Resultats de la cerca
Es mostren 2356 resultats
faig austral
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les fagàcies, molt semblants al faig integrat per una dotzena d’espècies, pròpies de l’Amèrica del Sud, de Nova Zelanda i del sud d’Austràlia.
Les Guilleries
Panoràmica des de la rodalia del Puig Gros, amb els vessants de Montdois, i el Collsacabra al darrere Els alzinars s’enfilen pels dos costats de la vall del Ter, el fons de la qual omplen les aigües de l’embassament de Susqueda Ernest Costa Les Guilleries 12, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les Guilleries formen part de l’extrem septentrional de la Serralada Pre-litoral Catalana Són un espai de transició entre la regió mediterrània, que penetra des de la Depressió de la Selva i per la vall del Ter, i la regió eurosiberiana que apareix en els punts més enlairats…
La Font-roja i les serres d’Alcoi
L’alzinar de l’obaga del Menejador, amb els tocs de color que li donen arbres caducifolis com les blades Acer opalus , els freixes de flor Fraxinus ornus i els roures de fulla petita Quercus faginea JP Produccions La Font-roja i les serres d’Alcoi 15, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’any 1332, poc més d’un segle després de rebre part de les muntanyes de Mariola i el Menejador com a herència dels últims reis àrabs de Dénia, el Consell dels nobles d’Alcoi va prendre una decisió històrica amb gairebé cap precedent a tota la Mediterrània occidental preservar el…
Concepte de comunitat vegetal
La percepció del concepte de comunitat vegetal és haguda intuïtivament per la saviesa popular, sobretot quan els agrupaments vegetals són fisiognòmicament distints en aquest cas de la vall de Boí, tothom diferencia l’avetosa bosc, l’avellanosa matoll alt o el prat dallador prat J Nuet i Badia La distribució de les plantes sobre la superfície de la Terra no obeeix a un atzar capriciós Tampoc, per a una contrada determinada, llur distribució sobre un relleu concret el cim, el raiguer de la muntanya, la cinglera rocallosa, el fons suau de la vall Una rigorosa estratègia competitiva ha afaiçonat…
juglandàcies
Botànica
Família de juglandals integrada per arbres monoics de fulles pinnaticompostes disposades helicoïdalment, de flors masculines reunides en aments i flors femenines epígines, solitàries o en espigues, i de fruits en drupa o en nou.
Consta de vuit gèneres, propis sobretot de les zones temperades boreals
copaier
Botànica
Gènere d’arbres de grans dimensions, de la família de les mimosàcies, de fulles compostes i de fruits lleguminosos, que comprèn una trentena d’espècies pròpies de l’Amèrica tropical i de l’Àfrica.
Forneixen l’oleoresina anomenada bàlsam de copaiba o simplement copaiba
aparell de dogre
Transports
Aparell d’arboradura del qual, a més del botaló, consta de dos arbres d’una peça, en què el major porta dues veles rodones, i el de mitjana una vela rodona i una aurica.
casuarina
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les casuarinàcies, oriünds d’Austràlia, amb fulles reduïdes a petites dents, col·locades verticil·ladament en fins branquillons i que semblen agulles de pi, d’un color verd grisós.
La fusta té les propietats de la del roure Al litoral català hom planta sovint Cstricta
bignoniàcies
Botànica
Família de personades integrada per un centenar de gèneres que apleguen més de 700 espècies de plantes generalment llenyoses (arbres, arbusts, lianes, rarament herbes) de distribució tropical, centrades especialment a l’Amèrica del Sud.
Presenten fulles sovint oposades i compostes, i flors vistoses, zigomorfes i hermafrodites, agrupades en inflorescències cimoses, amb l’androceu dímer i didínam i l’ovari generalment bilocular Les bignoniàcies proporcionen bona fusta i són de gran efecte ornamental Bignonàcies més destacades Bignonia sp bignònia Campsis radicans gessamí de Vírginia Catalpa sp catalpa Doxantha unguis-cati bignònia Jacaranda sp jacaranda Jacaranda semiserrata xicranda Spathodea sp espatodea
ceiba
Botànica
Gènere d’arbres tropicals, de la família de les bombacàcies, de fulles caduques palmaticompostes i flors i fruits pentàmers, que inclou 12 espècies, de les quals la més coneguda és la C.pentandra
, el capoquer.