvei, la jurisdicció del lloc, més concretament de la Pobleta de Bellvei, era dels comtes de Pallars L’església…

Formà un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del s XIX

Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151 L’autèntic…