Resultats de la cerca

La terminologia musical donava, però, originalment, diferent vàlua al concepte de simfonia, que al s XVII podia significar sonata, concert, etc La simfonia clàssica aparegué al s XVIII i tingué un origen divers d’una banda el concerto grosso i la sonata a tres, o trio sonata , i de l’altra, l’obertura d’òpera, i seguia l’esquema en tres temps allegro-adagio-allegro Amb Giuseppe Sammartini aquestes simfonies primitives adquiriren caràcter contrapuntístic i foren precedents immediats de la simfonia de quatre temps amb la intercalació d’un minuet entre el segon i el tercer,…

Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals El poder executiu…

El costum de destinar un lloc determinat per a l’enterrament apareix ja en èpoques molt antigues necròpoli, bé que el concepte modern de cementiri neix amb el cristianisme A Roma i a d’altres ciutats hom optà pel tipus subterrani catacumba, però aviat s’estengué el costum d’enterrar prop de les tombes dels màrtirs i al voltant de les esglésies, costum que ha perdurat a la Gran Bretanya, a zones rurals d’arreu d’Europa i en algunes regions de Catalunya El ritu de consagració del cementiri aparegué en temps de Gregori de Tours segle VI A partir de la fi del segle XVIII, per raons…

La superació d’una economia d’autoconsum amb la introducció de la divisió del treball exigí històricament l’aparició del canvi, instrumentat d’antuvi pels procediments de bescanvi o barata economia de bescanvi i, posteriorment, per la introducció del diner En ambdós casos, el problema que el canvi implicava consistia en la determinació d’un indicador general de l’estructura de relacions d’equivalència entre els distints béns produïts dins una comunitat econòmica, és a dir, el valor de canvi relatiu de cada bé o mercaderia Dins l’escola clàssica, el canvi aparegué com un concepte…

Les seves primeres obres 1490-95 formen una sèrie de 10 pintures realitzada per la confraria o Scuola di Sant’ Orsola sobre la història d’aquesta santa, sèrie que actualment és a l’Accademia de Venècia Els anys 1501-02 i 1507 decorà, respectivament, amb grans composicions les sales dels Pregadi i dels Maggiore Consiglio, del Palazzo Duccale, desaparegudes en l’incendi del 1577 Entre el 1502 i el 1507 pintà les nou teles sobre les vides de sant Jordi, sant Jeroni i sant Trifó per a la Scuola degli Schiavoni, i la sèrie sobre la vida de Maria per a la Scuola degli Albanesi dispersa entre Bèrgam…

Treballà al ministeri de finances 1889 en l’elaboració de la imposició directa i fou ministre de finances El 1904 renuncià el càrrec, davant les exigències militaristes, i professà economia a la Universitat de Viena Fou un dels principals crítics de la teoria econòmica de Marx Dins la teoria subjectiva cardinal del valor, criticà la posició de Von Wiessen de calcular la utilitat total multiplicant el nombre d’unitats per la utilitat marginal Segons ell, la utilitat total és la suma de les utilitats marginals La seva aportació principal fou la introducció del temps en la teoria de la producció…

Pel primer tractat de Blois 22 de setembre de 1504, Lluís XII de França i l’arxiduc Maximilià d’Àustria acordaven el matrimoni del futur emperador Carles V amb Clàudia, filla de Lluís XII, i es comprometien a no negociar per separat cap arranjament sobre Nàpols amb Ferran II de Catalunya-Aragó El tractat restà sense efecte Pel segon tractat de Blois 12 d’octubre de 1505, Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó acordaven el matrimoni de Ferran II amb Germana de Foix, neboda de Lluís XII Aquest cedia a la futura muller i als fills d’aquell matrimoni els seus drets sobre el regne de…

El lloc de Vilafortuny és consignat per primera vegada el 1152 en la donació del lloc de Cambrils que atorgà el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir Entre les afrontacions del terme de Cambrils s’esmenta a llevant l’honor de Guillem Fortuny L’església de Vilafortuny és documentada des del 1194, en què és una de les esglésies de l’arxidiòcesi que apareix en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona En aquest document es puntualitza que l’església parroquial de Vilafortuny era de la preceptoria o pròpia del preceptor de la catedral Els anys 1279 i 1280 el rector…

El primer esment del lloc de Vimbodí és del 1079, en què és consignat el “ pelac de Vinbudií ” entre les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va atorgar una carta de poblament als habitants “ in locum que vocant Avimbudi ” L’any 1172 el rei Alfons I donà a Poblet la vila de Vimbodí amb el seu terme, que el rei havia empenyorat per 300 morabatins i que Poblet havia redimit posteriorment Poblet restà com a senyor de Vimbodí fins al segle XIX La parròquia de Vimbodí es degué construir al final del segle XII, com sembla deduir-se de…

En la història de l’evolució del concepte i la teoria de l’estratificació social, Marx suposà un canvi radical, amb la seva doctrina sobre les classes socials la dels qui posseeixen els mitjans de producció i la dels treballadors al servei d’aquells, en fer exclusiva la importància del factor econòmic com a criteri d’estratificació La sociologia anglosaxona, tanmateix, critica el plantejament marxista com a parcial, en la mesura que oblida els condicionaments que, en ordre a l’estratificació social, deriven del prestigi i dels diferents càrrecs laborals i professionals i de les…