Resultats de la cerca
Es mostren 3158 resultats
Lluís Bertran i Eixarc
Cristianisme
Religiós dominicà.
Ingressà a l’orde dominicà 1544 i fou mestre de novicis al convent de Llombai Es relacionà amb personalitats de la reforma posttridentina, com Maria Agullona, Nicolau Factor i Luis de Granada El 1562 se n’anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on acomplí una labor evangelitzadora a Tubará, Zipacua, Mahates, Cartagena de Indias, Paluato, Santa Marta i Tenerife S’oposà al tracte inhumà que els encomenderos donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d’aleshores fou amic i conseller de l’arquebisbe…
Basili el Gran
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Cesarea (370-378).
Deixeble del retòric Libani i estudiant a Atenes, tornà el 356 a Capadòcia, des d’on emprengué un llarg viatge d’informació 357-359 prop dels ascetes i monjos d’Egipte, Palestina, Síria i Mesopotàmia al retorn es retirà amb alguns amics a Neocesarea, a la riba de l’Iris, per tal de fer-hi vida eremítica regla de sant Basili Des del 363 fou conseller d’Eusebi, bisbe de Cesarea, que l’havia ordenat sacerdot 358 en succeir-lo com a bisbe 370, esdevingué el successor d’Atanasi com a capdavanter de l’ortodòxia enfront de l’arianisme i de les pressions imperials Mantingué cordials relacions amb…
František Jan Škroup
Música
Compositor i director d’orquestra bohemi.
Començà els seus estudis a Hradec Králové amb F Volkert i els acabà a Praga Gran admirador de les òperes wagnerianes, en ser director de l’Òpera de Praga, programà una setmana dedicada a la producció del compositor alemany També hi dirigí Il trovatore i altres òperes de Verdi Considerat l’autor de la primera òpera txeca pel seu singspiel Dráteník 'El llauner ambulant', 1826, obtingué un gran reconeixement pel caràcter patriòtic de l’obra, tot i les clares influències de CM von Weber i la música romàntica alemanya Especial significat tingué la música que escriví per a la peça de JK Tyl…
Antoni Planàs i Marca
Música
Compositor i violoncel·lista català.
Vida Adquirí els primers coneixements musicals del seu pare, Miquel Planàs i Mora, compositor i mestre de capella, i amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Formà part com a violoncellista del Quartet Renaixement, fundat i dirigit per Eduard Toldrà Amb aquesta formació oferí concerts a París, Berlín i Viena Compositor de diverses obres corals i instrumentals, compongué, entre el 1920 i el 1930, setanta-dues obres per a orquestrina i veu que esdevingueren molt populars També és autor de quaranta sardanes, entre les quals cal destacar les…
José de Lima Siqueira
Música
Compositor, director i professor brasiler.
Començà a estudiar a l’Instituto Nacional de Música de Rio de Janeiro el 1926, on fou alumne de P Silva, F Braga i W Burle Marx Set anys després s’inicià en la composició tendint cap a un estil neoclàssic El 1935 ingressà com a professor d’harmonia en aquella institució, i al final de la dècada esdevingué director d’orquestra L’any 1940 cofundà l’Orquesta Sinfónica Brasileña, que dirigí durant vuit anys Tres anys més tard, després de realitzar treballs de camp al nord-est del Brasil, canvià el seu estil i en desenvolupà un altre basat en el folklore del país El 1949 fundà l’Orquesta Sinfónica…
glòria
Música
Himne litúrgic, anomenat també ’himne angèlic’ i ’doxologia major'.
El text grec apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV com a himne de l’ofici matinal, lloc que ha conservat en la litúrgia bizantina La primera versió llatina és del 690, bé que no entrà a formar part de l’ordinari de la missa romana fins al segle IX El text comença amb el cant dels àngels 'Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima' que anuncien el naixement de Crist Lluc 2, 14 la resta són aclamacions, entre les quals s’insereixen diverses súpliques L’estructura de l’himne és trinitària després del cant angèlic, es lloa el Pare, se suplica el Fill, el…
Peona i Peó Club d’Escacs
Escacs
Club d’escacs del barri del Guinardó de Barcelona.
Fou fundat l’any 1994 com a secció d’escacs dels Lluïsos d’Horta Un dels seus impulsors fou Pep Melendres Barcelona, 1948 – 19 de juny de 2023, que presidí l’entitat fins a la seva mort Ha tingut diferents seus, però el 2011 s’installà al Casal d’Entitats del Mas Guinardó Des de la seva fundació organitza anualment el Torneig Escolar per equips i un torneig de simultànies durant la festa major d’Horta El 2004 organitzà el Campionat de Catalunya femení a la Pobla de Lillet i, el 2005, les primeres Jornades Dona i Escacs als locals del Consell Català de l’Esport Inicià una…
els Dolors
Advocació mariana que commemora els sofriments de Maria.
Coneguda també com la Dolorosa , és sovint representada amb el cor traspassat per set espases, en temes com la Pietat o el Davallament La festa litúrgica, instituïda, al segle XV, a Alemanya, i escampada sobretot pels servites a partir del segle XVII, fou estesa per Pius VII a tota l’Església catòlica i fixada el 15 de setembre per Pius X La reforma del calendari litúrgic 1970 deixà aquesta data i en suprimí una altra commemoració el divendres de la setmana de passió La seqüència llatina de la missa de la festivitat — Stabat Mater dolorosa — ha donat lloc a diferents versions…
Tomàs
Cristianisme
Un dels dotze apòstols, conegut també per Dídim (versió grega de l’arameu to’mà, ‘bessó’).
L’evangeli de Joan el presenta com l’"incrèdul”, per la seva actitud negativa davant la resurrecció de Jesús, i forma, amb Pere, Natanael, els fills de Zebedeu i dos més, un grup especial al qual s’aparegué el ressuscitat a Galilea Segons el testimoniatge d’Eusebi de Cesarea s IV fou l’evangelitzador dels parts segons una altra tradició, en canvi, predicà a l’Índia, on morí màrtir Des del s III hom en venera a Edessa Síria la pretesa tomba, que era un lloc important de pelegrinatge, com ho testimonia, al s IV, l' Itinerarium Egeriae Alguns llibres apòcrifs li són atribuïts, entre els quals…
Eugène Tisserant
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i orientalista francès.
Sacerdot 1907, ensenyà llengües orientals a l’Apollinare de Roma 1908-13 i fou conservador dels manuscrits orientals de la Biblioteca Vaticana 1908, de la qual fou nomenat prefecte 1930 Cardenal 1936 i bisbe d’Òstia 1937, fou secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals 1936-59 i bibliotecari i arxiver de l’Església Romana 1959-71 Fou també degà del collegi cardenalici des del 1951 A Montserrat, el 1952 donà la benedicció abacial al PAnselm Albareda, que l’havia succeït com a prefecte de la Biblioteca Vaticana, i el 1959 consagrà el nou altar major, acte que, no mancat de fortes…