Sant Joan del Pla o Sant Joan de l’Erm de la Palma (Cervelló)

Situació

És situada en un pla prop del cementiri de la Palma, aïllada entre vinyes, a l’esquerra de la riera de la Palma, poc més d’un quilòmetre més amunt de l’aiguabarreig d’aquesta amb la riera de Cervelló.

Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF146846.

Cal prendre la carretera de Corbera de Llobregat i, poc abans d’entrar a la Palma, acabada de travessar la riera, cal agafar el camí del cementiri, on s’ha de deixar el cotxe, i continuar a peu uns 700 m.

Història

La comtessa Riquilda, el dia de la consagració de Sant Pere de les Puelles, el 30 de juny de 945, va donar a les monges d’aquest monestir un extens alou al terme del castell de Cervelló, el qual, quan fou confirmat al cenobi el 992, rebé el nom d’alou de la Palma, nom que li devien haver donat les monges. El lloc de la Palma, ja amb aquest nom, és documentat el 964. L’any 966, els executors del testament del comte Mir donaren a la seu de Barcelona la meitat dels alous de Cervelló, és a dir, Torrelles, la Palma i Montpedrós, amb els seus termes i pertinences.

El nucli originari de les possessions de Sant Pere de les Puelles a la Palma, l’alou donat per la comtessa, s’engrandí amb altres alous, com el llegat pel comte Borrell, el 991, que li havia pervingut dels seus pares; el que donà Bonfill, que aviat esdevindria senyor de Cervelló, o el donat per un tal Hendalecus. Quan el 992 els comtes Ramon i Ermengol vengueren a Ènnec Bonfill el castell de Cervelló, hom es preocupà d’assenyalar que, tot i que la venda comprenia tot el que hi havia dins les afrontacions del castell, hom n’exceptuava l’alou del monestir de Sant Pere. El 1147, en la segona consagració de Sant Pere de les Puelles, els diversos alous de les monges de l’indret s’engloben nominalment en un de sol, l’alou de la Palma.

Al segle XI les monges bastiren una capella al seu alou, dedicada a Sant Joan i Sant Feliu, la qual no apareix documentada fins al 1270, data en què el rector de la parròquia de Cervelló n’era procurador. El 1347 a la capella, que hom anomena Sant Joan de l’Erm, hi havia un altar dedicat a la Mare de Déu. A partir del segle XIV la capella apareix sovint en les visites pastorals. Hom diu que és situada al lloc de la Plana Sant Joan, prop de Can Llopart, mas que posteriorment es dirà Can Mascaró i que al segle XVIII adquirirà de les monges la finca de la Palma. En l’actualitat aquesta capella es troba abandonada i sense culte.

Església

Planta de la capella.

P. Poll

És un petit edifici molt homogeni, d’una sola nau i un absis llombard de planta semicircular. Es conserven encara, tot i que en mal estat, les voltes de la nau, de canó reforçada per un arc toral, i de l’absis, de quart d’esfera, amb cintra de canyes paral·leles a l’eix a la nau i entreteixides en espiga a l’absis. Resten part de les lloses de licorella de la seva teulada original. L’arc d’embocadura de l’absis és construït amb dovelles molt regulars, totes de pedra vermella, com les de la porta. Els murs són recoberts d’un engalbat. Hi ha una finestra a l’absis i una a la paret meridional, de doble esplandit.

L’absis fa 1,70 m de profunditat i sota mateix de l’arrencament de la volta hi ha un seguit d’encaixos per a bigues, col·locats a la mateixa alçària, que coincideix amb la part inferior de la finestra, a intervals regulars. Devien servir per a subjectar algun retaule. L’exterior de l’absis té arcuacions, agrupades de quatre en quatre entre lesenes que parteixen directament de sota la cornisa o montura inclinada que corona la fàbrica de l’absis, al damunt de les arcuacions i ran de les lloses de la teulada. Hi ha tres ritmes o registres marcats per les lesenes. Vora l’absis, buidat dins el gruix del mur de tramuntana, de manera que no en sobresurt exteriorment, hi ha un petit absidiol de construcció molt grollera, que contrasta en gran manera amb l’obra romànica original. Les parets de la nau no tenen altra ornamentació que la línia d’impostes inclinades de la cornisa. A tramuntana, no s’hi obre cap finestra. A la paret de ponent, refeta en època moderna, s’hi obre una porta de maons i una espitllera feta amb materials aprofitats. Exteriorment, però, encara es destrien els aiguavessos del seu acabament. La porta romànica originària és a migdia. S’hi obren també dues finestres, una d’original i una altra de més tardana. Hi ha una obertura rectangular elevada que esbotza una mica la vora del portal romànic. La porta romànica, a migdia, té una llum d’un metre d’amplària. De mig punt, el seu arc és especejat per dovelles radials que, tot i que donen una aparença molt regular, varien una mica de mesura i de regràs. L’arc és extradossat per una filada de fins carreus col·locats en sentit perpendicular a les dovelles. Les parets són construïdes amb petits carreus quadrats i rectangulars, disposats en filades regulars. La major part és d’arena rogenca de Cervelló, però a les façanes de la nau hi apareix també la calcària. Tant l’ornamentació llombarda com els arcs són de pedra rogenca.

La capella de Sant Joan del Pla o de l’Erm és un petit edifici paradigmàtic del segle XI i molt ben construït. Pot ésser comparat a moltes esglesioles d’aquest primer romànic, com ara Sant Martí de Rus a la Cerdanya, però es diferencia de la majoria en què a l’entrada de l’absis no té un doble arc de plegament. El seu classicisme dintre d’aquest primer romànic i la bona tècnica constructiva l’agermanen, tot i les diferències, amb la monumental i propera església de Sant Ponç de Corbera, edificada també dins el terme del castell de Cervelló, per la qual cosa pensem que tal volta podia haver estat edificada pel mateix taller de Sant Ponç. Pel que fa a la datació, hi concorda perfectament; la capella de la Palma hauria estat construïda entre el 1040 i el 1060.

Bibliografia

• Pagès, 1978
• Camprubí, 1978
• Pagès, 1978
• Pagès, 1992, en premsa