Situació
Vista general del pont de Martorell, moltes vegades refet, amb elements romans a un extrem i romànics a l’altre.
ECSA - E. Casas
El pont de Martorell és construït en un lloc estratègic, vora el congost de Martorell, escanyall de la Serralada Litoral, poc després que, en plena Depressió Prelitoral, hi desguassi per la dreta l’Anoia.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF114923.
Història
El pont romà de Martorell, construït en època d’August, era l’únic pont de la vall baixa del Llobregat fins a la construcció del pont de Sant Boi al segle XIV. Un precepte de Carlemany atorgat en benefici d’un fidel seu anomenat Joan Hispà es refereix amb tota versemblança a aquest pont de Martorell. De cap manera no es pot referir al lloc de Ponts, com es proposava en la publicació del precepte. Ponts, a la Noguera, no ha estat mai del pagus de Barcelona i, a més, el pont del precepte carolingi és esmentat en singular. Aleshores, de quin pont del pagus de Barcelona es podria tractar? Sembla que no hi ha dubte: el de Martorell és l’únic pont antic que hi havia aleshores.
Carlemany, vers el 795, donà al seu fidel Joan Hispà uns predis (el vilar de Fonts) a la Narbonesa com a recompensa per haver guanyat una batalla als sarraïns al pagus de Barcelona, al lloc que anomenen el Pont: “in locum ubi dicitur ad Ponte”. Tot i la victòria, el precepte no diu pas —i això és molt significatiu— que Hispà hagués conquerit el lloc. D’altra banda, el fet que el sobirà carolingi recompensi l’hispà amb uns predis al pagus de Narbona acaba de confirmar que el lloc del pont encara no havia estat guanyat a l’enemic. La conquesta definitiva del lloc de Martorell i del pont sobre el Llobregat encara tardaria uns anys a ser possible. Probablement s’esdevingué en temps del comte Guifré I. És de l’època del seu fill petit, Sunyer, successor de Guifré Borrell, una menció que, amb totes les reserves, s’hauria d’estudiar si pot correspondre o no a Martorell. Bé que no duu data, segurament es devia redactar vers el 911 o poc abans, perquè és la donació que el comte Sunyer fa a la seva futura muller Aimild. El pergamí, mal conservat i per això incomplet, consigna que li dona, al comtat de Barcelona, la villam Kastellionem (Sant Boi de Llobregat) i, a més d’altres llocs difícils d’identificar —bé que podrien ser tots situats al Llobregat—, la “villam Martyres cum suis mancipiis”.
La història de les reconstruccions del pont romà del Llobregat per força ha d’anar lligada a les successives riuades o avingudes del riu, que, abans de la construcció dels pantans i rescloses que regulen el seu cabal, solien ser periòdiques i revestir una gran intensitat. A l’època de què tractem n’hi ha documentades dues, la del 1143 i la del 1283.
Pont
Resta un bon pany de mur amb aparell ben romànic, adossat a l’aparell romà de l’estrep de la dreta del Llobregat. És un carreuat romànic molt característic i molt fàcil d’identificar, per bé que fins ara ha romàs inadvertit, format per petites llambordes i carreus, disposats en filades horitzontals regulars. Aquest carreuat arriba fins a l’alçada del mur romà, que coincideix aproximadament amb la part superior de l’arc de descàrrega que hi ha al carcanyol del primer arc.
En algunes filades d’aquest paredat romànic els carreus no són disposats horitzontalment sinó verticalment, detall que es pot observar també en altres construccions romàniques de Martorell com ara a l’església de Santa Margarida. Altres detalls, com la tècnica de la talla dels carreus, la seva mida, tot plegat porta a relacionar-lo amb el de Santa Margarida. La semblança de carreuats entre aquestes obres porta a suggerir que totes dues devien ser alçades pels mateixos mestres d’obres i picapedrers, els quals, aleshores de la riuada que destruí el pont, el 1143, devien estar treballant a l’església del priorat de Sant Genís de Rocafort, de la qual depenia la parròquia de Santa Margarida, perquè aquesta és posterior i imitació d’aquella. Totes tres construccions eren incloses dins el terme del castell de Rosanes o de la vila de Martorell, dins els amplis termes de la baronia de Castellví de Rosanes.
L’obra de reconstrucció del pont, posterior a la riuada del 1143, comprengué també l’arc de descàrrega immediat, situat al carcanyol de la primera arcada del pont, entre aquesta i l’estrep, més gruixut. Aquest petit arc és una construcció romànica molt característica i força ben realitzada. Consisteix en una mena de portalet, amb volta de canó i arcs ben adovellats de mig punt. L’ampit és recte. Els muntants són una mica avançats, el del riu vertical, mentre que el del cantó oposat és una mica esglaonat, irregularment, cosa que contrasta amb la resta.
D’aquesta reparació romànica, no se’n conserva gaire cosa més, perquè una nova riuada, el 1283, es tornà a endur el pont. Aquesta riuada motivà una nova reconstrucció del pont, que va ser magna i molt lenta, tot i que des del 1286 s’hi podia transitar; se sap perquè el rei Alfons II concedí al procurador del senyor de Castellví, Berenguer d’Orís, la facultat de poder exigir pontatge, que seria aplicat a la terminació de l’obra, la qual, gòtica, ja no entra dins el nostre estudi.
Bibliografia
- Pagès, 1992, en premsa.