Resultats de la cerca

També pot contenir responsoris o altres cants del repertori Per a cadascun d’aquests cants es dona la fórmula salmòdica i la terminació o diferència que ha de permetre un millor encadenament de la cadença final amb la repetició de l’antífona La seva finalitat és fonamentalment pràctica ajudar el cantor eclesiàstic a aprendre de manera metòdica els elements variables de la salmòdia Sovint apareix incorporat en altres tipologies com antifonaris, graduals, tropers, prosers o costumaris També es troba sovint vinculat a volums on hi ha tractats teòrics Foren especialment freqüents…

L' ostinato més freqüent consisteix en l’articulació de la primera corxera de cada dos compassos de 4/4 El procediment acostuma a durar mitja estrofa o bé una S’emprà sobretot en l’estil Nova Orleans, tal com s’observa durant el solo de Louis Armstrong en Potato Head Blues 1927 També se’n fa força ús per a acompanyar passatges de ballarins de claqué En altres estils apareix amb menor freqüència, però n’hi ha mostres, com en el solo de Sonny Rollins en Just One of Those Things Max Roach plus Four , 1956 En algunes composicions de blues s’empra una variant de stop time en els…

Les notes s’escriuen a dins i també, amb línies addicionals —o bé amb la indicació octava alta o octava baixa —, a sobre o a sota del pentagrama El sistema data del segle XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts En el cant gregorià s’emprava quatre línies El pentagrama apareix ja en alguns manuscrits francesos del segle XIII que copiaven repertori polifònic però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis línies Al final de l’Edat Mitjana,…

L’antic cenobi de Sant Andreu de Tresponts era situat al terme del Pla de Sant Tirs, sobre el camí ral que seguia el curs del Segre, de la Seu d’Urgell vers Organyà, a la confluència del riu de Lavansa amb el Segre En el seu origen aquest monestir apareix com Sant Iscle de Centelles, i es desconeix la regla que el regulava L’any 839 aquest cenobi rebé la deixa del bisbe Sisebut d’Urgell d’un llibre d’Agustí d’Hipona, en el primer esment que es coneix del monestir L’any 849 n’era abat Guisamon, que en aquesta data i en presència del bisbe Beat d’Urgell retornà a l’arxiprest Froilà…

Situació Torre campanar, de base quadrada, situada al sector nord-est del conjunt, afegida a l’obra primitiva, avui molt modificada ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Sant Martí es troba una mica aïllada al sud del nucli, ara despoblat, de Soperuny, a 1 229 m d’altitud Soperuny descansa als peus dels contraforts meridionals de la serra del Cis, sota mateix del pic d’Amariedo Mapa 32-11251 Situació 31TCG055892 Des del Sas cal remuntar la pista que travessa una roureda en direcció nord Al capdamunt del barranc de Soperuny hi ha, ruïnós, el poble homònim MAF Història No es disposa de cap…

Fragments A i B d’un sarcòfag similar al de Leucadius, de Tarragona Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag es localitzà a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i ingressà al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 42 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,65 × 0,6 m El sarcòfag presenta el front dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals mostren quatre camps d’estrígils disposats simètricament en dues direccions, formant una màndorla en els punts de contacte Al centre hi ha una…

És situat al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona L’església parroquial Sant Esteve, en part gòtica, conserva un baptisteri romànic i una notable creu processional d’argent del segle XVI El lloc apareix amb els noms de Muntbarbal l’any 1278 i de Montecorvallo o Montecorballo del 1312 en endavant Guillem Arnau de Montcorbau tingué un paper destacat en l’oposició a la invasió de la Vall pels francesos el 1283-1284 i després en el retorn del domini als reis de la corona catalanoaragonesa El 20 de novembre de 1313 els dos cònsols i els trenta-dos caps de casa de…

Corresponent a l’Alta Núbia, s’estenia des de la quarta a la segona cascada del Nil Baixa Núbia o Uauat El terme Kuš apareix per primera vegada en fonts egípcies, vers el 1970 aC Durant el Segon Període Intermedi 1786-1567 aC, aprofitant la invasió d’Egipte pels hikses, Kuš s’erigí en un principat autòcton que comprenia des de la tercera fins a la primera cascada Els faraons de la dinastia XVIII 1567-1320 aC, primera del Regne Nou, recuperaren els territoris de Núbia perduts i, encara, en conqueriren d’altres de nous, en els quals establiren un virrei amb autoritat sobre Uauat i…

Algunes berrugues desapareixen espontàniament d’altres són molt rebels Poden disseminar-se en el mateix subjecte per autoinoculació, quan es grata, i encomanar-se a altres persones per contacte directe o indirecte La berruga vulgar consisteix en una elevació bastant sortint, de mida variable entre la d’un punt i la d’un pèsol, la qual es presenta al dors de les mans i dels dits berruga vulgar rugosa o a la cara, al coll i prop dels orificis naturals berruga vulgar filiforme Una variant de la berruga vulgar és la berruga plantar , plana o suaument protuberant i molt dolorosa, que apareix a…

La tradició n'ha atribuït la invenció a l’armeni Mesrob, creador també de l’alfabet armeni segle V, però devia existir ja abans La inscripció més antiga coneguda data de vers l’any 430 L’alfabet georgià, que sembla seguir l’ordre de l’alfabet grec amb els signes propis afegits al final, és inspirat, per la forma de les lletres, en una antiga escriptura irànica, la pahlavi arsàcida, i consta de trenta-vuit signes Posseeix dues formes d’escriptura la “sacerdotal” ḫucuri , la qual té dues formes majúscula asomtavruli i minúscula nusḫuri , posterior segles VII-VIII, i la “guerrera” mḫedruli…