Resultats de la cerca
Es mostren 2213 resultats
Gaspar Llamazares Trigo

Gaspar Llamazares Trigo
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Política
Polític castellà.
Llicenciat en medicina i cirurgia Coordinador d’ Izquierda Unida a Astúries, en la VI Assemblea Federal d’Izquierda Unida de l’octubre del 2000 fou elegit coordinador general en substitució de Julio Anguita González Després d’una etapa de mals resultats electorals, fou reelegit coordinador general d’Izquierda Unida el desembre del 2004 en la VIII assemblea general de la formació, caracteritzada per una forta divisió interna Superà el principal candidat alternatiu, Enrique Santiago, que tenia el suport del PCE, i un mes després el consell polític d’IU el ratificà en el càrrec En…
Xunta de Galicia
Òrgan de govern del règim autonòmic de Galícia establert el 1981 per l’Estatut d'Autonomia de Galícia del 1981.
La seu és a Santiago de Compostella Elegida a partir dels resultats de les eleccions al Parlament gallec amb 71 escons fins el 1988, que fou ampliat a 75, des de les primeres eleccions 20 d’octubre ha estat gairebé sempre integrada per partits de centredreta d’àmbit estatal en 1981-85 governà Alianza Popular amb alguns independents, amb l’aliancista Xerardo Fernández Albor com a president De les eleccions del 1985 sorgí un govern format per membres de Coalición Popular , que integrava sobretot membres d’AP El 1987 les dissensions a l’interior d’AP donaren lloc a diverses…
Centro Latinoamericano de Demografía
Demografia
Entitats culturals i cíviques
Institució que depèn de les Nacions Unides, encarregada de l’anàlisi dels aspectes demogràfics de l’Amèrica Llatina i la regió del Carib.
Fou fundada a Santiago Xile el 1957 com a resposta a una sèrie de recomanacions fetes pel Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides En un primer moment s’organitzà com a centre d’investigacions per a un període de quatre anys 1957-1960, posteriorment prorrogats amb el suport financer del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD fins el 1975, que es constituí com a una institució permanent amb identitat pròpia El centre s’organitza en tres grans àrees l' àrea de població i desenvolupament té com a principal objectiu sistematitzar i incrementar els coneixements de les…
Arxiu Històric de Lleida

Seu de l’Arxiu Històric de Lleida
Generalitat de Catalunya
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya, successor de l’Arxiu Històric Provincial de Lleida.
Conserva més de vuit quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIV i XX i una biblioteca formada principalment per publicacions oficials i publicacions periòdiques de les comarques de Lleida Els seus fons més importants procedeixen de la Generalitat de Catalunya, l’administració perifèrica de l’estat, l’administració local arxius municipals d’Anglesola, Sarroca de Lleida, protocols notarials del districte de Lleida, fons judicials Magistratura de Treball, Tribunal Tutelar de Menors i Patronato de la Merced i Junta de Libertad Vigilada, de la Comptadoria d’Hipoteques de Viella, de…
Ramir III de Lleó
Història
Rei de Lleó i Astúries (966-985).
Era fill de Sanç I, el qual succeí Menor d’edat en pujar al tron, governà sota la regència de la seva tia, la monja Elvira 966-975, que prengué el títol de reina, i de la seva mare, Teresa Ansúrez Aquestes circumstàncies permeteren als magnats de Galícia, Portugal i Tierra de Campos d’actuar amb gairebé total independència mentre el poder assolit pel califa obligava la regent a enviar ambaixades de pau i amistat a Còrdova 970, 974 Aquesta política pacifista es trencà l’any 974 quan una coalició de navarresos, castellans i lleonesos posà setge a la fortalesa de Gormaz i fou…
Sant Jaume (Barcelona)
Art romànic
Les primeres notícies de l’església daten del final del segle X, i segons Carreras Candi, ja existia l’any 985 De l’any 992, tenim la deixa que féu la monja Aurúcia “ ad domum Sancti lacobi qui est in Barchinona ” d’una terra a Granada del 1011 data el llegat de dues unces d’or que féu el prevere Guilarà abans de marxar en peregrinació cap a Santiago de Compostella, a la Casa de Sant Jaume “ in suo edifitio aut in libro, ubi plus necesse fuerit ” finalment, assenyalem que a l’altar de Santa Maria de l’esmentada església es llegí, l’any 1021, el testament sagramental del potentat…
Juan Carlos Zorzi
Música
Compositor i director argentí.
Estudià al Conservatorio Carlos López Buchardo, on més tard ensenyà composició En aquesta institució tingué com a professor el compositor Alberto Ginastera Compaginà aquests estudis amb un curs de direcció orquestral a la Universitat de La Plata impartit pel mestre Mariano Drago Amb una beca del Fondo Nacional de las Artes viatjà a Itàlia per estudiar a les acadèmies de Santa Cecília de Roma i la Musical Chigiana de Siena Fou director d’orquestres simfòniques de diferents indrets de l’Argentina, com ara les de Cuyo, Córdoba i Tucumán També dirigí l’Orquestra Filharmònica de Bogotà durant dues…
José López-Calo
Música
Musicòleg gallec.
Vida Ingressà a la Companyia de Jesús, on estudià filosofia i teologia i el 1955 fou ordenat de sacerdot Més tard, el 1962, es doctorà en musicologia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma En aquest centre fou deixeble i assistent d’Higini Anglès, a qui posteriorment succeí en la càtedra de musicologia 1965-70 Al mateix temps fou secretari general de la Societat Internacional de Música Sacra 1964-70 i assessor musical de la Ràdio del Vaticà 1962-70 El 1970 tornà a l’Estat espanyol i començà una important tasca de recerca en els arxius de nombroses catedrals Feu estudis i catalogacions…
Pere Furió
Música
Mestre de capella valencià.
Al llarg de la seva vida professional treballà en nombrosos indrets de la geografia hispànica Presumiblement es formà a la collegiata de Sant Nicolau de Bari, a Alacant El 1735 fou tiple a l’església parroquial d’Elx, i el 1750 obtingué la plaça de mestre de capella d’Antequera Màlaga, on sembla que cometé una sèrie de faltes, no concretades en la documentació conservada, que provocaren el seu desterrament de la ciutat El 1755 passà a ocupar el mateix càrrec a la capella reial de Granada i un any més tard fou empresonat en aquesta ciutat andalusa, molt probablement per problemes i disputes…
Revista de Historia Industrial
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat anual sobre història de la industrialització espanyola, editada des de l’any 1992 pel Departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Jordi Nadal.
Desenvolupament enciclopèdic Anualment n’apareixen dos números, cadascun dels quals dividit en quatre seccions bàsiques articles, notes d’investigació, debats i recensions de llibres La llengua de comunicació és el castellà, encara que, atenent a una pretensió internacionalista, s’inclou un resum en anglès per a cadascun dels articles Des dels seus inicis, contribuí a millorar el coneixement i la difusió de la indústria moderna no només des de la perspectiva dels factors econòmics i tecnològics, sinó també amb relació als aspectes socials, polítics i culturals que han tingut un paper…