Fibroplàsia retrolenticular

És anomenada fibroplàsia retrolenticular una alteració de la vascularització de la retina que es pot presentar en infants prematurs exposats a concentracions elevades de 02 a la incubadora.

En els infants prematurs, d’un pes menor a 1,800 kg, encara no s’han desenvolupat completament els vasos sanguinis de la porció perifèrica de la retina. Si són sotmesos a una concentració de 02 superior al 40%, s’inactiven uns enzims específics i s’alteren els processos metabòlics que tenen lloc a la retina. En conseqüència, els vasos retinals incipients es dilaten excessivament i poden proliferar de manera que envaeixen l’humor vitri i atenyen l’espai anterior al cristal·lí. En els casos lleus, els vasos anormals poden desaparèixer i permetre un funcionament retinal adequat. Tanmateix, en els casos greus, els vasos malformats estiren la retina i ocasionen un despreniment que comporta ceguesa.

Aquesta malaltia s’inicia, generalment, en el període comprès entre les dues i les sis primeres setmanes després del part o, com a molt, vers les deu setmanes. De totes maneres poden aparèixer cicatrius cap a tres mesos d’edat o durant el primer any. Fins i tot, es poden presentar com a complicacions tardanes un glaucoma o un despreniment de retina, de vegades fins a vint anys.

L’alteració era relativament freqüent unes dècades enrere, quan es començaren a difondre les incubadores que procuraven una concentració d’oxigen elevada als infants. En detectar-se les alteracions que es presentaven, es van començar a utilitzar incubadores en què es controlen per monitor les concentracions d’02 per tal que mai no sobrepassin els límits nocius. Així, la freqüència de l’alteració va decréixer notablement. De totes maneres, els avenços tecnològics actuals, pel fet que permeten la supervivència de prematurs de pes molt baix, incrementa novament el risc de patir l’alteració, ja que cal aportar oxigen a l’infant perquè visqui. Com més baix sigui el pes de l’infant, doncs, més elevat és el risc que presenti una fibroplàsia retrolental. Si no hi ha alteracions immediates, cal que s’efectuïn controls oftalmologies, no solament durant les primeres èpoques de la vida, sinó també en els anys successius per tal de descobrir l’existència d’anormalitats que predisposin a les complicacions.