Resultats de la cerca

Dominicà, mestre en teologia, el 1500 fou tramès a Roma per gestionar la creació a Lleida d’un estudi general de l’orde de la província d’Aragó Fou ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó a Blois per gestionar-ne el casament amb Germana de Foix 1505 Bisbe de Vic 1505-10, de Lleida 1510-12 i inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1507-13, li són deguts els cèlebres capítols atorgats a la cort del 1512 relatius al regulament de les diverses matèries de la inquisició Nomenat bisbe de Tortosa pel papa l’any 1512, morí abans de prendre'n possessió

Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política

Es doctorà en medicina a Cervera i en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló Fou metge major de l’hospital barceloní de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels set metges que assistiren Ferran VII el 1832 Collaborà en La Salud Pública 1821, i publicà Discurso inaugural de la cátedra de clínica 1826 i Elogio histórico del Dr Buenaventura Strauch 1845 Deixà inèdita una Historia de la enfermedad que padeció SM el rey don Fernando VII

Fou patge de Ferran II i batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs 1526 Amic de J Ferrandis d’Herèdia, participà assíduament en els actes de la cort valenciana del duc de Calàbria Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i en qualitat de secretari escriví en codolada un llarg vexa-men de 405 versos, l’única obra seva en català coneguda Publicà set poesies en castellà a la primera edició del Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511

Vida i obra Hom sol identificar-lo amb un dels cavallers que la ciutat de València trameté sota el comandament de mossèn Joan Escrivà a Catalunya per tal d’ajudar el rei Joan II en el setge de Peralada Participà en el certamen poètic en “honor de la Sacratíssima Concepció” València 1486 amb la poesia La Trinitat, de son alt consistori , on fou mereixedor d’un dels premis que mossèn Ferran Dies, organitzador de l’esmentat certamen, atorgà a les millors composicions Es tracta d’una obra d’escàs valor poètic i d’estil artificiós Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

El dia 22 de juliol de 1488, prèvia suspensió del procediment electiu, foren designats per ordre de Ferran II els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Juan Payo Coello Zamora ~1430 – Poblet 1498, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan de So i de Castre diputat reial Pere Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Gaspar Peiró, canonge de Barcelona oïdor militar Bernat Salbà, cavaller oïdor reial Joan Roig, ciutadà de Barcelona Tots els designats, a excepció de l’abat de Poblet, que, com que era absent, s’incorporà a la Diputació el 30 de…

Capital històrica de la Valdonsella, a la frontera amb Navarra, el 970 Alfons el Bataller hi construí el castell El 1362 fou ocupada per Carles el Dolent de Navarra, que el 1364 s’hi entrevistà amb Pere el Cerimoniós Amb motiu del naixement de Ferran el Catòlic 1452, Joan II li concedí el privilegi d' hidalguía Partidària, en la guerra de Successió, de Felip V, aquest la feu capital de les Cinco Villas i li donà el títol de '' muy leal y vencedora villa ' Conserva una gran part de les muralles, l’església de San Esteban segles XI-XIII, el palau Sada, avui museu, i uns carrerons molt…

Situada a la riba del petit Pavia subafluent del Mondego, és un centre agrícola i comercial, i seu episcopal Té aeroport La catedral, del s XII, és coberta amb volta d’estil manuelí D’origen lusità, fou ocupada successivament pels romans, els sueus, els visigots i els musulmans Situada en una zona conflictiva durant molts anys, fou conquerida per Alfons I d’Astúries mitjan s VIII, repoblada per Alfons III d’Astúries ~874 i presa per Almansor 997 Alfons V de Lleó hi morí en intentar la seva conquesta 1028 Ferran I de Castella l’ocupà definitivament 1057 Formà part del comtat i…

Fou designat pel rei Ferran VII organista de la catedral de Girona i de l’església de Santa Anna de Barcelona El 1838 s’establí a Montevideo, on exercí com a professor de piano Acompanyà, amb aquest instrument, als cantants i violinistes a la Casa de Comedias Posteriorment, els últims anys del govern de Rosas, passà a Buenos Aires Com a promotor musical, el 1855 creà un institut musical al centre d’aquesta ciutat Fou membre honorari de la societat La Lira i collaborà a “La Gaceta Musical” Dins de la seva obra, cal esmentar Estudios relativos a la historia de la música 1882

Ric home navarrès, senyor d’Estella, primogènit de Rodrigo Pérez de Azagra Passà al servei d’Alfons VIII de Castella Segurament havia prestat auxili al rei ibn Mardaniš de Múrcia i de València, el qual li concedí ~1167 la senyoria d'Albarrasí , que pertanyia a la zona de conquesta catalanoaragonesa i es declarà “vassall de santa Maria” i no reconegué altre senyor Prengué part destacada en el setge de Conca 1177 al costat d’Alfons VIII de Castella i d’Alfons I d’Aragó ambdós reis es posaren d’acord diverses vegades, tanmateix sense resultat, per posar fi a la independència del seu estat El…