Resultats de la cerca

Generalment l' organum està basat en un cantus firmus En un primer moment, sobre aquesta base, una o diverses veus improvisaven melodies a distància d’un interval consonant donat Més endavant l' organum fou el resultat d’una actitud diferent envers la música, molt més planificada i transmesa en suports escrits Els primers testimonis d’aquesta pràctica apareixen recollits en els tractats teòrics anònims coneguts com a Musica enchiriadis i Schola enchiriadis , del segle IX En el primer tipus d' organum que s’hi descriu, la segona veu es mou parallelament a la primera moviment parallel a…

Els seus orígens se situen a les illes Ryukyu Japó durant el segle XIX Es desenvolupà a partir del kenpo i les arts marcials xineses A la dècada dels anys vint del segle XX s’introduí la seva pràctica al Japó de la mà de les exhibicions realitzades pel mestre Gichin Funakoshi, considerat el pare del karate modern El 1961 es fundà la Federació Mundial de Karate WKF, que organitzà el primer Campionat Mundial el 1970 a Tòquio El 1963 es creà la Federació Europea de Karate EKF El 2000 el karate esdevingué modalitat olímpica coincidint amb la disputa dels Jocs de Sydney El nivell de coneixements d…

A Quito hom fundà el 1534 la primera escola d’arts de l’Amèrica del Sud i hi florí un art important església de la Companyia i claustre de Sant Agustí, amb una forta projecció cap al nord de Nova Granada en el camp de la pintura, el zurbaranesc Miguel de Santiago fou el cap d’escola més important fou encara la tasca dels imaginaires, entre els quals sobresurten, al segle XVIII, Bernardo Legarda i Manuel Chili Caspicara Com a conseqüència tardana del Romanticisme, sorgí una escola encapçalada pels pintors Rafael Salas i Joaquín Pinto, el segon dels quals tractà de trobar una…

Estudià a l’acadèmia militar i el 1866 ingressà al regiment d’artilleria, a Barcelona Destinat a l’Havana 1870 intervingué en diverses campanyes Holguín, Punta Bravo, Lereto, Cuatro Damas, Montes de la Caridad, etc Ferit en una de les accions rebé la Cruz del Mérito Militar Destinat a la trocha del Este, es distingí en diverses batalles el 1873 rebé una menció honorífica i, més tard, fou ascendit al grau d’alferes El 1876 fou ascendit a tinent i el mateix any li concediren la medalla de la Campaña de Cuba Ja nomenat capità en el batalló de caçadors de Chiclana, intervingué en l’acció del…

Feu estudis empresarials i es llicencià en administració d’empreses al Perú El 1937 ingressà a l’Escola de Policia de la Generalitat de Catalunya i, més tard, treballà com a secretari tècnic per als comissaris generals d’ordre públic Frederic Escofet i Rodríguez Salas Durant la Guerra Civil Espanyola fou nomenat funcionari consolar de Perpinyà Després del conflicte, s’exilià a Xile Hi treballà com a corrector de proves a l’editorial Ercilla i com a llibreter El 1945 guanyà per oposicions el càrrec de subhastador públic del Ministeri d’Hisenda Integrat en les activitats dels catalans residents…

Cursà estudis de dret i es llicencià a la Universitat d’Osca 1797, on també es doctorà en la mateixa disciplina Després d’estudiar dos anys de dret canònic a la Universitat de Cervera, el 1800 entrà com a advocat a la Reial Audiència de Catalunya A partir de 1802 fou nomenat assessor i jutge ordinari, càrrecs que exercí en diverses poblacions, baronies i corregiments Torrelles de Foix, Santes Creus, Sant Pere de Ribes, Querol, etc Nomenat regidor reial de Vilafranca del Penedès i de la Junta Provisional del Gobierno de España e Indias, fou també corregidor de Logronyo També per designació…

El 1942 es traslladà amb la seva família a Sevilla i el 1947 s’installà definitivament a Barcelona Treballà inicialment com a guionista radiofònic i posteriorment s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció, guionista i muntador per als estudis IFISA 1954-55, entre d’altres S'inicià en la realització amb Mañana 1957, de to poètic, al qual seguiren No dispares contra mí 1961, de gènere policíac, i La alternativa 1962, ambientada en el món de la tauromàquia Els tres films següents el refermaren en el seu accent personal i alhora com un dels representants més sòlids de l…

Es formà a l’Accademia de Venècia Participà en la garibaldina Expedició dels Mil, i s’establí a Florència 1862, on formà part del grup dels macchiaioli , sense adherir-se, però, plenament als seus postulats estètics Des del 1874 residí a París, on conegué Degas, que el féu participar en les expedicions dels impressionistes 1879, 1880, 1881 i 1886 allà la seva presència reforçava la línia més realista, encapçalada pel mateix Degas El seu extraordinari retrat del gran teòric dels macchiaioli en estada a París Diego Martelli 1879 Galleria d’Arte Moderna, Florència és un document de primer rang…

  En fou l’artífex i líder principal Julio Álvarez del Vayo Nasqué de l’escissió del Partido Comunista de España PCE de militants disconformes amb la línia de compromís històric i de reconciliació dictada pel secretari general del PCE Santiago Carrillo Aquests militants fundaren el 1964 el Partido Comunista de España Marxista-Leninista PCE m-l, del qual sorgí la plataforma de grups d’extrema esquerra que constituïren el FRAP, organització que tenia per objecte l’enderrocament de la dictadura franquista mitjançant l’acció violenta i l’agitació per tal d’instaurar a Espanya una…

Llicenciat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella 1952, el 1954 començà a exercir l’advocacia a la seva ciutat natal fins l’any 1994 Des de mitjan anys seixanta defensà nacionalistes bascos encausats, alguns dels quals militants d’ ETA , especialment al procés de Burgos El 1977, arran de l’assassinat de l’industrial Javier de Ybarra, trenca les relacions amb ETA, tot i que el 1981 participà en el programa de reinserció de presos impulsat pel Govern de la UCD El 1977 fou cofundador d’ Euskadiko Ezkerra , formació de la qual fou l’únic president A les Corts…