Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
Els llegums
Els llegums són les llavors que es troben en els fruits en forma de tavella de les plantes que pertanyen a la família de les lleguminoses Per a l’alimentació humana, aquestes llavors, en general, se separen prèviament de la beina que les embolcalla i es deixen assecar es poden conservar així durant períodes llargs de temps Els llegums més utilitzats com a aliment humà són els cigrons, les llenties, les mongetes, les faves i els pèsols Aquests aliments, per llur duresa, s’han de coure abans de consumir-los Les mongetes verdes, que encara contenen les llavors dins de la beina, es classifiquen…
Els xarols de Vignaux i Le Boeuf
El xarol és la pell recoberta per una pellícula impermeable a l’aigua, llisa i brillant La qualitat es comprova en plegar la pell, ja que el vernís no es clivella, ni s’esquerda Per enxarolar pells se seguia un procediment d’envernissament amb oli de llinosa, que donava pellícules de bona resistència Les pells enxarolades s’utilitzaven en la fabricació de calçat, selles de muntar i carruatges Anunci Barcelona en la mano , 1895 El xarol de Le Boeuf serà la marca de gran qualitat d’aquest producte a l’estat La fàbrica era a Badalona Un dels introductors del xarol i del procediment…
la Pobla de Cérvoles
la Pobla de Cérvoles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km 2 d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins Priorat al SW i S i Vilanova de Prades Conca de Barberà al SE La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població…
Premodernismes
Santiago Rusiñol 1861-1931 Fragment de Novella romàntica 1902 Oli Barcelona, Museu d’art Modern-MNAC MNAC El Modernisme artístic pròpiament no cristallitzà fins als anys noranta, però l’afany d’innovació que li dóna cos no va aparèixer de sobte sinó que en el món artístic català ja començaven a haver-hi símptomes de trencament amb els estils convencionals des de començament dels anys vuitanta i fins i tot abans En el camp de la pintura aquest apunt de renovació vingué de la mà dels pintors luministes que, arrelats en la tradició recent del millor Fortuny, introduïen un element essencial en…
Malàisia

Estat
Estat del SE d’Àsia, format per l’antiga federació d’estats malais, o Malàisia Occidental, que ocupa la part meridional de la península de Malaca, i dos estats del N de Borneo: Sabah i Sarawak, que formen la Malàisia Oriental; la capital és Kuala Lumpur.
La geografia física La part continental comprèn quasi tota la península de Malaca, i limita, al N, amb Tailàndia La part N i NW de Borneo, que pertany a Malàisia, té prop de 1 560 km de frontera amb el Borneo indonesi, i és banyada per la mar de la Xina Meridional, la de Sulu i la de les Cèlebes a la costa, la continuïtat territorial resta interrompuda per Brunei La Malàisia Occidental és travessada de NW a SE per la serralada de Kerbau, que deixa als costats extenses planes alluvials A Borneo, tant Sabah com Sarawak, força muntanyosos, són accidentats per una sèrie de serralades, orientades…
rubiol
Pastisseria
A Mallorca i Menorca, peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular, farcida de brossat, confitura, cabell d’àngel o carn, que es fa especialment per les festes de Pasqua.
xinxeta
Flotador de suro, etc, proveït d’un ble curt, que hom deixa surar en un vas d’oli i serveix per a tenir encesa una feble llumeta durant la nit, davant una imatge, etc; és anomenada també animeta
.
arrimador
Construcció i obres públiques
Revestiment que hom posa a la part baixa d’algunes parets per a protegir-les del fregament dels mobles, fet amb materials més duradors que una enguixada i una pintada (pintures dures a l’oli, fusta, marbre, etc).
Si és molt baix, rep el nom de sòcol
carbonissa
Tecnologia
Mena de crosta negrosa adherida a les parets de la cambra de combustió, produïda pels fums de la benzina i de l’oli incompletament cremats i per la pols que entra amb l’aire a través del carburador.
oleodinàmica
Tecnologia
Tecnologia de la transmissió a distància d’esforços considerables mitjançant la circulació, per un circuit tancat i a pressions elevades, d’un líquid, anomenat impròpiament oli, basada en el principi de Pascal i en la incompressibilitat del líquid emprat.
L’oleodinàmica, molt important en l’automatització, presenta els avantatges de tenir grans possibilitats de regulació de la velocitat de transmissió i de la intensitat de la força transmesa, de permetre la transmissió d’esforços a grans distàncies sense pèrdues i de produir moviments de gran precisió, tant lineals com rotatius Els conceptes físics que intervenen en l’oleodinàmica són el cabal, la pressió i la densitat del líquid, la força i la potència hidràulica i els rendiments volumètrics i mecànics Les transmissions oleodinàmiques són emprades, especialment, en l’accionament de les caixes…