Resultats de la cerca

Fill del també bioquímic i premi Nobel Arthur Kornberg , estudià a les universitats de Harvard i Stanford, on es doctorà el 1967 El 1972 anà al Medical Research Council de la Universitat de Cambridge on collaborà amb Aaron Klug en la recerca sobre el nucli cellular La seva anàlisi de la cromatina mitjançant tècniques de difracció dels raigs X donà com a resultat el descobriment del nucleosoma unitat bàsica constituent dels cromosomes El 1978 retornà a la Universitat de Stanford, on l’any 2001descobrí i determinà l’estructura i el funcionament de l’ARN polimerasa II, un enzim central en la…

Nascut en una família jueva, es llicencià en química per la Universitat de Torí el 1941 En contacte amb els partisans del nord d’Itàlia, fou capturat i internat al camp de concentració d’Auschwitz al març de 1943 El 1945 retornà a Torí, on treballà com a químic, i el 1961 esdevingué director general d’una empresa de pintures i resines sintètiques La seva obra literària relata principalment la seva experiència al camp de concentració Se questo è un uomo 1947, La tregua 1963 i I sommersi e i salvati 1986 El seu major èxit fou, però, Il sistema periodico 1975 Escriví també poesia, novella La…

Estudià química a la Universitat Nacional de La Plata i parallelament acudí als seminaris d’arts visuals a l’Escola de Belles Arts Exposà per primer cop a Buenos Aires el 1966 Fou membre del Grupo de los Trece, fundat per Jorge Glusberg, amb el qual es donà a conèixer internacionalment Artista conceptual, les seves installacions qüestionen les relacions entre art, ciència i vida quotidiana, per mitjà d’un discurs poètic ple de connotacions simbòliques i polítiques amb referències a la vida quotidiana argentina L’any 1998 tingué lloc la primera exposició retrospectiva del seu treball en…

Hom obté per tractament d’un clorur de sulfonil amb amoníac o amb una amina primària o secundària Les sulfonamides aromàtiques són sòlids cristalins que tenen aplicació en la caracterització dels àcids sulfònics que se'n deriven D’altra banda, la reacció d’obtenció de les sulfonamides té també aplicació en anàlisi química per a la diferenciació dels tres tipus d’amina primària, secundària i terciària, i constitueix l’anomenat assaig de Hinsberg D’entre les sulfonamides, cal esmentar les derivades de l’àcid sulfanílic o sulfanilamides, conegudes com a sulfamides , les quals presenten una…

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric o trigonal, en cristalls generalment prismàtics de forma hexagonal i també en masses compactes Té una duresa de 2-2,5 i una densitat de 5,57 És de color vermell fosc Aquest mineral és isostructural amb la pirargirita, la qual té la mateixa composició química però amb antimoni en lloc d’arsènic tots dos minerals són anomenats plates vermelles i sovint es troben associats a l’argentita, la tetraedrita, l’argent, la calcita, la dolomita i el quars N'hi ha a moltes mines d’argent d’Amèrica del Sud, Mèxic i els EUA A la península Ibèrica, n'hi ha a…

Els seus treballs sobre minerals i transmutació de metalls Actorum laboratorii chymici, 1669, primer intent d’unificar la física i la química, haurien restat oblidats si no haguessin servit de base a Georg Ernst Stahl per a anunciar la teoria del flogist , última etapa de l’alquímia Considerat sovint l’economista més destacat del cameralisme , defensà l’exportació, i proposà mesures restrictives amb vista a la importació La seva contribució més notable fou l’estudi sobre les diferents formes de mercat, amb la distinció entre el monopoli, el polipoli o mercat de lliure competència i el…

Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses institucions…

Hom pot també obtenir-les per reacció de l’àcid nitrós amb substàncies que contenen grups metilè activats Les oximes derivades d’aldehids i cetones no simètrics presenten isomeria geomètrica, i existeixen en dues formes, anomenades sin i anti , de propietats ben diferenciades Les oximes, que són generalment sòlides, són emprades en la purificació i la caracterització de composts carbonílics, atesa la facilitat amb què regeneren el compost carbonílic de partida, i també com a intermediàries de síntesi La reacció més important que experimenten és la transposició de Beckmann, emprada en la…

Hom obté anions carbonilat en tractar un carbonil amb hidròxids alcalins o amb bases de Lewis, o en trencar amb sodi l’enllaç metall-metall d’un carboni binuclear Altrament, en tractar amb determinats àcids de Lewis els halurs dels carbonils metàllics, són obtinguts cations carbonilat Són d’interès els anions estables en solució, fàcilment oxidables per l’aire i que, per l’acció dels àcids, són transformats en hidrurs carbonil Reaccionen amb els halurs orgànics i inorgànics i addicionen el radical unit a l’halogen aquesta reacció és important en química preparativa, en particular quan aquell…

Estudià la carrera de química al St John’s College d’Oxford, però la voluntat de dedicar-se a la música feu que el 1946 ingressés al Royal College of Music de Londres En 1948-49 formà part de l’Orquestra Boyd Neel com a violoncellista El 1950 enregistrà un disc al costat del contratenor Alfred Deller, a qui acompanyava amb la guitarra Fou membre de diversos grups de cambra anglesos, com el Deller Consort, el Morley Consort, Musica Reservata o el Jaye Consort Viols, alternant la viola de gamba i el llaüt, i realitzà una important tasca musicològica de recuperació de partitures de música antiga…