Resultats de la cerca
Es mostren 2955 resultats
pseudodominància
Biologia
Fenomen mitjançant el qual un organisme heterozigòtic per a un parell d’al·lels perd una porció del cromosoma que porta l’al·lel dominant, mentre que l’al·lel no dominant es manifesta fenotípicament.
anticipació sintàctica
Gramàtica
Fenomen que consisteix en el fet que un element que lògicament pertany a una unitat sintàctica, és situat en una d’anterior; i, en aquella, n’hi pot restar un substitut (pronom):.
mecanisme d’Orowan
Mineralogia i petrografia
Teoria sobre el moviment de les dislocacions, a través d’un cristall que conté partícules de precipitat, per a explicar el fenomen de l’enduriment per precipitació en els metalls i aliatges.
En el mecanisme proposat per Orowan, hom suposa que la dislocació es duplica en forma d’anells expansius al voltant de les partícules de precipitat Quan hi ha la intersecció d’anells adjacents, per la banda més allunyada de les partícules respectives, els anells s’anullen I aquesta anullació permet que continuï la dislocació, però deixa un anell de dislocació al voltant de la partícula, el camp d’esforços de la qual augmenta la resistència al moviment de la dislocació següent
Breu història del clima
Les eres glacials Entre els diversos factors que al llarg de la història geològica de la Terra han contribuït, i encara contribueixen, a la configuració gradual però contínua de la superfície terrestre, les fluctuacions climàtiques tenen un paper de màxima importància Les grans glaciacions que s’han succeït periòdicament al nostre planeta al llarg de milions d’anys són el fenomen més conegut i destacat vinculat a aquestes oscillacions tèrmiques Avui dia, el clima predominant a la Terra és del tipus anomenat interglacial, és a dir calorós Però sembla que aquesta no ha estat una condició…
existència
Filosofia
El fet d’existir.
En la filosofia escolàstica, que la sol identificar amb l’ésser en general esse , l’existència és distingida metafísicament, en tot ens creat, de l'essència Una tal distinció, tanmateix, sembla que no pot ésser remuntada al pensament grec, puix que, per a aquest, tota essència és tan necessària com la seva existència i s’hi identifica, ni que sigui aquesta purament mental Així, en Aristòtil el verb είναι es refereix indistintament tant al fet d’existir com a l’essència de l’existent La introducció de la distinció entre essència i existència s’explica a partir de dos motius d’una banda, la…
ful·lerè

Molècula de ful·lerè C60 (a dalt) i la mateixa molècula totalment hidrogenada C60H60 (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Família de molècules que es presenta en forma de carboni cristal·lí.
Els fullerens són la tercera forma allòtropica del carboni La seva estructura polièdrica consisteix en 12 pentàgons i n hexàgons, on n pot ser qualsevol nombre excepte 1 Foren detectats primer en la pols interestellar i, més tard, els físics Wolfgang Kratschmer i Donald R Huffman posaren a punt un mètode de síntesi de fullerè mitjançant descàrregues electròniques d’un arc voltaic entre elèctrodes de carboni Vers els anys setanta els químics soviètics DA Bochvar i EG Galpen proposaren que una forma de carboni amb 60 àtoms de carboni podria tenir una estructura estable Hom proposà el nom de…
vil·la

Vista aèria de les parts ara vistents de la vil·la romana de Centcelles, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i…
galeria d’art
Art
Establiment públic, generalment d’explotació privada, dedicat a l’exhibició i la venda d’obres d’art.
Producte típic de l’individualisme de la societat burgesa nascuda de la Revolució Francesa, fou el mitjà que substituí l’antic encàrrec directe per la moderna oferta de l’artista Cristallitzà a la segona meitat del s XIX a París, i es localitzà en botigues que, com la d’Adolphe Goupil, aviat esdevingueren parallelament editorials d’art per a promoure llurs negocis Va estretament unida al fenomen del marxandatge i ha servit de plataforma de llançament als corrents renovadors i avantguardistes dels s XIX i XX que mai no haurien trobat una tribuna oficial A Barcelona, l’origen de…
tirania
Història
Política
Poder d’una sola persona exercit d’una manera opressiva.
En l’evolució social i política de la Grècia antiga representa un estadi de transició entre el domini de la noblesa aristocràcia i l’estat popular democràcia El fenomen de la tirania es produí d’una manera generalitzada a totes les ciutats gregues, a excepció d’Argos i Esparta, a la darreria del segle VII aC i durant el segle VI aC, i a Sicília una mica més tard segle V aC Això indica que les causes de la seva aparició foren arreu les mateixes Cal veure'n l’origen fortament vinculat als grans canvis socials i econòmics que es produïren en aquestes èpoques La pèrdua de poder de l’…
buit
Física
En el context de la física clàssica, concepte límit d’un espai desproveït totalment de matèria, en el qual es propaguen els camps.
L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…