Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
llinassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les butomàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles totes radicals, junciformes, i de flors rosades dispersades en umbel·la terminal.
Es fa en cursos lents d’aigua, a quasi tot Europa
oligòtrics
Protistologia
Ordre de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de mida petita, amb cilis petits o bé sense.
Habiten en forma lliure, en aigua dolça o a la mar
cínclids
Ornitologia
Família d’ocells passeriformes que comprèn cinc espècies de mida petita (17-20 cm) i plomatge dens que habiten vora els rius i torrents d’aigües ràpides del nord d’Àfrica, Euràsia i l’Amèrica occidental.
L’única espècie europea és la merla d’aigua Cinclus cinclus
urnatèl·lids
Zoologia
Família de lofòfors de la classe dels endoproctes, de formes colonials, amb colònies de pocs individus, sostingut cadascun per un peduncle que emergeix d’una sola capa basal.
Habiten a l’aigua dolça, i el gènere principal és Urnatella
arsenamina
Química
Hidrur d’arsènic.
S'obté per acció de l’aigua sobre l’arsenur càlcic
anhidrona
Química
Perclorat de magnesi anhidre utilitzat com a dessecant de gasos, per exemple en l’anàlisi orgànica elemental.
Continua actiu àdhuc després d’haver fixat tres molècules d’aigua
integrador
integrador
Tecnologia
Aparell o dispositiu, mecànic o electrònic, que integra o totalitza el valor d’una magnitud variable lentament en el temps, com ara el cabal d’un líquid, un corrent elèctric, etc.
Els integradors són emprats en els comptadors d’aigua, elèctrics, etc
riu de Sant Nicolau
Riu
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…
Nyer
Municipi
Municipi del Conflent, a la dreta de la Tet (entre els banys de Toès i la confluència amb la riera de Mentet), límit NW del terme, que en aquest indret passa encaixada en el congost de les Graus.
El municipi s’estén per la vall de Nyer , sector més baix de la vall de la riera de Mentet que fins prop del poble de Nyer s’obre pas a través de les gorges de Nyer , i, al sud-oest, pel vessant de la dreta del sector mitjà de la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera 2 628 m alt Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest bosc d’Entrevalls, és boscada Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer , que pren l’aigua al sector meridional del terme, prop de l’antiga masia i…
Albal
Albal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud que s’estén des de l’inici de la plana regada, al peu dels turons que limiten l’Horta per l’W, fins a la proximitat de l’Albufera.
El sector més oriental, gairebé tot marjal, és una llenca de terra d’uns 4 km de longitud per uns 100-300 m d’amplada, entre les séquies d’Albal i de la Ratlla que limiten aquest terme amb els de Silla i Catarroja, respectivament Les terres, gairebé totes d’horta, són regades per la séquia reial del Xúquer, a l’aigua de la qual tenen dret el 75% de les terres del terme és el poble més septentrional que aprofita les aigües del Xúquer i les aigües del Túria, a través de la séquia de Favara, a més d’aprofitar l’aigua del subsol L’aigua és repartida per tot el terme a través de la séquia d’Albal…