Resultats de la cerca

Vida Industrial dels rams tèxtil i la restauració, tingué una notable presència en l’àmbit amateur terrassenc a partir del 1955 Filma Font La seva obra, en què predomina el protagonisme de la dona, es caracteritza per una clara tendència cap al melodrama, en què destaca com a narrador expert Aconseguí diversos guardons de primer rengle als concursos del CEC i un primer premi al millor argument a la copa internacional de Cinema Amateur de Carcassona França per La taza de café Manías 1955 Altres films 1956 Amargo revivir CM 1957 Luces de sangre CM Ella CM 1958 El mundo al revés CM…

Vida Arribà a Barcelona el 1909 amb la missió d’obrir una sucursal de l’Itala Film de Torí, la qual tingué una vida efímera Decidí quedar-se, i amb Joaquim Baixas constituí una societat al carrer Nou de Sant Francesc, gràcies a la qual es presentaren diversos films de la Lux Film de París, la Latium de Roma i la Filmfabriken Skandinavien de Copenhaguen, a més de marques dels EUA com Nestor Reliance o Majestic El 1914 fundà amb Josep Bardier de la dissolta raó social Gordo, Bardier y Compañía i el soci Francesc Rambla, una nova marca, Internacional Cinematográfica IC, installada a la rambla de…

Vida El 1947 s’inicià en el cinema professional com a segon operador i més endavant com a director de fotografia, i participà en el rodatge d’una ingent quantitat de films comercials, industrials, documentals i publicitaris a Barcelona i Madrid Després muntà la productora de cinema industrial Cinetti 1969 a l’edifici dels estudis Kinefon, la qual s’erigí en una de les més actives i solvents del sector, durant els anys en què Barcelona fou la capital de la publicitat cinematogràfica a l’Estat espanyol, si bé el 1985 es veié obligat a tancar-la Tot seguit abandonà el cinema després…

Format al British Film Institute de Londres i a la televisió suïssa, fou un dels capdavanters del “nou cinema” suís El seus films, com ara L’invitation 1973,  Pas si méchant que ça 1974, La dentellière 1977, premiat a Canes,  La provinciale 1980 i La mort de Mario Ricci 1982 reflecteixen una minuciosa observació de la realitat social del seu país Posteriorment rodà Orfeo 1985, adaptació de l’òpera de Claudio Monteverdi, la faula Si le soleil ne revenait pas 1987, L’ombre 1992, on retorna a la crítica social del seu país, Le dernier été 1997, una història d’antisemitisme a partir…

Bé que habitualment hom ha situat el seu lloc de naixement a França, recerques més recents l’han identificat com a fill natural del coronel Carlos Escayola Medina, resident a l’Uruguai i fill d’un sabadellenc anomenat Joan Escayola Carayemas Carlos Gardel adoptà, segons aquesta versió, el nom de la seva cuidadora Berthe Gardès, francesa emigrada a l’Uruguai D’infant, anà a residir a Buenos Aires i, ja cantant, la interpretació de tangos el féu cèlebre, sobretot a partir de la collaboració en duet amb José Razzano 1915-17 Emprengué nombroses gires per Amèrica i Europa a Barcelona el 1925 i el…

Format a l’Escola de Praga, fou un dels impulsors del “nou cinema” del seu país, amb obres significatives com Kristove roky ‘Els anys de Crist’, 1967 i dues coproduccions Desertori e nomadi 1968, amb Itàlia, i Les oiseaux, les orphelins et les fous 1969, amb França Víctima de la repressió posterior a la primavera de Praga, realitzà diversos curtmetratges i documentals televisius fins que l’èxit de Tisícrocna vcela ‘L’abella millenària’, 1983 revalorà la seva obra i li permeté dirigir els films Frau Holle 1985, Frankensteins Tante 1985, Sedím na konári a je mi dobre ‘Estic assegut…

D’infant emigrà amb els seus pares a diversos països europeus Retornà a l’Estat espanyol, on visqué durant uns anys en condicions molt precàries Pràcticament autodidacte, el 1968 començà a treballar com a tècnic d’efectes especials Participà en el rodatge de Patton , de Franklin J Schaffner 1970, com també en la popular sèrie de televisió  Curro Jiménez 1976, i es convertí en el primer dissenyador a l’Estat espanyol en aquest camp Fou també requerit molt sovint per a rodatges de films estrangers a l’Estat espanyol El 1979 fundà la seva empresa Guanyà nou premis Goya als millors efectes…

Vida i obra Militant independentista, conegut popularment per Met , fou empresonat per la seva participació en els fets de Prats de Molló del 1926, i s’exilià a París Allà acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre collaborava amb la premsa barcelonina La Nova Revista  i D’Ací i d’Allà i parisenca, i es relacionava amb el moviment surrealista a través de la seva amistat d’infància amb Salvador Dalí Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un chien andalou…

Aquest cineasta rebé l’encàrrec de la Generalitat republicana de muntar uns estudis de cinema sonor que s’installaren a Montjuïc, en un edifici llogat a l’Ajuntament Foren els primers estudis sonors de l’Estat espanyol i tingueren el marquès de Breteuil, soci capitalista, com a president del consell d’administració i C Lemoine com a administrador delegat La installació acústica la feu l’enginyer industrial i tècnic radiofònic Josep Maria de Guillén-Garcia, abans conseller de l’Orphéa francesa, amb tecnologia francesa l’equip sonor portàtil Radio-Cinéma de la Gaumont Els estudis s’inauguraren…

La nacionalització del cinema búlgar oferí els primers resultats amb l’estrena del llarg metratge Kalin Orelat ‘L’àliga Kalina’, 1950, dirigit per Boris Borozanov La producció dels anys següents fou majoritàriament dominada per films de temàtica històrica i estètica realista, fins que l’any 1957, Na Malkja Ostrov ‘A la petita illa’ de Rangel Valčanov aportà un corrent de renovació plàstica que s’estendria també cap a una certa diversificació de gèneres A la dècada dels anys seixanta, els realitzadors Metodi Andonov, autor de Bialata Staja ‘L’habitació blanca’, 1968 i Koz'at Rog ‘…