Resultats de la cerca
Es mostren 4460 resultats
gràcia
Cristianisme
Do gratuït, lliure i personal de Déu a l’home, pel qual, a aquest, li és ofert de participar de la vida divina.
Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia , designen la font del do i l’efecte del do El Nou Testament utilitza la paraula gràcia per a caracteritzar l’aliança instaurada per Jesucrist, en oposició a l’antiga aliança, regida per la llei En aquest context, la gràcia és el do de Déu que enclou tots els altres és el do del seu Fill encarnat en l’Esperit Constitutivament, l’home està obert al do de Déu, però pot refusar-lo Així, la gràcia suposa per part de l’home un “sí” al do, que, com a tal, li és indegut i en aquest sentit hom l’anomena…
soteriologia
Religió
Cristianisme
Doctrina de la salvació inclosa generalment en un context religiós determinat.
És, tanmateix, en l’àmbit de la tradició específicament cristiana on ha estat elaborada més sistemàticament, com a disciplina teològica Els texts del Nou Testament i de la literatura cristiana més antiga en què hom atribueix un caràcter salvífic a les accions de Jesús, essent-hi ell mateix anomenat el Salvador , són prou nombrosos i importants perquè l’expressió clàssica Jesús, el Crist, Salvador nostre hagi d’ésser considerada genuïnament cristiana Bé que mai, des dels inicis de la tradició cristiana, ni la predicació ni la teologia no s’han vist eximides d’explicar en quin…
senat
Història
A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians o caps de les diverses gens i, posteriorment, pels patricis i magistrats.
El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…
Santa Fe de Valldeperes (Navàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, molt transformada F Junyent-A Mazcuñan L’església és encimbellada dalt l’antiga quadra de Valldeperes, lloc alterós situat a la riba esquerra del Cardener i devora la riera del seu nom, a la banda nord-occidental del terme Long 1°43’49” - Lat 41°54’30” Per anar-hi cal agafar la carretera de Manresa a Bassella per Cardona Després del quilòmetre 25 i just abans de travessar el pont de Malagarriga i a mà dreta, hi ha un camí costerut, però en bon estat, que, amb un recorregut d’uns 4 quilòmetres, porta a la capella Les claus cal demanar-les al rector de la…
Necròpoli de Marganell
Art romànic
Situació Al terme de Marganell hi ha tres necròpolis, una de les quals és de dubtosa filiació cronològica Cal dir, d’altra banda, que per diverses raons no ha estat possible de localitzar-les exactament, per la qual cosa hom només pot fer referència a llur situació geogràfica aproximada Long 5°27’40” - Lat 41°37’15” Fossar de can Morota Es tracta d’un cementiri de dubtosa datació medieval, que constava de 5 sepultures i que fou excavat no fa gaire anys per Miquel Cura Les tombes eren en forma de simple fossa coberta amb lloses, soterrades a mig metre de fondària Una d’elles feia 1,10 m de…
Castell de l’Espelt (Òdena)
Art romànic
La primera notícia del castell de l’Espelt és de l’any 996 En aquesta data surt esmentat en un document atorgat pels comtes de Barcelona, en el qual Ramon Borrell i la seva muller, Ermessenda, promulguen una sentència favorable a Sisensa pels castells d’Òdena, Speuto i Serraïna que li havia llegat el seu marit Guifré, possessions que reclamava Bonfill, fill de Sendred El 1040 aquesta fortalesa fou donada per Sesnanda, senyora del castell de Guardiola, a la Seu de Vic Malgrat això, la família Cervera prengué per la força la potestat d’aquest castell, tal com ho demostra un document datat el…
Sant Pelai de l’Oliva (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pelai, situada a l’ombra del castell de Vallmanya, es troba vora una de les masies de la contrada que li ha donat el nom Mapa 362M781 Situació 31TCG833325 Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Venint de Vallmanya a 1,300 km, i a mà dreta, hi ha un trencant que indica l’Oliva i Bonsfills Abans d’arribar a ca l’Oliva, on guarden la clau , hi ha, a mà dreta i enmig dels camps, l’església de Sant Pelai JCT Història Aquesta església es trobava dins l’…
Josep Casanovas i Puig
Música
Compositor i crític català.
Vida Format al Conservatori del Liceu, on estudià violí i composició, compaginà els estudis musicals amb la carrera de dret i exercí d’advocat a Barcelona Deixeble de C Taltabull, fou membre del Cercle Manuel de Falla de Barcelona des de la creació d’aquesta institució S’interessà bàsicament per la música de cambra i el lied , però també conreà altres gèneres, com ara la música per a orquestra En aquest darrer camp destaquen la Simfonia per a cordes 1957 i els Moviments concertants 1974 Al començament de la seva trajectòria s’inclinà per un llenguatge atonal i gradualment el seu interès es…
Gottlieb Muffat
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Fill del compositor Georg Muffat, fou d’ell de qui rebé les primeres lliçons de música Més tard continuà la seva formació sota la supervisió de JJ Fux a Viena La seva educació comprenia interpretació d’orgue i altres instruments, així com execució del baix continu, cant i contrapunt Fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’acompanyar al continu les representacions operístiques Amb el temps anà adquirint responsabilitats més grans a la cort, com ara l’ensenyament musical a diversos membres de la família imperial El 1741 era primer organista de la capella de la cort Sembla que a…
Fibroplàsia retrolenticular
Patologia humana
És anomenada fibroplàsia retrolenticular una alteració de la vascularització de la retina que es pot presentar en infants prematurs exposats a concentracions elevades de 0 2 a la incubadora En els infants prematurs, d’un pes menor a 1,800 kg, encara no s’han desenvolupat completament els vasos sanguinis de la porció perifèrica de la retina Si són sotmesos a una concentració de 0 2 superior al 40%, s’inactiven uns enzims específics i s’alteren els processos metabòlics que tenen lloc a la retina En conseqüència, els vasos retinals incipients es dilaten excessivament i poden proliferar de manera…