Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
cisalla
Tecnologia
Instrument tallant fixat a un braç mòbil en un dels costats d’un tauler i que, segons la seva grandària, serveix per a tallar planxes de metall, cartó, paper, proves fotogràfiques, etc.
electró lliure
Física
Electró d’energia no quantificada, com és el cas dels electrons que han escapat de l’atracció del nucli o dels que es mouen lliurement per la xarxa cristal·lina d’un metall.
bufador
Tecnologia
Instrument que consisteix en un tub de metall o de vidre i que serveix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre l’objecte que hom vol fondre, oxidar, reduir, etc.
tauleta de cera
Escriptura i paleografia
Suport de fusta o de vori rebaixat del centre i omplert de cera fosa, que servia per a escriure-hi amb un estilet o punxó de metall, de vori o de fusta.
Servia per a escriure texts breus, com missives, càlculs, etc, però sobretot exercicis escolars Les tauletes de cera foren usades profusament en l’antiguitat grecoromana i fins a ben entrada l’edat mitjana
rodet
Oficis manuals
Rodeta dentada de metall que, disposada a l’extrem d’un mànec, amb l’eix perpendicular a aquest, és emprada pels pastissers per a retallar coques i d’altres peces de pastisseria.
tap
Indústria tèxtil
Cadascuna de les petites peces de fusta, material plàstic o metall que, fixades als llistons dels dibuixos de la maquineta de lliços, determina els que s’han d’aixecar a cada passada.
bacina amb moneda
Música
Plat fondo de metall utilitzat antigament per les confraries religioses per a recollir almoines, el qual pot transformar-se en instrument musical idiòfon en fer-hi rodar una moneda pel seu interior.
És conegut a l’oest de Suïssa, on es construeix en diferents mides hi poden intervenir fins a tres executants, generalment homes Antigament utilitzat a Catalunya, tant AM Alcover com J Coromines qualifiquen el bací com a ’instrument de música popular', i esmenten també l’expressió ’sonar bacins'
ferroníquel
Tecnologia
Aliatge del níquel (34-90% de Ni) amb el ferro i, a més, eventualment, amb algun altre metall (crom, molibdè, manganès, etc), en el qual el ferro presenta una estructura totalment austenítica.
Aquesta propietat, juntament amb els efectes produïts per la presència del Ni, confereix als ferroníquels unes característiques especials, segons les quals hom els classifica en quatre grans grups els ferroníquels de baix coeficient de dilatació o de dilatació controlada , en els quals la dilatació pot ésser considerada nulla per a un cert interval de temperatura, i que són emprats en metrologia, geodèsia i regulació termoestàtica els ferroníquels de variació controlada del mòdul elàstic , que contenen petites quantitats de crom, tungstè, silici i manganès, i que hom empra en la construcció…
estrep
Esport
Cadascuna de les peces de metall, fusta o cuir penjades una a cada costat de la sella per mitjà d’una corretja, on el genet fica els peus i els hi descansa.
cascavell
cascavells
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió indirecta consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
Hom utilitza generalment els cascavells en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En el seu ús més estrictament musical, hom els colloca en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja D’origen antic, ha servit d’ornament, tot marcant el ritme del caminar o del dansar, a personatges culturals, a ballarins, a bufons, i també a bèsties