Resultats de la cerca

Les primeres notícies documentals del castell del Regomir, situat a la porta meridional de la muralla romana de Barcelona, són de l’any 1015 en un document de venda d’unes cases situades a prop del castell El 1023 tornem a trobar aquesta fortalesa com una de les afrontacions d’un alou que el comte Berenguer Ramon I vengué a Ramon, fill de Gifred Hom creu que el nom d’aquesta fortificació prové del rec del comte Mir, que passava molt a prop d’aquest indret Castell episcopal per excellència, el 1032, que es restaura la muralla de la ciutat, s’esmenta en una donació feta pel bisbe de Barcelona a…

Les ànsies de protecció en el Pla de Bages arribaren als més petits nuclis parroquials d’aquest territori així la sagrera de Sant Iscle, a la segona meitat del segle XIII, com d’altres sagreres, es fortificà, fins aixecà un castell que abans no tenia Les primeres notícies apareixen el 1252, quan la senyora Sibilla de Guàrdia, per remei de la seva ànima i la del seu marit, Guillem de Guàrdia, difunt, donà a l’orde de l’Hospital i a la marquesa de Guàrdia, comanadora de la comanda d’Alguaire, tot el castell i vila de Sant Iscle, tal com el seu marit tenia per alou lliure i franc Al final del…

La capella de Sant Gervasi i Sant Protasi surt esmentada per primera vegada com a sufragània de l’església de la Doma en la donació d’aquesta feta pel bisbe Arnau Ermengol i els canonges de la seu de Barcelona al prior Guillem de Santa Maria de l’Estany, el 1189 Segons J Mauri, en època de pluges era difícil l’accés a la Doma per la riera del Congost i per això era necessària una altra església amb serveis parroquials al costat de llevant de la riera, la qual sembla que inicialment només tenia sota la seva jurisdicció les cases de la riba esquerra No hi ha gaire documentació de la capella…

Es trobava a la masia de Can Serts, a la barriada de la Rovira Roja, i s’enrunà totalment al segle XIX S’esmenta per primer cop en el testament de Guisla de Santmartí, cap al 1078, per la qual cosa es desprèn que era anterior Dos anys més tard, el testament d’Esteve, marit de Peregrina, fou jurat damunt l’altar de sant Salvador que hi havia a l’església de Durban, dins el terme del castell de Sant Martí En aquest testament es llegà a Sant Salvador una unça per a misses en remei de la seva ànima Novament és esmentada el 1150, any en què el bisbe de Barcelona, Guillem i alguns canonges…

En una primera etapa —quan Josep MFoix n'era el dirigent més destacat— ja esclataren diferències amb la direcció anarcosindicalista de la CNT El 1919 tenia uns 20 000 afiliats Desorganitzat sota la dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït per l’octubre del 1930 sota la influència del Partit Comunista Català i, en especial, de Jordi Arquer, Daniel Domingo Montserrat, Domènec Ramon, etc Romangué dins la CNT fins a l’agost del 1932, en què en fou expulsat, després d’enfrontaments quasi constants amb els dirigents anarcosindicalistes Malgrat haver assolit un elevat nombre de militants pel…

Etiqueta Els Rivière, d’origen francès, introduïren la fabricació de teles metàlliques a Catalunya aplicables a la fabricació de reixats, somiers i altres usos industrials El 1903 iniciaren el trefilatge amb la fabricació de filferro Francisque així escrivia el seu nom Rivière Bonneton va néixer l’any 1835 a Issoire, un poble de l’Alvèmia, prop de Clermont-Ferrand Quan tenia quinze anys se n’anà a París on volia entrar d’aprenent en un comerç de teixits, però el 1853 va trobar una ocasió millor i entrà com a empleat a les oficines del ferrocarril d’Estrasburg La facilitat que tenia per al…

S’aixecà al solar de la plaça del Bonsuccés que havien ocupat els magatzems El Siglo, destruïts per un incendi el 1932 Tenia una pista de 30 m i disposava de 430 butaques Era dedicat preferentment a la raqueta femenina, encara que els pilotaris també hi jugaven a pala curta Se l’anomenà “La Bombonera” pel seu elegant disseny i per les noies que hi jugaven Tancà les portes els anys cinquanta

Hi hagué el castell de Sarreganyada , que li donà el nom, propietat de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú, que el 1020 el llegà al seu fill Guillem I Del 1136 al 1310 pertangué a la família Montcada, i el 1356 el tenia Ramon de Gurb per Bernat III de Cabrera, comte d’Osona Després desapareix de la documentació Hom creu que el santuari de Bellmunt era en els seus inicis la capella del castell

Era de domini reial i el rei en feu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular El feu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles

Consta des del 1101 Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624 Ara té només 5 masos habitats 14 h 1981 A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel