Resultats de la cerca

Voluntari a la guerra del Marroc, obtingué fama amb els articles sobre les pèssimes condicions de vida dels soldats publicats a España Nueva Les seves campanyes antiflamenques i antitaurines li reportaren impopularitat Destacà també per l’anticlericalisme Vidas de Santos, diablos, mártires, frailes, clérigos y almas en pena , 1916 Los frailes de San Benito tuvieron una vez hambre , 1930 i pels seus reportatges sobre la realitat espanyola Nervios de la raza , 1915 Raza y alma , 1926 Pan y Toros, 1930, etc

Fou un dels organitzadors i participants de la gran expedició del Challenger , que recorregué l’Atlàntic i el Pacífic des del 1873 fins al 1876 i obtingué valuoses informacions dels fons marins, com també de la fauna i de la flora de les regions estudiades Hom li deu la publicació en 50 volums del Report on the Scientific Results of the Voyage of HMS Challenger, fonament de l’oceanografia moderna, i The Depths of the Oceans 1912, en collaboració amb JHjort

Ha experimentat un creixement espectacular, en part gràcies a la diversificació de les seves activitats material bèllic, investigació espacial, productes industrials, xarxa d’hotels Sheraton, companyia de lloguer de cotxes Avis, etc, algunes de les quals duu a terme dins els EUA mateix Té unitats productives a la majoria dels països occidentals El 1985 obtingué un volum de vendes de 12 714 milions de dòlars i ocupà 232 000 treballadors A Espanya participa a la Standard Eléctrica 77% i a Marconi Española 80%

En les eleccions generals del 1982 obtingué 2 diputats, 19 en les del 1986 i 14 en les del 1989 El 1988 ingressà a la internacional liberal La progressiva pèrdua de representació en les successives consultes electorals comportà la dimissió de Suárez de la presidència el 1991 Fou succeït en el càrrec per Rafael Calvo Ortega, i Antoni Fernández Teixidó n'esdevingué secretari general El 1993 es dissolgué, després de no obtenir representació parlamentària en les eleccions generals d’aquest mateix any

Especialista en la Grècia clàssica, desenvolupà —influït per Claude Lévi-Strauss— diversos estudis sobre la mitologia grega des d’un punt de vista estructuralista Entre altres qüestions, analitzà la relació entre el pensament mític, el pensament racional i la democràcia El 1984 obtingué el títol de professor honorari del Collège de France Entre les seves obres cal esmentar Les origines de la pensée grecque 1962, Mythe et pensée chez les Grecs 1965 i L’individu, la mort, l’amour 1989

Considerat un dels més provocatius directors del cinema independent nord-americà, protagonitzà el curtmetratge Schatt's Last Shot 1985, abans de debutar en el llargmetratge amb Fear, Anxiety & Depression 1989, una pellícula de baix pressupost en què ja donà mostres de la seva pessimista visió del món Molt més èxit obtingué amb Welcome to the Dollhouse 1995 i, sobretot, amb Happiness 1998, sarcàstica i àcida comèdia coral Storytelling 2001 i Pallindromes 2004 són mostra també de la seva capacitat crítica i revulsiva

Es llicencià a la Universitat de Jerusalem i es doctorà a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley El 1969 guanyà una càtedra a la Universitat de Princeton i es traslladà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, per dirigir el Kavli Institute for Theoretical Physics Gross, juntament amb HDPolitzer i FWilczek, obtingué el premi Nobel de física el 2004 per les seves contribucions a l’estudi de les interaccions fortes i, en particular, pel descobriment de la propietat de la llibertat asimptòtica

Inicialment es dedicà a l’astronomia, però a l’inici dels anys quaranta s’interessà per l’oceanografia Desenvolupà la primera teoria sobre el corrent del Golf 1948, i també presentà el seu model de circulació abissal de l’oceà al començament dels anys seixanta Fent ús dels principis físics desenvolupà models numèrics senzills amb la finalitat d’entendre la dinàmica dels oceans Malgrat que no obtingué un doctorat, totes les seves investigacions han ajudat a comprendre millor la dinàmica de l’oceà

Destacada fondista africana especialitzada en proves de llarga distància i maratons Guanyà dues edicions consecutives de la marató de Nova York 1994 i 1995 i de la marató de Rotterdam 1997 i 1998, i també aconseguí el primer lloc en quatre maratons més Alemanya 1999, Berlín 1999, Londres 2000 i Roma 2000 Obtingué la medalla de bronze en els campionats del món de Göteborg el 1995, i en els de Sevilla el 1999, en la prova dels 10 000 m llisos

Obtingué els diplomes de piano i composició als conservatoris de Bilbao i Sant Sebastià El 1968 se n'anà a París, on fou deixeble de MDeutsch, HDutilleux i MOhana i on participà en les activitats del Groupe de Recherches Musicales En la seva música són visibles les influències de MOhana i de FGuerrero, sobretot pel que fa a la seva intrínseca expressivitat i el seu rigor Algunes obres seves són Aitaren Etxea 1971, Brisas 1980, Abyssal 1982, Erys 1984-85, Irritz 1986, etc