Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
Hermenegildo Giner de los Ríos

Hermenegildo Giner de los Ríos
© Fototeca.cat
Art
Educació
Professor i polític andalús.
Germà de Francisco Giner de los Ríos, sota la influència krausista collaborà a la Institució Libre de Enseñanza Exercí el magisteri en diversos instituts d’Espanya Milità dins el partit republicà i en el radical, i en més d’una ocasió fou elegit diputat a corts i conseller municipal La seva actuació dins la comissió de cultura de l’ajuntament de Barcelona es caracteritzà per l’especial impuls que donà a la infraestructura escolar construcció d’escoles, millorament de les condicions, renovació del material d’ensenyament, etc i a les colònies, biblioteques i caixes d’estalvis…
Bernat Despont
Història del dret
Doctor en lleis.
El 1369 fou enviat com a ambaixador a Castella el 1376, amb Berenguer de Cruïlles, a França, i el 1379 novament a aquest mateix lloc, amb Pere d’Artés, per negociar el matrimoni de l’infant Joan amb Violant de Bar El 1402, amb Guillem Pujada, negocià a Marsella un tractat amb Gènova, i el 1413, a Barcelona, amb tres procuradors més, signà una nova treva amb aquesta república Des del 1383 fou vicecanceller de l’infant Joan, i, bé que destituït per les corts de Montsó, l’infant li retornà el càrrec aquell mateix any des del 1387 fou canceller de la reina…
Rafael Degollada
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític liberal.
Milità en el progressisme i fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835 Intervingué en les bullangues del 1836 i el 1837, i fou desterrat de primer a les Canàries i després a Cuba Explicà els seus avatars a Memoria en defensa de su honor ultrajado Marsella 1839 De retorn a Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament El 1843, elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dirigí el moviment centralista que derrocà la regència d’Espartero Vençuda la revolta, s’establí novembre del 1843 a França, retornà a Barcelona i fou elegit diputat a les…
Chunta Aragonesista
Política
Partit polític nacionalista d’esquerres aragonès fundat el 1986.
Després d’alguns anys en què només tenia representació municipal 18 alcaldies el 2003 21, el 2015 9, el 2026, el 1995 entrà per primera vegada a les Corts d’Aragó amb 2 diputats, resultat que millorà substancialment el 1999 amb 5 diputats i el 2003 amb 9 diputats, el màxim històric del partit Els resultats electorals posteriors li donaren 4 2007 i 2011, 2 2015, 3 2019 i 2023 i 6 2026 diputats Entre el 2015 i el 2023, formà part del govern de coalició encapçalat pel PSOE En les eleccions generals del 2000, el seu principal dirigent, el cantautor José Antonio Labordeta , obtingué l…
junta de braços
Història
Reunió extraordinària de tots els representants de les corts catalanes que fossin presents a Barcelona en el moment de prendre una decisió d’emergència.
La més coneguda històricament fou la Junta General de Braços celebrada entre el 30 de juny i el 10 de juliol de 1713 per deliberar sobre la conveniència de mantenir la resistència contra les tropes de Felip V El ban que en resultà comunicava la decisió de la junta de prosseguir la guerra contra els regnes d’Espanya i França i declarava la guerra a ultrança per mantenir “les lleis, constitucions, privilegis, honors, costums i prerrogatives” que havien estat derogats Anteriorment, durant l’any que fou vigent la República Catalana gener-desembre de 1641, en absència de la monarquia les juntes de…
baronia de la Font de Quinto
Història
Títol concedit el 1789 a Joan de Fàbregues Boixar i Ponts, ciutadà honrat de Barcelona i regidor diputat general a les corts per Tortosa.
Ha passat als Valdelomar
Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació
Educació
Llei d’educació aprovada per les Corts Generals de l’Estat espanyol al final de l’any 2002 i que no s’aplicà totalment.
Amb aquesta llei hom intentà substituir la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu LOGSE i regular tot el conjunt del sistema A causa del canvi de govern que es produí el 2004, només se n'aplicaren alguns articles, com els que regulen les repeticions de cursos a l’educació secundària, mentre que un dels aspectes més destacats, l’examen de revàlida del batxillerat, no tirà endavant El govern socialista espanyol inicià l’elaboració d’una Llei Orgànica de l’Educació -que a mitjan 2005 es trobava en la fase d’avantprojecte- per a substituir tant la llei de qualitat com la LOGSE en…
guerra privada
Història del dret
A l’edat mitjana (segles XI-XV), situació de violència entre senyors territorials, o bé entre sobirans, o ciutats i viles importants, i senyors territorials, que no afectava la totalitat de l’estat.
Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o acuindament amb…
estadi
Vista parcial de la graderia de l' estadi de Montjuïc, remodelat per als Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport
Instal·lació esportiva de grans dimensions apta per a la pràctica de diversos esports.
Normalment consta d’un terreny de joc envoltat d’una pista de 400 m de longitud i amb àmplies graderies per als espectadors Els primers estadis foren creats a partir del restabliment de les olimpíades Atenes, 1896, imitant, en part, els antics estadis grecs Són famosos per llur estructura i llurs dimensions els de Chicago, Glasgow, Rio de Janeiro, Ciutat de Mèxic i Munic Els més importants dels Països Catalans són el de Montjuïc, de Barcelona 1928, obra de Pere Domènech i Roura, el ja desaparegut de les Corts, inaugurat el 1922, amb una visera per a la tribuna, obra organicista d…
Enric Llaudet i Ponsa
Economia
Empresari i dirigent esportiu.
Propietari de l’empresa Filatures Llaudet, amb diverses fàbriques a Catalunya, el seu pare, Josep Llaudet, ja havia estat directiu del FC Barcelona Fou elegit president del club pels socis compromissaris el 1961 Al cap de pocs dies de prendre possessió del càrrec hagué d’assumir l’adeu com a jugador blaugrana de LKubala i el traspàs de Luis Suárez a Itàlia, i al final de la primera temporada, la retirada de Ramallets Durant el seu mandat el club només aconseguí un títol de Copa de Fires 1966 i una Copa del Generalísimo 1963 A manca d’èxits esportius, sabé redreçar la delicada situació…