Resultats de la cerca

Els documents relatius a la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca passaren, durant el s XIX, al nou Arxiu del Regne de Mallorca en diferents fases Amb tot, restaren a l’arxiu municipal algunes sèries documentals de l’antiga universitat com les relatives a gremis i a la taula nummular També conserva una quantitat considerable de pergamins de la Universal Consignació Les sèries de documentació administrativa del municipi són molt completes a partir del 1920 Amb el temps, ha anat incorporant diversos fons, entre els quals cal destacar els arxius familiars dels Desbrull s XVIII-XIX, els…

Titulat en dret per la Universitat La Sapienza, en 1974-75 fou oficial de la força aèria Dedicat professionalment al periodisme, en 1983-87 fou enviat especial al Líban, l’URSS i Somàlia pel diari Il Giornale , la seu del qual dirigí a Roma 1987-93 El 1994, amb Silvio Berlusconi , fou cofundador de Forza Italia , partit del qual fou coordinador al Laci en 1994-2005 Portaveu del primer govern Berlusconi 1994-95, des del 1994 ha estat reelegit diputat al Parlament Europeu  dins del Partit Popular Europeu , del qual fou nomenat vicepresident el 2002 Ha format part de la Comissió Europea com a…

Succeí Benet Buscarons com a mestre de capella de la catedral de Tarragona el 6 d’octubre de 1672 El 1686 era mestre de capella de la collegiata de Xàtiva Diverses vegades feu oposicions, sense èxit, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Documentat com a mestre de capella de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant el 1690, hi ha notícies que l’any següent era novament a la seu tarragonina El 1696 tornà a la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, i hi ocupà el càrrec de mestre de capella fins a la seva jubilació, el 1716 Hi ha hagut alguns…

Estudià al Conservatori de Viena, amb A Bruckner i FO Dessof Es llicencià en dret i en història de la música a la Universitat de Viena, i es doctorà el 1880 El 1885 guanyà una plaça de professor de musicologia a la Universitat alemanya de Praga Durant els seus estudis a Viena es beneficià dels ensenyaments d’Eduard Hanslick, a qui succeí com a professor El 1892 fou elegit president del comitè central de l’Exposició Internacional de Música i Teatre que se celebrà a la ciutat Entre el 1894 i el 1938 fou l’editor general de la collecció dedicada als monuments musicals autríacs "…

Format al Conservatori de Leningrad, el 1965 debutà com a director a l’Òpera d’aquesta ciutat i tres anys després guanyà el primer premi del concurs nacional de directors de l’URSS Gràcies a aquest guardó, el 1966 esdevingué director del Teatre Maly de Leningrad, i en 1968-76 fou titular de l’Orquestra Simfònica Del 1977 al 1988 dirigí el Teatre Kirov avui Mariinskij en qualitat de director artístic i director principal, i aquest darrer any succeí a J Mravinskij al capdavant de la prestigiosa Orquestra Filharmònica El 1981 començà a exercir de principal director convidat de la…

Conegut popularment com a Mateuet, estudià amb F Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, i amb C Baguer, a qui succeí des del 1808 com a organista de la seu, càrrec que mantingué fins la seva mort A partir del 1827 fou director del Teatre de la Santa Creu, en substitució de Ramon Carnicer, i des del 1830, mestre de capella de la seu barcelonina Ferrer tenia uns grans dots com a organista, especialment improvisant-hi fugues, i la seva fama s’estengué més enllà de Catalunya Casa seva fou un lloc de trobada per a alguns dels compositors catalans més notables, com ara…

El succeí el seu fill, John de la Pole mort el 1491/92, que es casà amb la princesa Elisabet, germana del rei Eduard IV, i foren pares d' Edmund de la Pole mort el 1513, tercer duc, que renuncià el títol ducal el 1493 per a usar des d’aleshores el de comte El ducat fou concedit de nou el 1514, a Charles Brandon mort el 1545, casat amb la princesa Maria, germana del rei Enric VIII, i en no tenir fills mascles el ducat fou atorgat el 1551 al seu gendre Henry Grey mort el 1554, marquès de Dorset, pare de l’antireina Jane Grey Fou incorporat a la corona el 1551 El comtat de Suffolk…

Filla del comte Arnau Roger I i Làscara de Ventimiglia Succeí el seu oncle Ramon Roger I, en complir-se les previsions establertes pel seu pare Molt jove i havent de pagar als marmessors 150 000 sous melgoresos, vengué el patrimoni al rei Jaume II, que l’hi retornà en feu honorat 1297 i l’ajudà contra les escomeses dels seus cosins els vescomtes de Coserans, que pretenien el comtat —desheretats el 1256— emparats pels comtes de Foix i els reis de França, que cobejaven la Vall d’Aran Mantingué la integritat territorial, malgrat invasions i atacs 1295-1311, ja resolt el conflicte de…

Fill del magnat vascó García Ximénez i de Dadilda, germana del comte Ramon II de Pallars Convertit en capitost de tots els vascons orientals, aconseguí d’eliminar la dinastia Ènnega i els seus darrers representants, Fortuny I i Garcia II, i eixamplà les fronteres del seu regne des d’Aragó fins a Deyo Monjardín 905 amb l’ajut d’Alfons III d’Astúries Lluità contra el Banū Qasī Llop ibn Muḥammad, senyor de Lleida, que atacà Pamplona 905, i el qual matà en una emboscada, i contra Muḥammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca, el qual vencé en el castell de Cer terme de Sos el 911 Aliat amb el rei Ordoni II de…

Fill de Manuel Salvat i Xivixell  Titulat el 1894 Arquitecte municipal d’Igualada, hi feu l’escorxador i el Teatre Ateneu 1913 A Barcelona són obres d’ell l’ editorial Salvat 1916 del carrer Mallorca, d’estil modernista, la casa Oller de la Gran Via 658 1903 i la Clínica Bartrina, a Gràcia A Lleida feu el Casino amb la collaboració de J Gil És autor també de la refineria de sucre d’Alagó i del projecte del Parlament de Mèxic Com a editor, succeí el seu pare al capdavant de l’empresa editorial a la mort d’aquest 1901, a la qual donà un notable impuls Fou, a més, elegit president…