Resultats de la cerca

Fou un dels músics més destacats a La Paz en el període comprès entre la independència i la guerra del Pacífic, juntament amb Arana i els germans Núñez del Prado El 1863 estrenà un Himno paceño , una obra molt popular Compongué al voltant de seixanta obres, moltes de caràcter patriòtic, com Los mártires de la compañía i La paceña La seva música combinava la influència de l’estètica italiana, dominant llavors a Bolívia, i l’exaltació nacionalista, que prengué força després de la separació del Perú i que donà lloc a moltes marxes militars i himnes patriòtics

Inicià la seva formació musical a Heidelberg, on estudià amb PhWolfrum, i la prosseguí a Mannheim amb A Landmann Posteriorment ingressà al Conservatori de Zuric, on fou deixeble de V Andreae, C Vogler i P Jarnach Installat a Berlín el 1930, hi estudià direcció amb S Ochs i R Krasselt i exercí la crítica musical en el "Frankfurter Zeitung" El 1933 obtingué el càrrec d’editor de la "Deutsche Allgemeine Zeitung" En esclatar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Zuric, on feu de crític i dirigí el Zentralarchiv Schweizerischer Tonkunst Les seves composicions deixen entreveure la influència de F…

Fou deixeble d’A Schönberg durant un any a Berlín, ciutat on conegué N Skalkottas Aquesta trobada fou decisiva per a l’evolució compositiva de Perpessas El 1934 es traslladà a Grècia, on començà a guanyar fama, i el 1948 viatjà a Nova York Home exigent i meticulós, revisava constantment les seves obres, fet que, molt sovint, retardava llur publicació Es conserven molt poques composicions seves, en les quals és observable una gran influència d’autors com G Mahler, R Strauss i els impressionistes francesos Fou un dels primers compositors grecs que abandonaren el corrent nacionalista

Després d’estudiar a Alemanya i Itàlia fou professor a l’Escola Reial de Música de Munic La seva carrera com a director començà als teatres de Zuric i Nuremberg Fou assistent de HA Marschner a Hannover, i director de la Società Cherubini de Florència, dels Concerts Filharmònics de Berlín i de la Societat Orquestral de Breslau Entre altres activitats docents, fou també director del Conservatori de Frankfurt Com a compositor estigué sota la influència de Schumann i Brahms Fou un dels signants del Manifest de J Joachim i J Brahms contra la Nova Escola Alemanya de F Liszt i R Wagner

Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal destacar Montserrat…

Enginyer de mines, fou ordenat de sacerdot el 1826 Posteriorment abandonà el sacerdoci per conviccions polítiques Es dedicà a l’ensenyament del cant a alumnes adults, primer a París i després per tot Anglaterra El 1841 publicà Singing for the Million , un llibre de text per a les seves classes Comptà amb el suport dels ciutadans més influents de l’època, i escriví Music and Education , publicat a Edimburg el 1848, per a aconseguir l’ajut de les autoritats escoceses El seu sistema es basà en el Tonic sol-fa Exercí una gran influència en el moviment musical amateur de les illes Britàniques

Tocà en diverses bandes de Chicago abans d’installar-se a Nova York el 1930, on treballà amb Benny Carter, McKinney’s Cotton Pickers, James Fletcher Henderson i Don Redman Del 1938 al 1942 treballà amb Louis Armstrong, de qui esdevingué el bateria preferit Després de liderar grups propis a diferents ciutats, s’incorporà novament a la formació d’Armstrong All Stars 1947-48 Catlett fou un dels millors i més avançats bateries de l’època swing Tenia un innovador concepte melòdic en els solos i la seva influència es feu sentir en la generació posterior - PBO -

Escriví O mistério da estrada de Sintra 1870, novella fulletonesca, en collaboració amb Eça de Queirós Malgrat la seva vinculació als joves de Coïmbra, adoptà una actitud contrària a la d’Antero de Quental en la polèmica “Qüestió de Coïmbra” 1865, que inicià la literatura moderna a Portugal A As farpas , publicació mensual iniciada el 1871 i que atenyé els onze volums, criticà les fórmules i els prejudicis de la vida portuguesa, sota la inspiració del proudhonisme La seva influència fou immensa Escriví també cròniques de viatges A Holanda, 1883 John Bull e a sua ilha , 1887

Professor d’Universitat d’una gran influència i un gran prestigi, tant en el món de la sociologia acadèmica com en el de la sociologia institucionalitzada a nivell d’administració i grans fundacions Defensor del funcionalisme, creà l’anomenada “gran teoria”, combatuda per sociòlegs radicals —entre els quals W Mills— que, per llurs idees, restaven més apartats de la sociologia oficial dels Estats Units Entre la seva gran producció escrita cal citar The Social System 1951, Structure and Process in Modern Societies 1960, Family, Socialization and Interaction Process escrita el 1960…

És una variant del retrat collectiu holandès Fou tractat per Thomas de Keyser i d’altres, especialment Rembrandt, que n’aconseguí els millors exemples en la Lliçó d’anatomia del doctor Tulp 1632, Mauritshuis, la Haia, una de les obres més reeixides de la primera època, i en La lliçó d’anatomia del doctor Deyman 1656, Rijksmuseum, Amsterdam, de la qual resta només el fragment central, on és clara la influència del Crist mort d’Adel Mantegna i on el tema inicial, tractat amb el clarobscur de l’època de maduresa de l’artista, esdevé una meditació davant la mort