Resultats de la cerca

Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un fong sapròfit…

Una vista de la torre primitiva L Prat Situació La torre del castell d’Ardèvol és situada al cim d’una petita penya, al centre de l’actual poble d’aquest nom, al costat de l’església parroquial de Santa Maria Aquest castell —bastit en un lloc elevat devia servir per a vigilar, vers l’any 1000, juntament amb els de Pinós, Vallferosa, Llanera, Peracamps, etc, el sector oriental de la frontera que el comtat d’Urgell tenia amb les terres dominades pels musulmans Mapa 330M781 Situació 31TCG772347 Venint de Torà, poc després del punt quilomètric 1 de la carretera que va d’aquesta població a Solsona…

Situació El castell de Llobera —municipi de Llobera de Solsonès— fou construït en un tossal, situat vora l’església parroquial de Sant Pere de Llobera Per a conèixer-ne l’accés, vegeu l’article corresponent a aquesta església Un aspecte de l’exterior del castell, el qual deixa veure encara perfectament l’aparellat dels seus murs L Prat Vista de l’exterior de les ruïnes del castell L Prat Mapa 329M781 Situació 31TCG736456 RPA Història Les primeres referències que tenim d’aquesta construcció i dels seus senyors són del segle XI Així, es conserva el document d’establiment d’un mas de Llobera, de…

Situació És situada en un pla prop del cementiri de la Palma, aïllada entre vinyes, a l’esquerra de la riera de la Palma, poc més d’un quilòmetre més amunt de l’aiguabarreig d’aquesta amb la riera de Cervelló Mapa 36-16420 Situació 31TDF146846 Cal prendre la carretera de Corbera de Llobregat i, poc abans d’entrar a la Palma, acabada de travessar la riera, cal agafar el camí del cementiri, on s’ha de deixar el cotxe, i continuar a peu uns 700 m Història La comtessa Riquilda, el dia de la consagració de Sant Pere de les Puelles, el 30 de juny de 945, va donar a les monges d’aquest monestir un…

Situació Façana de l’església de Santa Eulàlia de Crespià, ampliada als segles XVI i XVII amb una gran torre campanar amb una torrella d’angle L’edifici romànic es manté bàsicament entre les ampliacions tardanes F Tur Al nucli de la vila de Crespià, situat a cada banda de la riera del mateix nom, hi destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Marc, al sector de migdia de la població, a la plaça de l’Església Mapa L38-11257 Situació 31TDG835708 Crespià és un municipi que es troba just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte estret amb la rodalia veïna pertanyent…

Situació Restes dels murs que configuraven l’antic castell de Pasan ECSA - J Bolòs Les restes del castell i de l’antic poble de Pasan són situades al cim d’un petit turó cobert d’alzines que s’alça entremig dels camps, en part abandonats, a l’W de Rofiac, prop del terme de Solatge Un centenar de metres cap a l’E, en un altre petit turó, hi ha les restes de l’església de Sant Miquèl de Pasan i poc més enllà, a l’altra banda d’una riera, s’alça l’actual casa de pagès de Pasan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 52″ N - Long 2° 31′ 51″ E Si anem de Rofiac…

Situació Torre mestra d’aquesta fortalesa, de base lleugerament rectangular, situada al cim d’una gran roca ECSA - A Roura Castell situat sobre un serrat que s’alça a la confluència de la Matassa amb l’Adasig Tot i ésser bastit al cim d’una roca prominent, és situat al fons de la vall, a molt poca distància del curs dels dos rius Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′12″ N - Long 2° 29′47″ E Anant cap a la masia de Las Albas, prop de l’encreuament de les carreteres que venen d’Ancinhan, Pesilhan de Conflent i Lo Vivièr, abans de passar la Matassa, surt un camí carreter L’hem de seguir uns metres…

“La iurta no es vincla davant del vent i el seu pit entoma amb braó la pluja No té raconades ni xamfrans,però brinda escalf i acolliment” Els nòmades porten la casa a sobre Tendes i habitacles desmuntables els segueixen i aixopluguen en la seva vida erràtica, tant al desert com al domini d’estepes i praderies Bo Juyi, poeta medieval xinès 772-846, deixà escrit Iurtes asiàtiques i tipis nord-americans són admirables exponents d’aquesta mòbil arquitectura de circumstància Sembla que les iurtes desmuntables, tal i com després esdevingueren famoses, aparegueren entre els antics turquesos devers l…

A l’intestí gros cada dia arriben aproximadament 500 ml d’una matèria fecal parcialment deshidratada i desmineralitzada, i d’una consistència semilíquida Al contrari, d’aquest òrgan s’evacuen cada dia entre 50 i 225 g d’unes matèries fecals en bona mesura deshidratades i sòlides, per bé que la composició que presenten és similar a la matèria fecal evacuada per l’intestí prim, ja que contenen, bàsicament, bacteris morts, restes cellulars, cellulosa i petites quantitats de proteïnes, grasses i hidrats de carboni Motilitat de l’intestí gros Durant els moments de dejuni el còlon es troba sotmès a…

Els aliments que entren a la cavitat bucal experimenten el doble procés de masticació i insalivació, al llarg del qual són triturats, barrejats, humectats i exposats a una primera fase de digestió La funció digestiva de la cavitat bucal acaba quan els aliments ingerits, esdevinguts ja el bol alimentari, una massa semilíquida, són empassats, és a dir, impulsats cap a la faringe i l’esófag, i introduïts a l’estómac La masticació La masticació és un moviment cíclic d’aproximació i d’allunyament entre la mandíbula superior i la inferior, amb el qual es tanca i s’obre la dentadura La masticació s’…