Etiqueta. Els Rivière, d’origen francès, introduïren la fabricació de teles metàl·liques a Catalunya aplicables a la fabricació de reixats, somiers i altres usos industrials. El 1903 iniciaren el trefilatge amb la fabricació de filferro.
Francisque (així escrivia el seu nom) Rivière Bonneton va néixer l’any 1835 a Issoire, un poble de l’Alvèmia, prop de Clermont-Ferrand. Quan tenia quinze anys se n’anà a París on volia entrar d’aprenent en un comerç de teixits, però el 1853 va trobar una ocasió millor i entrà com a empleat a les oficines del ferrocarril d’Estrasburg. La facilitat que tenia per al dibuix el portà al departament de topografia de l’empresa, on treballava com a delineant.
El 1857 era a Madrid a les ordres dels interessos ferroviaris francesos, que constituiran la Compañía de Caminos de Hierro del Norte de España. Allí va conèixer un compatriota seu, Fierre Mage, el qual havia establert a la capital de l’estat, el 1854, una petita fàbrica de teles metàl·liques. Rivière s’afegí al projecte, que funcionarà amb el nom de Mage, Rivière i Companyia.
El 1861 es va casar amb Matilde Chavany, de família francesa, però nascuda a Barcelona on la seva família havia obert una botiga de llenceria de senyora a la rambla de Santa Mònica. Uns anys després, tancaren la botiga barcelonina i n’obriren una de similar a la Puerta del Sol de Madrid.
El 1864, l’empresa de teles metàl·liques anava només a nom seu. Ell fabricava les teles prenent com a base el filferro o el fil de llaufó que importava de França. Construïa amb elles coses tan diverses com sedassos per a molins fariners, gàbies per a ocells, coladors i matamosques.
Uns anys més tard, Francisque Rivière i el seu germà Antoine, que col·laborava amb ell, resolgueren establir un segon taller a Bilbao. Si escolliren la capital basca era per l’existència d’una siderúrgia incipient, que treia partit de les mines de ferro del país. El port i les possibilitats de transport marítim per a una empresa que importava la seva primera matèria també hi van influir. Madrid no tenia port i el cost del transport era molt alt. A Bilbao hi va arribar a tenir quinze telers en funcionament. El filferro li arribava sobretot de Gran Bretanya.
La seva arribada a Bilbao, però, coincidí amb la tercera guerra Carlina (1872-76). Antoine es va quedar a Bilbao per dirigir la fàbrica. Francisque Rivière escrivia així al seu germà des de Madrid: "Si les carlistes se soulevent prend bien tes precautions, ne prends d’autre position que celle d’etranger, afin qu’on te laisse tranquille" (30.04.1872). Els carlins es van sublevar, van assetjar Bilbao i ningú no es va ficar amb els Rivière, que feien onejar la bandera francesa sobre la fàbrica, però l’experiència no va resultar positiva. L’ambient de guerra civil no és el més propici per a la marxa d’un negoci, encara que els empresaris siguin estrangers. El 1874, els dos germans acordaren la retirada de Bilbao i el trasllat de la maquinària a Madrid.
El 1876, Francisco Rivière (el nom ja s’havia espanyolitzat) arribà per primera vegada a Barcelona. "Je vais installer ici una maison completement similaire a celle de Madrid –expressà en una carta– dedicada a la fabricació de teles metàl·liques. En aquesta carta parla per primera vegada de les puntes de París, un producte que és encara importat majoritàriament de França. Per començar el negoci va obrir una botiga al carrer de Pelai, núm. 20, però la va haver de tancar al cap de pocs mesos. Madrid quedava com a únic centre de treball dels Rivière.
La seva empresa s’havia especialitzat en teles metàl·liques per a fàbriques de farina i molinería. El 1877 li sortí per primera vegada competència a Saragossa amb Averly, Montaut, Bardey i Companyia, creada per uns compatriotes seus. Madrid era un bon centre de venda, però sense tradició industrial. Bilbao començava a crear la seva indústria metal·lúrgica i tenia port, però havia ensopegat uns anys dolents. Barcelona tenia també port, era el centre industrial de l’Estat i un centre consumidor dels seus productes, sobretot si els orientava més cap a les teles metàl·liques d’aplicació industrial.
El primer fracàs a Barcelona no devia desanimar Francisco Rivière, ja que el 1884 obria un altre magatzem de venda al passeig de la Duana i comprà uns terrenys a Sant Martí de Provençals amb la intenció de construir-hi una fàbrica. La família Rivière es distribuirà la feina. Ferdinand Rivière es quedarà a Madrid, al front d’un magatzem i d’un taller que va de baixa. Don Francisco es quedarà a Barcelona, a posar en marxa la fàbrica el 1886. Aquesta tenia una màquina de vapor Alexander que feia funcionar unes màquines de torsió i uns telers, tots ells importats de França o Anglaterra. La primera matèria també arribava d’aquests països.
Anunci a Guía y plano de San Martín de Provensals, José Suñol Gros, Barcelona 1888.
L’Exposició Universal de Barcelona del 1888 permeté la presentació a la societat catalana de les teles metàl·liques dels Rivière, construïdes a Sant Martí. L’Exposició fou un bon aparador de la indústria francesa i Rivière no desentonava gens amb la que era una indústria moderna. Rivière presentà teles extrafortes per a mines, teles de llautó per a fàbriques de paper, reixats de tota mena i somiers. Es presentava a Catalunya després de vint-i-quatre anys d’activitat industrial. La publicitat de la casa dirà que va ser fundada el 1854, però aquesta data fa referència a la creació de l’empresa del seu antecessor Pierre Mage.
Els productes de Rivière no meresqueren cap recompensa, a causa del fet que el seu propietari era membre del Jurat de qualificació i per això no es podia autopremiar.
La integració de Francisco Rivière a la societat barcelonina el farà membre de la primera Junta del Foment del Treball Nacional l’any 1889. Dos anys més tard (1891) va ser nomenat vicepresident de l’entitat fins el 1893.
La producció de la fàbrica anirà en augment durant els darrers anys del segle, però sempre dintre de la mateixa línia. L’únic producte nou que hi afegirà durant aquests anys és el filferro espinós per a tancats. Els somiers s’han convertit en un dels productes més venuts de la casa. El 1897, Francisco Rivière demanà preus i va fer gestions a França i Alemanya que demostren que pensava en el trefilatge com a activitat que arrodoniria la seva fàbrica, però no va anar més enllà.
Targeta de Francesc Rivière, manufactura de teixits metàl·lics, amb tallers a Sant Martí de Provençals.
L’any 1902 es creà una societat col·lectiva, Francisco Rivière i Fills, que associava plenament Don Paco i Don Fernando Rivière Chavany a la feina del seu pare, ja gran. Els fills havien adquirit la nacionalitat espanyola anys abans, però la correspondència familiar es va mantenir sempre en francès.
El 1903, la nova societat adquirí en arrendament una fàbrica de trefilatge, establerta el 1896 per Gaspar Quintana i Alexandre Senil a Can Tunis de Barcelona, tocant a la platja. L’empresa no havia anat bé i havia passat per diverses mans des d’aleshores.
Aquesta no havia estat la primera fàbrica de trefilatge, ni catalana ni de l’estat. Al País Basc ja existia Alambres del Cadagua, SA amb seu a Bilbao. I a Catalunya la filial d’una societat francesa –Trefileries du Bazacle, de Tolosa– que es deia Trefilería y Puntería Catalanas.
La fàbrica de trefilatge es posà en marxa immediatament, un cop completada i ampliada la maquinària existent. Don Paco es posà al capdavant. La casa Rivière tenia, per tant, dos establiments: el de Sant Martí, amb més de dos-cents treballadors, que produïa teles metàl·liques i el de trefilatge a Can Tunis, que proporcionava a la primera el filferro necessari per a treballar. A Can Tunis hi havia al voltant de cinquanta treballadors.
El fundador, Francisco Rivière Bonnetton, morí l’any 1911. Continuaren el negoci els seus fills, Francisco i Fernando, els quals crearen la societat col·lectiva Rivière i Companyia, el 1921. El 1924 compraren l’antiga Trefilería y Puntería Catalanas, SA, i el 1935 a la vetlla de la guerra civil absorbiren la Metal·lúrgica Rosés, SA, totes del mateix sector. Així Rivière es consolidava com la primera empresa catalana de trefilatge i es constituí en societat anònima aquest mateix any amb la denominació de Rivière, SA.
Don Paco Rivière Chavany morí el 1922, quan només tenia cinquanta-cinc anys. El seu germà Fernando el 1935. La tercera generació familiar entrà a l’empresa.
Després de la guerra civil, l’anònima inicià una forta expansió. El 1943 prengué el control d’Alts Forns de Catalunya, SA, una empresa siderúrgica també inclosa en aquesta obra. Anys enllà donà entrada en el seu capital amb caràcer minoritari a la societat belga N.V. Bekaert, capdavantera europea del trefilatge d’acer, i al Banc Industrial de Catalunya. Durant la dècada de 1970 a les seves factories de Cerdanyola i de Barcelona produïa 45 000 tones de filferros galvanitzats i derivats, principalment malles soldades, enreixats, teles metàl·liques i filferro espinós. A Rivière, SA hi treballaven mil persones.
Bibliografia
- Rivière Manen, F.L., Francisco Rivière 1835-1911. Exemplar ciclostilat. Barcelona 1954.