Situació
Restes de murs d’aquest desaparegut vilatge.
ECSA-J. Bolòs
Aquest vilatge se situa al cim i els vessants d’un tossal arrodonit i poc marcat que s’aixeca sobre el pantà d’Utxesa, en la confluència entre les petites valls negades per l’embassament.
Mapa: 32-16 (416). Situació: 31TB932963.
S’hi accedeix des d’un camí veïnal que enllaça Torres de Segre amb la urbanització veïna del pantà i, des d’aquesta, per una pista que porta al peu del tossal. (JEGB)
Història
Els dos topònims amb els quals és conegut l’indret parlen clarament del seu origen andalusí. La documentació feudal recull variants d’aquesta realització moderna en Horexesa (1176-77) i Burchasa (1189), que ens remeten a una forma àrab originària que podria ésser bürï izàd = “torre blanca” o bürí Àïsa = “torre d"Àïsa” (nom propi).
Tot i l’entorn de secà en el qual es desenvolupà aquest assentament —no endebades es trobava al bell mig de l’anomenada vall del Secà—, l’acumulació i l’aprofitament de l’escassa aigua dels torrents estacionals degueren ésser un objectiu prioritari. Així, un document de 1176-77, pel qual Arnau de Ponts i Pere de Bellvís cedeixen als germans Foguet i Bernat un domini al sot d’Aitona i un alou a Utxesa, parla de certa chisterna que es troba ad ipsas cubiculariis (Altisent, 1993, vol. I, doc. 559, pàg. 411).
Després de la conquesta feudal, aquest petit assentament andalusí sembla que restà incorporat al conjunt territorial que, encapçalat per la fortalesa de Gebut, romandrà en mans de la família dels Cervera fins a un moment indeterminat del segle XIII. Potser fins al segon quart d’aquest segle, quan tot el gros de les seves possessions al Baix Segre passi a mans de burgesos lleidatans, en el cas de Torres de Segre, o de la família dels Montcada, en el cas de Gebut i Utxesa.
L’any 1304 es produí una permuta entre Guillem de Montcada i Berenguer de Cardona, mestre del Temple al regne d’Aragó, en virtut de la qual aquest darrer rebé el “castrum et villam de Jabuto et locum de Ortxexa”, tot especificant que llur població es componia tant de cristians com de sarraïns. A partir d’aquesta data, i sempre subordinat a Gebut, el lloc d’Utxesa s’incorporarà a la comanda primer templera i després hospitalera de Torres de Segre, encara que els Montcada en mantindran importants drets jurisdiccionals que seran font de no poques controvèrsies amb els frares de l’orde santjoanista. Possiblement, fou per tal de fer front a la pressió que la branca lleidatana dels Montcada exercia sobre els senyorius propers que els hospitalers decidiren, l’any 1398, establir capítols de veïnatge amb la Paeria de Lleida per les localitats de Torres de Segre, Sudanell, Gebut, Carratalà, Utxesa i Adar.
Els fogatjaments dels anys 1358 i 1380 atorguen a Utxesa 5 llars, mentre que als dels anys 1491 i 1496 ja no s’hi esmenta aquest nucli. Un indici que apunta cap al seu despoblament i que és coherent amb l’absència de ceràmiques modernes a la superfície del jaciment. (JEGB)
Nucli urbà
Al voltant d’una torre rectangular d’origen probablement andalusí es bastí, ja en època feudal, un poblat emmurallat de certa complexitat i del qual s’aprecien en superfície restes de cambres rectangulars, així com sitges. Aquesta ocupació medieval es produeix sobre un indret on ja s’havia habitat en època prehistòrica i romana. Pel que fa a les ceràmiques medievals, hom n’hi troba d’andalusines (corda seca parcial, vidrada i comuna d’època taifa) i de baixmedievals.
Actualment, el que crida més l’atenció en aquest tossal és el conjunt de parets situades al vessant sud-oest del turó. Els murs, amb un gruix d’uns 60 cm, tanquen àmbits quadrangulars. Sobretot es conserva la paret posterior d’aquests habitatges, adossada al vessant, amb una alçada de poc més d’l m, i també alguns dels murs transversals. En canvi, no es conserva la paret de davant de la casa, orientada a ponent, que ha estat destruïda o bé ha patit l’erosió del terreny. Aquestes parets són fetes amb pedres de mida no gaire gran, molt poc treballades, bé que col·locades en filades i unides amb morter de calç. En aquest sector, s’endevina l’existència d’almenys tres habitatges, actualment mig excavats.
D’altra banda, sembla que, a la part baixa del costat est del tossal, es veien les restes d’una construcció de grans dimensions, que hom pensà que podien pertànyer a un edifici públic.
En la mateixa banda sud-oest del turó, prop d’on hi havia els habitatges, hi ha les restes d’una sitja, amb la boca ensorrada. Una mica més amunt, hi ha un forat, fet amb pedres ben treballades, que pot correspondre a una cisterna o a la fonamentació d’un edifici. Aquest indret és on hi devia haver la torre primerenca. Encara, uns metres més cap a l’oest, veiem, en una roca trencada, l’encaix d’una possible sepultura, que tenia una amplada de 50 cm i una llargada —parcial— de 95 cm; devia ésser, però, molt més llarga.
En aquest indret, com ja hem dit, han restat testimonis de diverses èpoques. Pel que fa a l’edat mitjana, cal assenyalar que va ésser ocupat en època andalusina i potser, fins i tot, en un moment anterior (depèn de quina sigui la data de la sepultura, que podem relacionar amb les que hi ha a la vall del Secà). Més tard, després de la conquesta comtal, hi continuà vivint una comunitat, les cases de la qual segurament corresponen a les restes d’habitatges situats al vessant del turó. (JBM-JEGB)
Bibliografia
- Panadés, Escolà, Bertran, 1983; Altisent, 1993, vol.I, doc. 559, pàg. 411.