Resultats de la cerca
Es mostren 2458 resultats
Unión del Pueblo Navarro
Política
Partit polític fundat el 1979 amb la voluntat de defensar els drets històrics de Navarra.
Inspirat en els valors democratacristians, el partit s’erigí des dels inicis com la principal força de centredreta de Navarra Des del 1986 es presentà en les eleccions generals en coalició amb el PP, essent des d’aleshores la candidatura més votada a Navarra El 1991 signà el pacte foral de collaboració institucional i política amb el PP, mitjançant el qual la presència del PP a Navarra quedà en mans de la UPN aquesta dóna suport al PP en totes les institucions espanyoles en les quals ha obtingut entre 2 i 3 diputats al Congrés i europees Des d’aquest mateix any és la força més votada en les…
Alfonso Balcázar i Granda
Cinematografia
Productor, distribuïdor, guionista i realitzador cinematogràfic.
Fill d’una família de pelleters palentins, el 1951 creà –amb el seu germà Francisco Marcos Barcelona, 1929 - Mèxic, 1982, realitzador– l’empresa cinematogràfica Producciones Cinematográficas Balcázar Amb l’altre germà, Jaime Jesús , aixecaren el 1964 els Estudios Balcázar , a Esplugues de Llobregat, on filmaren imitacions del western Dirigí amb Franco Rossi Buenos días, amor 1958, i l’any següent feu el seu primer film en solitari, La encrucijada , al qual seguiren diversos títols comercials Fou guionista d’una bona part de la seva filmografia, alguns títols de la qual signà amb el…
,
Santa Magdalena (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Aquesta església era situada davant del corriol de Font-tallada i de la coma de mossèn Xamar S’ha afirmat que la fundà el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, l’any 1070 Ara bé, en realitat, no és documentada fins l’any 1285, en el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, la qual deixà dos diners per a les obres de l’església, i el 1294 en el testament de Bernat de Vilafranca, en el qual fa un llegat de quinze diners per tal de fer l’altar de Sant Pau a la capella de la Beata Maria Magdalena El 1300 mossèn Berenguer de Llilet la dotà d’una casa, un hort i una vinya…
El frente infinito
Cinematografia
Pel·lícula del 1956; ficció de 90 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Lluís Josep Comeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Adolfo Marsillach pare Herrera, Gérard Tichy capità Estrada, Josefina Güell Cristina, Ramón Durán capità Ibáñez, José Marco tinent Martín, Jesús Colomer Paco Molina, Miguel Fleta sergent Soriano, José Sancho comandant Espinosa, Mario de Bustos capità Campos, Miquel Viadé Vázquez, Josep Maria Caffarel…
La ferida lluminosa
Cinematografia
Pel·lícula del 1956; ficció de 97 min., dirigida per Tulio (Armando Bartolomé) Demicheli.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alfonso Balcázar Barcelona ARGUMENT L’obra teatral homònima 1954 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ Juli Coll, TDemicheli FOTOGRAFIA Georges Perinal Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pedro Schild MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Isidro BMaiztegui INTERPRETACIÓ Arturo de Córdova Dr Enrique Molinos, Amparo Rivelles Isabel, José María Rodero Ernesto, Yolanda Valera l’amant Adela, Ramon Martori el pare Aguilar, Mercedes Monterrey Olympia, Camino Delgado Carmen, Jesús Puche DrLanuz ESTRENA Madrid, 24121956, Barcelona, 09011957 en català, 31081981 Sinopsi…
La familia Vila
Cinematografia
Pel·lícula del 1949; ficció de 70 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Iquino Barcelona ARGUMENT I GUIÓ IFIquino, Joan Lladó FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Josep Casas i Augé SO Rossend Riquer INTERPRETACIÓ José Isbert Vila, Maruchi Fresno Carmen, Joana Solé Juny Orly Elvira, Fernando Nogueras Jorge Alsúa, Maria Francès Adela, Modest Cid l’avi, Jesús Colomer Jaime, Juan de Landa srTorrent ESTRENA Madrid, 08051950, Barcelona, 26061950 Sinopsi En Vila és un home senzill i honrat que viu amb la seva dona Adela i quatre fills…
Llorenç Miquel i Carpi
Cinematografia
Director artístic i dissenyador de producció.
Vida Després d’estudiar belles arts a la Universistat de Barcelona i de diverses feines artístiques, el 1986 començà com a escenògraf teatral Entrà al món del cinema com a ajudant de decoració en Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde i feu el salt a la direcció artística i al disseny de producció amb Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías Rebé sengles premis de Cinematografia de la Generalitat a la millor direcció artística el 1992 i el 1994 per La banyera 1989 i Els de davant 1993, ambdós de Jesús Garay Ha treballat també per a la televisió en les sèries Un día volveré…
Josep Otero i Gendre

Josep Otero i Gendre
© Arxiu Familiar Otero
Futbol
Futbolista.
S’inicià a setze anys a la UE Jesús i Maria Debutà la temporada 1945-46 en el CD Tortosa , on jugà durant 13 temporades fins el 12 de juny de 1960 i disputà dues fases d’ascens a segona divisió Assolí el rècord de partits jugats 402, de gols marcats 203 i de hat-tricks 14 per un jugador al club També jugà al CF Girona 1954-55, el Club Gimnàstic de Tarragona 1958, la UE Rapitenca 1961 i la UD Balompédica Linense La temporada 1960-61 s’inicià com entrenador del primer equip del CD Tortosa, que dirigí en 325 partits durant 13 temporades 1966, 1967, 1973, 1974, 1975, 1978-83, 1985 Posteriorment…
Universitat de Gandia
Institució d’ensenyament superior creada a Gandia el 1547 per petició de Francesc de Borja i d’Aragó mitjançant una butlla de Pau III —que li concedia els mateixos privilegis que les universitats de París, València, Salamanca i Alcalá de Henares—, aprovada per Carles I de Catalunya-Aragó.
El 1548 se'n féu càrrec la Companyia de Jesús fou la primera Universitat de l’orde, i les seves constitucions 1549-50 —amb les del collegi de Messina— serviren de model a les seves universitats posteriors Posada en funcionament el 1549, tingué primer vuit càtedres, que foren després reduïdes a cinc i modificades de nou el 1557 L’expulsió dels moriscs comportà un greu cop per al seu desenvolupament, i no se'n recuperà fins a la fi del segle El s XVIII, malgrat les discussions amb la Universitat de València, fou de gran esplendor Felip V li confirmà els privilegis el 1720, encara que, a…
Rafael Josep Verger
Cristianisme
Eclesiàstic bisbe i missioner.
Entrà al convent de franciscans de Jesús de Palma, on professà el 1739 Es graduà en filosofia i teologia Refusà una càtedra de filosofia a la Universitat de Mallorca El 1749 se n'anà cap a Mèxic i arribà al collegi de missions de San Fernando a la ciutat de Mèxic, on ensenyà filosofia durant tres anys, fou discret durant sis anys i guardía sis anys més Fou, també, tres anys lector de teologia El 1768 retornà a Espanya per afers d’aquest collegi El 1770 tornà a Mèxic com a guia d’un grup de 40 frares i 4 germans llecs, amb els quals emprengué una intensa campanya per tots els estats de Nova…