Resultats de la cerca
Es mostren 4420 resultats
pausa

Pauses
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Les pauses, a l’igual de les figures, poden ser, de més gran a més petita de quadrada, rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa, quartifusa i octifusa Cada una val la meitat de l’anterior i el doble de la següent La pausa de rodona s’ha d’escriure a sota de la 4a línia del pentagrama, i la de blanca, a sobre de la 3a línia o bé fora del pentagrama, respectivament a sota oa sobre d’una línia addicional Les pauses també poden portar un o més punts, que n’…
abús d’autoritat
Dret administratiu
Extralimitació d’una autoritat en l’ús de les seves facultats o poders.
Tant en el dret públic com en el dret privat, fa perdre validesa jurídica a l’acte per mitjà del qual es manifesta, que esdevé per aquest motiu un simple acte d’autoritat de fet, però no de dret, i pot fer néixer responsabilitats fins i tot penals en el seu autor Hom pot citar com abús d’autoritat el funcionari que empra qualsevol artifici per defraudar l’estat, província o municipi Els actes que constitueixen abús d’autoritat poden ésser impugnats utilitzant els recursos o mitjans legals sigui davant els òrgans administratius, sigui davant els òrgans…
insecticida
Fitopatologia
Dit de les substàncies químiques emprades per a produir la mort dels insectes nocius dels conreus, els locals habitats i els boscs.
Segons la procedència, els insecticides poden ésser d’origen vegetal com la nicotina del tabac i les piretrines, mineral com l’arsenat de calci, l’arsenat de plom i l’arsenat de sodi i de síntesi Aquests darrers són els més nombrosos i els més emprats, i hom els pot repartir en cinc grups els organohalogenats, els organofosforats, els carbamats, les sulfones i els sulfonats Hom diferencia quatre tipus d’acció dels insecticides per contacte, per ingestió, per deshidratació i per inhalació Un dels problemes que comporta l’ús dels insecticides és la persistència dels productes o de…
translació
Matemàtiques
Transformació geomètrica que a cada punt M
del pla n’hi associa un altre M’
de manera que el vector de manera que el vector
sigui un representant d’un vector lliure
prefixat, anomenat vector de la translació
Les translacions són isometries que en el pla conserven el sentit de les rotacions i en l’espai el caràcter dels tríedres, no tenen punts dobles i en les quals les rectes i els plans parallels al vector de translació són invariants El conjunt de totes les translacions del pla o de l’espai formen un grup commutatiu amb l’operació composició, el qual és isomorf al grup additiu dels vectors lliures ordinaris associats al pla oa l’espai considerat Si és el vector característic d’una translació, el punt transformat d’un punt M x 1 ,x 2 ,x 3 és el punt M' x…
blasfèmia
Religió
Dret
Expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d’adoració, de veneració o de culte religiosos.
Des de l’antigor ha estat considerada, en molts pobles i en moltes religions, un pecat greu, subjecte a càstigs severs A Israel, el blasfem era lapidat També era delicte rigorosament punit a l’edat mitjana, com consta en el codi de Justinià i en el concili d’Aquisgrà 818 Modernament, la consideració penal de la blasfèmia ha estat diversa uns codis la consideren un atac a la religió d’altres, no solament una injúria a Déu, sinó, encara, una ofensa a la societat i d’altres, una ofensa al sentiment religiós, a…
clergue
Cristianisme
Fins l’any 1972 i segons el dret canònic, home destinat al servei de Déu, almenys amb primera tonsura.
Hom anomenava minorista el qui havia rebut algun dels ordes menors, i ordenat ‘in sacris’ el qui n'havia rebut un dels majors Actualment, segons les noves disposicions de Pau VI, recollides en el Codi de Dret Canònic del 1983, hom esdevé clergue només amb el diaconat Hom distingeix el clergue secular , que viu sota la seva responsabilitat, del clergue regular, que viu sota una regla La legislació eclesiàstica ha detallat minuciosament les condicions prèvies per a esdevenir clergue clericat, com també les seves conseqüències, que són la incardinació a un bisbat …
Dominikus Zimmermann
Arquitectura
Arts decoratives
Estucador i arquitecte alemany.
Membre d’una família d’arquitectes i decoradors bavaresos, fou una figura destacada en el rococó de Baviera Com a estucador treballà a Füssen 1698 i Landsberg 1716, sovint amb el seu germà Johann Baptist, collaborador també en arquitectura Com a arquitecte construí, entre altres obres, bastides generalment en petits centres oa camp obert, el convent i l’església de Maria Mödigen, a Dillingen 1716-18, el convent dominicà de Schwäd Gmünd 1724-29, el santuari de Steinhausen 1727-34, de planta ellíptica, la…
Sant Pere de Castellestaó (la Torre de Cabdella)
Art romànic
La primera cita documental que es coneix de l’església de Castellestaó és tardana, data del 1314, amb motiu de la visita que per delegació de l’arquebisbe de Tarragona es feu a les parròquies de l’ardiaconat de Tremp, entre les quals consta l’església de Castellastohel Tanmateix, hem de pensar que la parròquia de Sant Pere de Castellestaó Castell d’Estaó devia formar part de “ ipsas parrochias de valle Stacione ” esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Castellestaó hauria estat el centre de la valle Stacione vall d’Estaon, d’on hauria pres el nom —o…
Leo Schützendorf
Música
Baix baríton alemany.
Estudià cant amb D’Arnals a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Düsseldorf Actuà posteriorment en les companyies dels teatres d’òpera de Krefeld, Darmstadt, Wiesbaden i Viena, i el 1920 entrà a formar part de la Staatsoper de Berlín Durant nou anys mantingué una intensa activitat i al llarg de més de 400 representacions interpretà quaranta-set papers d’òperes de R Strauss, M Musorgskij, R Wagner, Ch Gounod o A Berg El 1925 estrenà Wozzeck , obra en què intervingué amb el paper titular Actor i cantant versàtil, fou especialment aplaudit per la intensitat amb què representà els…
Andreu Amat i Esteve
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el…
,