Resultats de la cerca

Situació Un aspecte del mur que delimita el recinte del castell, adaptat al cimal de la penya ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Reiners es troben dalt d’un turó des d’on es domina el conjunt de la població de Reiners, escampada per la vall de la ribera del seu nom, que desguassa al Tec pel seu marge dret Mapa 2449 Situació Lat 42° 28′44″ N - Long 2° 42′29″ E Per a arribar al poble de Reiners cal seguir la carretera D-15, que s’agafa a la D-115, a l’entrada del veïnat del Pont de Reiners, que es troba a gairebé 3 km de Ceret Situats davant l’església parroquial de Sant Vicenç de Reiners…

Situació A la Baga de Serrateix, a la vall del Navel, en unes penyes, hi ha una sèrie de forats horitzontals cavats a les cares laterals de les roques en aquest indret, segurament a l’edat mitjana, es bastí una casa amb les seves dependències Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 96,3 —y 44,4 31 TCG 963444 Les roques on hi ha aquests forats són situades a sota de la pista que va del Molinet de Navel al mas Capdecosta de Serrateix, prop del trencall del mas Trems Vista d’allò que era la part central…

Situació Vista exterior, des del costat sud-oriental de l’edifici, una construcció molt refeta, la qual planteja molts interrogants F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas Pedrós, es dreça al fons d’una vall emboscada que constitueix un apèndix que es desprèn del sector meridional del terme de Santa Maria de Merlès bo i endinsant-se en territori bagenc Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,5 — y 45,8 31 TDG 145458 Hom hi va des de Navars emprenent la carretera que mena a Prats de Lluçanès…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-occidental F Junyent-A Mazcuñan L’església, envoltada de roures i alzines, s’alça dalt un tossal situat sobre uns camps emplaçats a un quilòmetre, vers tramuntana, de l’església parroquial de Sant Andreu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 14,1 —y 56,8 31 TDG 141568 Un cop situat a Sagàs, concretament a la banda de ponent de l’església de Sant Andreu, en direcció a tramuntana, s’inicia un camí que mena a uns camps, sobre els quals, emboscada…

Situació Vista general del pont de Martorell, moltes vegades refet, amb elements romans a un extrem i romànics a l’altre ECSA - E Casas El pont de Martorell és construït en un lloc estratègic, vora el congost de Martorell, escanyall de la Serralada Litoral, poc després que, en plena Depressió Prelitoral, hi desguassi per la dreta l’Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF114923 Història El pont romà de Martorell, construït en època d’August, era l’únic pont de la vall baixa del Llobregat fins a la construcció del pont de Sant Boi al segle XIV Un precepte de Carlemany atorgat en benefici d’un fidel…

Tots els oscilloscopis emprats actualment són electrònics, puix que els avantatges aportats per aquests —especialment en la velocitat de resposta, manca d’inèrcia, precisió d’indicacions i de regulació, etc— els fan superiors als de tipus mecànic i electromagnètic El component essencial d’un oscilloscopi és el tub de raigs catòdics , generalment amb deflexió electroestàtica El tub va associat a quatre circuits electrònics l’amplificador vertical, l’amplificador horitzontal, l’amplificador de sincronisme i la base de temps a més, hi ha els circuits auxiliars per a l’enfocament, el control de…

Situació Restes de murs d’aquest desaparegut vilatge ECSA-J Bolòs Aquest vilatge se situa al cim i els vessants d’un tossal arrodonit i poc marcat que s’aixeca sobre el pantà d’Utxesa, en la confluència entre les petites valls negades per l’embassament Mapa 32-16 416 Situació 31TB932963 S’hi accedeix des d’un camí veïnal que enllaça Torres de Segre amb la urbanització veïna del pantà i, des d’aquesta, per una pista que porta al peu del tossal JEGB Història Els dos topònims amb els quals és conegut l’indret parlen clarament del seu origen andalusí La documentació feudal recull variants d’…

Situació Els seus vestigis són situats al nord del poble actual de Banyuls dels Aspres, en un indret una mica més baix, a mig camí de Sant Joan la Cella Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 52’ 0,6” E Cal seguir la carretera que des dels afores de Banyuls mena cap a Sant Joan la Cella Les restes són situades poc abans d’arribar al mas Vidaló, situat a la dreta de la carretera JC Història El lloc de Banyuls ja surt documentat l’any 819 Balnelonis i repetidament els anys posteriors El primitiu emplaçament de població no es trobava en l’actual poble de Banyuls, sinó…

Actualment, el tema referent a la població considerada vella és important a escala mundial, ja que el volum que presenta i les característiques concretes que li corresponen tenen conseqüències sobre diversos aspectes socials com el de la salut, la seguretat social i les pensions, entre d’altres En general, configura un grup que depèn de la resta de la societat El procés d’envelliment registra una presència important de població als estrats més alts de la piràmide demogràfica, principalment als països desenvolupats I això en gran part a causa d’un canvi en la reducció de la mortalitat general…

Restes del Castell Formós o de Balaguer, Balaguer, segles IX-XI RM El districte de Lleida ocupa un lloc destacat entre els de la Marca Superior de l’Àndalus, ja que el nombre de les fortificacions conegudes d’època omeia s’hi mostra extremadament elevat A mitjan segle X, Aḥmad al-Rāzī ja en mencionava una quinzena, entre les quals hi havia Mequinensa, Corbins, Balaguer, Fraga, Alcolea de Cinca, Montsó, Tamarit, Albelda, Àger i Estopanyà Evocant alguns d’aquests llocs, Ibn Ḥayyān assenyalava que l’any 896 Llop ibn Muḥammad havia fortificat la fortalesa de Montsó, i l’any següent…