Resultats de la cerca

Feu estudis de nàutica i fou uns anys militar Des del 1884 residí a Sabadell, on treballà al registre de la propietat i, sobretot, com a actor És autor de nombroses obres teatrals, estrenades entre el 1886 i el 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre les quals cal esmentar els drames L’esclau 1892, La bogeria 1895 i Muralla de ferro 1888, i les comèdies Enredos 1886 i La dideta 1900, una de les seves obres més celebrades Deixà molts poemes dispersos a “Revista de Sabadell” i a L’Esquella de la Torratxa , entre altres revistes i diaris

Es proclamà campió d’Espanya 1975 i de la Copa d’Espanya 1973, 1988, i baté diversos rècords estatals Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972, Moscou 1980 i Los Angeles 1984, i participà en nombroses tirades internacionals Amb la selecció estatal guanyà les medalles de plata 1977, 1981 i bronze 1975, 1978 per equips en el Campionat del Món de fossa olímpica També guanyà tres Campionats d’Europa per equips Com a individual, fou campió d’Europa 1984 amb una tirada de 199/200, i quart classificat en el Campionat del Món 1975 Fou directiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic

Fundat el 1935, el 1936 organitzà uns campionats d’esquí i una acampada, activitat que no es reprengué fins el 1944 Ha donat molt de suport a l’especialitat, alpina de l’esquí de competició A més de les habituals seccions esportives, destaca l’afició per la fotografia i la música, a banda de les nombroses publicacions El 1985, amb motiu del seu cinquantenari, construí l’anomenat refugi Mataró a la vall de Gerber Entre els seus alpinistes figuren especialistes en l’escalada en roca com Toti Valés i de l’escalada en gel com Joan Amils

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer arquer català que assolí l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat 1966 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir amb arc 1965 i tres Campionats de Catalunya 1965, 1966, 1968 Entre els anys seixanta i setanta guanyà nombroses tirades, com el Torneig de Barcelona, el Trofeu Miquel Boadella, el Concurs de Sant Sebastià, el Trofeu Enric Tarragó, la Fleche d’Or National de Carcassona o la Ronde du Midi Participà en el Campionat del Món 1967 i superà el rècord de Catalunya de 70 m 1967

Iniciat al final de la dècada de 1970, es proclamà campió d’Espanya d’aerostació en sis ocasions Entre el 1980 i el 1991 participà en cinc Campionats del Món i en quatre d’Europa, aconseguint el subcampionat europeu l’any 1984 Participà en nombroses expedicions i travesses internacionals Al febrer del 1992, juntament amb Jesús González Green, fou el primer de creuar l’oceà Atlàntic d’est a oest Aconseguí la fita amb el globus Ciudad de Huelva i baté el rècord de permanència a l’aire, amb més de 130 h, i el de distància, amb uns 5100 km recorreguts

Dedicat professionalment a la gestió cinegètica d’àrees privades de caça, practica tot tipus de cacera amb gos de mostra Pertany a diverses societats de caçadors, com la SC de Tàrrega, a la qual representa en campionats de les especialitats de sant Hubert i de caça pràctica Des del 1986 ha guanyat diverses vegades el Campionat Provincial de Lleida de sant Hubert El 2007 es proclamà campió de Catalunya, amb la gossa Usma de Keranlouan En l’especialitat de caça pràctica ha aconseguit nombroses copes i campionats provincials i de Catalunya, com a propietari i com a conductor

Fill de la noble prussiana Helen Grund i l’assagista d’origen jueu Franz Hessel, la seva mare inspirà a l’escriptor Henri-Pierre Roché la protagonista de la novella Jules et Jim , portada al cinema per François Truffaut 1962 Establert el 1924 a França amb els seus pares, l’any 1937 ingressà a l’École Normale Superieure i el 1939 es naturalitzà francès Mobilitzat, rebutjà el règim de Vichy i fugí a la Gran Bretanya, on esdevingué un estret collaborador de Charles De Gaulle Tornà a França clandestinament i organitzà els combatents de la Resistència Capturat el 1944 per la Gestapo i deportat a…

La indústria surera catalana es concentra a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès, al voltant dels boscos d’alzina surera Però la producció catalana de suro serà molt aviat insuficient i se n’haurà d’importar d’altres zones de l’estat —Andalusia i Extremadura— o de l’estranger —Portugal, el Marroc i Algèria— La principal aplicació del suro era la fabricació de taps Uns taps que es destinaven a ampolles de vi, xampany, cervesa o licors i que tenien com a principals clients els productors d’aquestes begudes alcohòliques França, Alemanya, la Gran Bretanya, el mateix estat espanyol,…

Crassulàcies 1 Sedum dasyphyllum , un menut crespinell molt freqüent a les fissures de roca a planta sencera florida x 0,5 b i b’ fulla, en visió plana i en secció, respectivament x 3 c flor, que duu deu estams i cinc carpels lliures x 3 d fruit, format per cinc follicles oberts en forma d’estrella x 3 2 Crassula tillaea a aspecte general d’aquesta menuda planta anual, de fulletes carnoses i oposades x 0,5 b flor, de verticils trímers x 3 3 Umbilicus rupestris a planta sencera, de curioses fulles orbiculars i peltades, anomenades vulgarment barretets, i llarga tija florífera x 0,5 b flor…

Segons la llegenda, hi foren martiritzats sant Dionís i els seus companys per això hi fou aixecat un monestir, del qual resta l’església de Saint-Pierre s XII, una de les més antigues de París Havent conservat, fins a la fi del s XIX, l’aspecte d’un poblet, el 1875 hi fou construïda la basílica del Sacré-Coeur També esdevingué centre de la vida bohèmia, especialment artística Hi residiren nombrosos artistes, entre els quals hom pot esmentar Picasso i els catalans RCasas, SRusiñol, MUtrillo, EClarassó, Manolo i PGargallo Bateau-Lavoir Actualment ha perdut aquest caràcter i ha esdevingut centre…