Resultats de la cerca

Fill de Sançol i net d’Almansor Alguns caps amirites de València, havent rebutjat la sobirania de Lābīb de Tortosa, el proclamaren rei a Xàtiva d’altres amirites no l’acceptaren i fou bandejat de València ‘Abd al-'Azīz reeixí, però, a emparar-se de la ciutat 1026 i en construí les muralles Fou un dels qui reconegueren el califa usurpador Hišām II El 1038, aprofitant la mort del seu esclau llibert Zuhayr, rei d’Almeria i de Múrcia, allegà drets sobre els seus béns i s’apoderà del regne La seva força militar mai no fou considerable Així, es veié obligat a signar un tractat de pau amb el seu veí…

Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn  i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor d’un tractat…

Succeí el seu pare, Jordi Guillem I, en plena guerra dels Trenta Anys Signà la pau per separat amb Suècia 1641, però pels tractats de Westfàlia assolí la Pomerània oriental i obtingué quatre bisbats Trencà l’aliança amb Polònia quan aquesta fou envaïda per Suècia i Rússia, cosa que li reportà el ducat de Prússia tractat de Wehlau, 1657 Formà part de la Gran Aliança de la Haia 1674 contra França El 1675 derrotà Suècia a Fehrbellin i s’annexà la Pomerània occidental, que hagué de restituir per pressió de Lluís XIV 1679 Imposà als seus estats la unió administrativa, tributs comuns i fixos i el…

De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona Derrotat per les…

D’origen camperol, s’incorporà al PCUS cap al 1931 i esdevingué funcionari del partit a nivell local i regional del 1948 al 1956 fou cap de propaganda a la República de Moldàvia, on conegué Leonid Iljič Brežnev Sota la protecció d’aquest es traslladà a Moscou i, el 1971, entrà al comitè central Esdevingut, el 1982, secretari del comitè central responsable de la ideologia i delfí de Brežnev, hagué d’esperar que s’escolés el breu mandat de Jurij Andropov abans d’arribar febrer del 1984 a secretari general del PCUS, president del soviet suprem i màxim mandatari de l’URSS Els seus tretze mesos…

Fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 i diputat a corts per l’ORGA Organització Republicana Gallega Autònoma, partit que dirigí i que fusionà, el 1936, amb la Izquierda Republicana Des de la proclamació de la República 1931 ocupà diversos ministeris de marina 1931, de governació 1931-33 i d’obres públiques 1936 En accedir Azaña a la presidència de la República, li encarregà de formar govern 13 de maig de 1936, en el qual es reservà la cartera de guerra Essent president del govern, hagué de fer cara a les difícils circumstàncies de l’aixecament militar i de la subsegüent…

Membre del Parlament Llarg 1640, s’oposà a l’autoritarisme monàrquic i esdevingué destacat representant del grup reialista moderat Principal conseller del futur Carles II, a l’exili 1651-60, preparà la declaració de Breda tot assegurant la Restauració En produir-se aquesta 1660 fou nomenat primer ministre i rebé el títol de comte de Clarendon 1661 intentà de restablir les relacions entre el rei i el parlament, però, amb l’oposició de reialistes i puritans, no aconseguí els seus propòsits moderats Com a conseqüència de les desfetes produïdes en el curs de la segona guerra angloholandesa 1665-…

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, que li donà una sòlida instrucció jurídica i humanística i amb qui mantingué una constant correspondència, i on fou professor d’institucions de dret romà durant quatre anys, bé que se n'hagué d’anar per tal de dedicar-se als afers familiars a Barcelona Exercí d’advocat i fou assessor de la intendència reial i de la Junta de Comerç de Barcelona És autor de tractats jurídics en llatí, amb comentaris notables per l’erudició i el bon sentit jurídic De lege Julia ambitus 1754 i Aelii Marciani liber singularis ad formulam…

Es doctorà en dret a Lleida Després de l’execució del seu germà Pere 1462 hagué de fugir de Barcelona Fou conseller en cap el 1478, síndic a les corts en 1480-81 i advocat de la generalitat el 1482 De nou conseller en cap el 1484, comandà la bandera de la ciutat contra els remences Advocat de la ciutat el 1485 i el 1490, fou el cap del partit favorable a la intervenció del rei Ferran II en el municipi i que governà Barcelona durant el període de reformes i del redreç politicoeconòmic Conseller en cap per nomenament reial en 1490-91, i després regent de la cancelleria 1491, elaborà el…

El nom ve de la creta , material abundant en aquest període Sembla que s’inicià fa uns 140 milions d’anys i que en durà uns 79 milions Fou una època d’una gran intensitat orogènica, en especial en el continent americà, i l’activitat magmàtica fou molt extensa els Pirineus, els Balcans, els Andes, l’Amèrica del Nord grans batòlits, el Dècan colades basàltiques que assoliren 300000 m 2 de superfície i 7000000 m 3 de volum total S'aixecaren els Alps de sota de la mar de Tetis i, vers l’est, els Carpats i les serralades de l’Himàlaia El clima no presentava grans diferències amb el del Juràssic a…