Resultats de la cerca

Més exactament, la interpolació consisteix a trobar una altra funció y = f x , d’un tipus escollit, que passi pels punts x i , y i Una primera aproximació és constituïda per la interpolació lineal , que consisteix a imposar que, entre cada dos punts consecutius dels donats, f x sigui un segment de recta En la interpolació de Lagrange , f x és un polinomi de grau n- 1 donat per la fórmula Si els punts x i constitueixen una progressió aritmètica, és emprada la interpolació de Newton càlcul de diferències diferència

Definició Les afeccions de la vàlvula aòrtica o valvulopaties aòr tiques constitueixen un grup d’alteracions degudes a l’existència de diversos tipus de lesions —les més freqüents són engruiximení, retracció, deformitat i fibrosi— en la vàlvula aòrtica, és a dir, la vàlvula a través de la qual es comunica el ventricle esquerre amb l’artèria aorta Segons el cas, les lesions valvulars poden causar diverses alteracions en el funcionament de la vàlvula, de manera que se’n dificulta l’obertura adequada que ha de permetre el pas de la sang des del ventricle esquerre cap a l’aorta durant la sístole…

Situació L’església de Sant Romà és la parroquial de Joanetes i centra el nucli de població disseminada de l’antic municipi que l’any 1970 fou agregat al de la Vall d’en Bas, de nova creació El municipi de Joanetes confrontava a llevant amb els vessants orientals dels cingles de Falgars i la serra de Sant Miquel, a tramuntana amb la serra del Puigsacalm i Santa Magdalena del Mont i més a llevant tenia la serra de la Guàrdia Mapa 294M781 Situació 31TDG521637 Per arribar a Joanetes cal agafar la carretera d’Olot a Vic 1,5 km després d’haver passat les Preses cal tombar a mà dreta i travessar el…

A la branca aragonesa de la cadena ibèrica el tret més característic són els plecs i encavalcaments orientats en direcció NW-SE, que afecten el sòcol hercinià i la cobertora mesozoica i terciària Una d’aquestes estructures és l’ anticlinal de Montalbán , al nucli del qual afloren els materials del sòcol hercinià, recobert en ambdós flancs pels materials mesozoics Al flanc SW d’aquest anticlinal les capes es disposen verticalment o arriben a invertir-se, cosa que produeix, doncs, una estructura vergent cap al SW La fotografia, presa entre Montalbán i Castel de Cabra, mostra aquest flanc de l’…

Situació La torre del castell, juntament amb d’altres restes, s’aixeca dalt un carener estès a la banda de llevant del terme, en un indret dominant de la vall del Llobregat Long 1°49’50” — Lat 41°51’03” Una vista de la torre des del costat de llevant A Mazcuñan-F Junyent Vista de la torre del castell encimbellada dalt el turó i emergint d’entre els pins F Junyent-A Mazcuñan Per arribar a aquest castell, cal dirigir-se a Santpedor, d’on surt la carretera que mena a Castellnou En arribar a l’hostal de la Figuera, cal desviar-se a l’esquerra per a seguir un camí, al principi asfaltat, flanquejat…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant amb la capçalera, un dels elements més interessants de la construcció F Tur L’església parroquial de Sant Salvador de Bianya centra l’agrupació de masos esparsos que formen el nucli homònim, situat a la capçalera de la Vall de Bianya, sobre la carretera de Sant Joan les Fonts a Sant Pau de Seguries per la Vall de Bianya i el coll de Capsacosta, ones conserven importants vestigis del camí romà i medieval Mapa 256M781 Situació 31TDG506777 Hom hi pot anar, doncs, per l’esmentada carretera de Sant Joan les Fonts a Sant Pau…

És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N amb el…

Situació Vista del mur frontal de ponent, molt deteriorat, que mostra l’aparell original de l’edifici, una finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de mig punt i el campanar d’espadanya de dues obertures, mig esfondrat F Junyent-A Mazcuñan L’església, juntament amb el mas que li fa costat, es dreça al fons d’una clotada afaiçonada que en un apèndix després de l’extrem nord-oriental del terme, entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1 50000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,4 — y 55…

És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…

Travessen la ciutat el riu Dîmboviţa, que la divideix en dues parts gairebé iguals, i el seu afluent, el Colentina El clima és continental temperatura mitjana anual, 11,3°C amplitud mitjana anual, 25,7°C precipitacions anuals, 532 mm El nucli antic de la ciutat és a la vora esquerra del Dîmboviţa, però a la vora dreta hi ha els edificis més típics, que permeten de veure els límits de la població al segle XVI la ciutat té més de vint parcs i jardins públics, com el Herǎstrǎu 107 ha, a les vores del llac del mateix nom El riu Colentina forma al nord nombroses llacs Bǎneasa, Herǎstrǎu, Floreasca…