Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Daniel Rebull i Cabré
Història
Política
Sindicalista i polític.
Era conegut per David Rey De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca Es féu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit 1938 Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s’exilià Fou detingut, condemnat a mort i després indultat Passà a la presó uns vint anys El seu germà Josep Rebull i Cabré milità també en el BOC i en el POUM i fou l’…
Jaume Guàrdia i Esturí
Pintura
Pintor.
Autodidacte i de temperament inquiet i observador Exposà individualment a les Galeries Laietanes el 1917 i el 1920, i a la Galeria Dalmau el 1923 S'integrà a Les Arts i els Artistes l’any 1918, impulsat per Celso Lagar, i concorregué a algunes exposicions organitzades pels Amics de les Arts i pel Saló dels Evolucionistes Participà en les exposicions oficials que se celebraren a Barcelona, el 1921 i el 1923, i al Saló de Montjuïc del 1932 En el seu temps fou considerat per la crítica com a influït per l’escola de Pont-Aven i Cézanne La seva obra, en la qual domina la temàtica del paisatge, s’…
El Camí
Primer número del setmanari valencianista El Camí
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari polític publicat a València del 1932 al 1934.
De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d’ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d’aquell moment Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi collaboraren, entre d’altres, Ernest i Eduard Martínez-Ferrando, Carles Salvador, Eduard Ranch, Emili Gómez-Nadal, Francesc Bosch i Morata, Manuel Sanchis i Guarner, Antoni Igual i Úbeda, Robert Moròder, etc Desplegà una campanya permanent a favor de l’autonomia…
Francesc Nel·lo i Ventosa
Teatre
Escenògraf.
Començà estudis a Tarragona amb Pere Ferran Nebot de Salvador Alarma, sentí com ell la crida de l’escenografia Anà a Barcelona, on estudià a l’escola de Belles Arts amb Josep Mongrell Fou professor de l’Escola Massana 1962-67 Collaborà en setmanaris infantils i, més tard, en illustració de llibres Conreà la pintura de cavallet, especialment la figura, el paisatge i la marina Exposà individualment per primer cop a Barcelona, a les Galeries Laietanes, el 1949, i l’any següent a les Galeries Argos i a Tarragona Projectà i realitzà un fresc representant l’ Assumpció per a la parròquia de Sant…
Josep Maria Socias i Humbert
Política
Polític.
Es llicencià en dret i, afiliat al Frente de Juventudes, fou procurador a les Corts franquistes 1967-76 Féu carrera en l' Organización Sindical Española , de la qual fou delegat provincial a Barcelona 1970-1975 i més tard, com a home de confiança de Rodolfo Martín Villa , secretari general 1976, amb la missió de desmuntar el verticalisme Substitut de Joaquim Viola i Sauret en l’alcaldia de Barcelona desembre del 1976 — gener del 1979, durant el seu mandat fou víctima d’intents d’assassinat, i hi introduí un estil més obert i populista, cercant l’entesa amb les associacions de…
Francisco de Paula Canalejas y Casas
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador de la literatura castellà.
Fou jurista i professor de literatura a les universitats de Valladolid i de Madrid, on, dins el krausisme, també ensenyà història de la filosofia S’interessà per l’èpica medieval Milà i Fontanals tingué en compte el seu estudi sobre La poesía épica en la antigüedad y en la edad media , 1869 i per Ramon Llull Potser pel seu parentiu n’era cosí i cunyat amb Eusebi Pascual i Casas , s’interessà ja el 1857, a El Museo Universal , per la nova poesia catalana, a propòsit de l’obra de Joaquim Rubió, i, el 1861, en un article publicat a La Razón i inclòs a Estudios críticos de filosofía…
fortunyisme

Detall de La promesa (1880), de Francesco Paolo Michetti (Galeria Nacional d’Art Modern, Roma)
© Corel
Pintura
Corrent pictòric d’abast europeu, desvetllat per l’èxit de la pintura de Marià Fortuny i Marsal, que transcorregué bàsicament al darrer terç del segle XIX.
Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant…
Agustín León Ara
Música
Violinista canari.
És fill del violinista i compositor Agustín León Villaverde 1905-1986, de qui fou deixeble al Conservatori de Santa Cruz de Tenerife El 1949 es traslladà a Londres, on es perfeccionà amb Albert Sammons i Alan Loveday i també al Royal College of Music, on es diplomà amb primers premis de violí i de música de cambra El 1957 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt Continuà el seu perfeccionament musical amb André Gertler al Conservatori de Brusselles, centre d’on fou professor auxiliar i, des del 1970, professor titular Ha estat també cap…
Pepe Romero
Música
Guitarrista andalús.
Segon fill de Celedonio Romero , estudià guitarra amb el seu pare, que fou el seu únic mestre Com tota la seva família, feu les primeres aparicions públiques quan era un infant La seva discografia és molt extensa, tant amb el quartet Los Romeros, format amb dos germans, Celín i Ángel, i el seu pare, com en solitari Ha enregistrat el Concierto de Aranjuez , de J Rodrigo, amb l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i ha collaborat també amb altres formacions, com I Musici i les orquestres simfòniques de Boston, Cleveland, Chicago i Filadèlfia als EUA A Europa ha estat convidat als festivals de…
Marina Gustà i Martorell
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Des del 1991 forma part de la redacció de la revista Els Marges Ha collaborat en els volums de literatura contemporània de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas 1986-88 Els seus estudis s’han centrat sobretot en la narrativa catalana del segle XX, amb atenció especial a Josep M de Sagarra, Mercè Rodoreda —sobre la qual ha publicat el llibre “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda 1985, en collaboració amb Maria Campillo— i, sobretot, Josep Pla, a qui ha dedicat un llibre de referència Els…