Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
Salamanca
Detall de la Casa de las Conchas
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Salamanca, Castella i Lleó, situada a la riba dreta del Tormes.
Situada a la riba dreta del Tormes, sobre tres petits turons terciaris, és edificada en diverses plataformes esglaonades que culminen en la catedral Cruïlla de camins, hi conflueixen tres eixos ferroviaris, i la carretera de Gijón a Huelva corresponent en la seva part central a l’antiga ruta de l’argent d’Astorga a Mèrida, la de Madrid a Porto i la de París i Bilbao a Lisboa Important mercat agrícola i ramader, amb poca indústria, conserva encara el seu antic interès com a centre administratiu i universitari Universidad Pontificia de Salamanca i Universidad de Salamanca Experimentà una…
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…
, ,
Oaxaca
Mercat típic de la ciutat d’Oaxaca de Juárez, capital de l’estat d’Oaxaca, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat del S de Mèxic, acarat a la costa del Pacífic, que s’estén en part per la zona de l’istme de Tehuantepec.
La capital és Oaxaca de Juárez Conflueixen en el relleu de l’estat les carenes de Sierra Madre Oriental i Sierra Madre Occidental, convergents en el grup de Zempoaltepec 3 395 m Parallela a la costa del Pacífic, la Sierra Madre del Sur penetra des de Guerrero El clima és tropical, amb diferenciacions regionals de 1 000 a 3 000 mm de pluviositat i poca oscillació tèrmica a la regió costanera i menys de 1 000 mm i una oscillació tèrmica més àmplia a les àrees interiors Té una densitat mitjana de població de 33,6 h/km 2 est 1992, inferior a la mitjana del país, i la majoria de la població és…
Yukon

Paisatge del territori de Yukon, Canadà
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Territori del NW del Canadà.
La capital és Whitehorse 22 907 h 1991 Situat entre Alaska W, el Territori del Nord-oest E, la Colúmbia Britànica S i la mar de Beaufort N, és format per relleus tabulars dominats a l’E pels monts Mackenzie i al SW pels monts Saint Elias, on el cim Logan ateny l’altitud màxima del Canadà 6 050 m Els rius que el drenen són el Yukon i els seus afluents superiors El clima és extremament fred a Whitehorse, la temperatura mitjana de gener és de -19ºC i la de juliol de 14ºC La precipitació és moderada 260 mm La vegetació és de taigà i tundra a la meitat N Hi ha una considerable riquesa minera or,…
Guadalajara
Ciutat
Capital de l’estat de Jalisco, Mèxic.
És situada al centre-oest del país, a la vall d’Atemajac, a una altitud de 1 589 m Constitueix el nus comercial de les tres principals regions econòmiques del país la depressió de Chapala, gran productora de cereals la Sierra Madre Occidental, important pels jaciments miners i la costa del Pacífic Entre el 1910 119 468 h i el 1940 experimentà un creixement del 0,2% anual, entre aquest darrer any i el 1950 376 016 h augmentà més del 65%, i en els deu anys següents cresqué el 9,5% anual 734 346 h 1960 Nascuda com un nucli colonial que ara constitueix el centre de la ciutat, modernament s’ha…
èster
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
, és a dir, per la unió del grup acil amb un grup alcoxi.
En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids, com fòrmic, acètic,…
Víctor Sunyol i Costa
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra Llicenciat en filologia catalana i professor Inicià la seva trajectòria com a poeta a Histèria de morts 1976 i seguí amb Entreparèntesis 1978 El 1984 publicà Ni amb ara prou , un poema llarg en dues parts, que inaugura un dels eixos temàtics de la seva obra les disquisicions entorn de la llengua i les seves possibilitats d’expressar la realitat El volum d’obra reunida, Moment 1982-1986 , publicat el 1995, tanca el període d’aprenentatge del poeta L’any 1999, amb l’edició de dues obres complementàries, Quadern de bosc premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1998 i Quadern de port viola d’…
,
escriptura ibèrica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles ibèrics, que la utilitzaren durant cinc segles (V-I aC).
Té 28 signes i ofereix grans dificultats de desxiframent tot i que des del Renaixement hom ho havia intentat, no fou fins el 1922, i més àmpliament el 1925, que Manuel Gómez Moreno aconseguí de desxifrar el sistema gràfic ibèric, que és hemisillàbic, és a dir, que manté un signe per a cada vocal i cada consonant contínua l, m, n, r, rr, s, ss, mentre que les oclusives disposen de cinc signes cadascuna, perquè sempre són vocalitzades al principi hom no marcava cap diferència entre sonores i sordes pa, ba, etc Aquest sistema s’estengué per tota la façana mediterrània de la península Ibèrica,…
Josep Ruaix i Vinyet
Lingüística i sociolingüística
Eclesiàstic, gramàtic i escriptor.
Estudià al seminari de Vic i a la facultat de teologia de Catalunya es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat 1969 i en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1979 Ordenat de prevere el 1966, ha exercit en diverses parròquies de Roma 1966-71 i del bisbat de Vic des del 1971 fins a l’actualitat Fou professor de diversos centres i membre de la Junta Permanent de Català 1984-88 Ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica Els seus manuals El català en fitxes 1968, Català fàcil 1983 i El català 1984, dels quals s’han fet successives edicions…
Oscar Leonard Carl Pistorius
Atletisme
Atleta paralímpic sud-africà.
A causa d’una malformació congènita, a onze anys li foren amputades les dues cames des dels genolls No obstant aquesta greu invalidesa, es dedicà de ple a l’esport i, ajudat de les pròtesis adequades a cada disciplina, practicà el waterpolo, la lluita i el rugbi, entre altres esports L’any 2004 s’inicià en l’atletisme, en la categoria d’amputats per sota el genoll, i destacà en les curses de velocitat Fou medalla d’or en els campionats del món d’atletisme per a discapacitats d’Assen, Països Baixos 2006 en 100 m llisos, 200 m llisos i 400 m, i també en els de Christchurch, Nova Zelanda 2011,…