Resultats de la cerca

Situació Capella afectada per l’embassament de Canelles, tal com era l’any 1973 Arxiu Gavín L’ermita de Sant Salvador és als afores de l’antic poble de Blancafort, actualment negat per l’embassament de Canelles, al qual s’arriba per una pista que surt del poble d’Alberola JAA-MLIC Mapa 32-13327 Situació 31TCG050495 Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies documentals d’aquesta capella que depengué de la parròquia de Santa Fe i Sant Salvador de Blancafort MLIR Església És un edifici d’estructura molt simple, d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil…

Aquesta església és situada a uns 400 m al NE del poble, dins el cementiri parroquial i fora del recinte murat de la vila de Montalban lo Castèl Es tracta de l’antiga església parroquial, que ha perdut el seu caràcter en favor de la capella del castell de Montalban, dins el poble És documentada per primera vegada l’any 1261, quan s’esmenta el capellà d’aquesta església, i de nou el 1347 “ ecclesia Sanctae Mariae de Monte Albano ” És una església d’una sola nau d’estructura gòtica, capçada a llevant per un absis pentagonal, amb una finestra central construïda amb carreus ben…

A ponent del terme de Valldellou se situa el lloc de Vilavella, entre el barranc del Molí del Pubill i el seu tributari per l’esquerra, el barranc de l’Arena Les ruïnes de l’església de Sant Pere queden molt a prop de la carretera local, al nord, i vora mateix hi ha una altra capella dedicada a la Mare de Déu El lloc Vilavella era una antiga caseria amb terme propi És possible que sigui la mateixa quadra de Vall de Lors que el rei Jaume I confirmà a Adelaida de Canal 1243 A l’edat moderna pertanyia al domini baronial dels Gurrea i Sangarrén JBP Aquesta capella és avui reduïda a un munt de…

El veïnat de Brangolí, dit anteriorment Vilangolí, és situat a la part septentrional del terme d’Enveig, a l’esquerra del riu del mateix nom El topònim del lloc alode de Villanguli , és citat en la documentació l’any 1067 Posteriorment, la villa de Vilanguli , possessió de Ramon d’Enveig, fou llegada a Ramon Ponç de Saga o als seus fills, segons s’exposa en el testament del primer, atorgat el 16 de maig de 1122 Al segle XIII, l’any 1244, hi ha notícia que Bernat d’ Ozeyr vengué a l’hospital major de Puigcerdà un mas dit de l’Església, al lloc de Vilangolí De la seva església parroquial,…

A Kíev compaginà la filologia amb estudis de piano, violoncel i composició Installat a Sant Petersburg, estudià al Conservatori amb N Sokolov, M Šteinberg i N Cerepnin 1913-18 El 1919 hi cofundà el Gran Teatre Dramàtic, i amb B Asaf’ev i d’altres s’encarregà de l’Associació de Música Contemporània A partir del 1936 impartí classes de composició i instrumentació al Conservatori de Moscou També fou secretari de la Unió de Compositors soviètics Molt interessat pel text poètic i teatral, i amic d’A Blok, Je Zam’atin i V Majakovskij, basà bona part de la seva obra en textos literaris Escriví una…

Filla del poeta Xavier Amorós i Solà i germana del també poeta Xavier Amorós , és llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana Catedràtica de llengua catalana i literatura, ha exercit la docència en l’educació secundària S’inicià amb novelles juvenils com Poppis i Isolda 1986, El misteri dels Farrioles 1987, Aquella tardor amb Leprechaun 1988, premi Vaixell de Vapor 1987, Dietari secret 1990, Jardí abandonat 1993,  D’on véns, Jan 1994, Una setmana de Pasqua 2000, Me’n torno a Kieran 2008 i El misteri de la capsa magnètica 2015 Amb Els tillers de Mostar 1996 endegà una etapa de…

Fou un dels collaboradors destacats de Martin Luther King  durant el moviment pels drets civils dels anys seixanta i participà activament en campanyes per la igualtat racial, el dret de vot i la justícia social als Estats Units Ordenat pastor baptista 1968, el 1971 fundà l’organització Operation PUSH People United to Save Humanity, orientada a promoure el desenvolupament econòmic i educatiu de la comunitat afroamericana Més endavant impulsà la Rainbow Coalition 1984, amb la voluntat d’articular una aliança política de minories racials, treballadors i sectors desfavorits Finalment, el 1996…

Estudià al seminari menor de Barcelona i treballà en diferents oficis amb una important tasca en el guionatge radiofònic 1983-90 La seva novellística, que es basteix com una alternativa al realisme, s’inicià a Laberint sense 1978, Camil i Adelf 1980, on, a la manera de Caín i Abel, contraposa la personalitat de dos germans bessons, i La prova del mirall 1981, obres que se situen en les coordenades d’una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l’experimentació La seva obra ha continuat amb Una furtiva llàgrima 1983, premi Ciutat de Palma, i Cambra de Bany 1985, premi Prudenci…

Format al taller d’escultura religiosa del seu pare, Jaume Seguranyes i Solà, passà a Llotja Barcelona i treballà amb Camps i Arnau Tractà Josep Clarà, que l’influí força Ha exposat collectivament i individualment, des del 1970, a Vic —on el 1960 li fou concedida la Medalla d’Or de la ciutat, així com un primer premi—, Sabadell, Elda, Reus, Barcelona, Lloret de Mar, Sitges, San Lorenzo de El Escorial, Tossa de Mar, Lleida, Vilafranca del Penedès, Tarragona, Saragossa, Avinyó, Salou, etc La seva obra, dedicada especialment al nu femení, és hereva del Noucentisme És autor, entre d’altres, d’un…

El seu nom prové del fet d’haver estat el valor més llarg en la notació modal, la primera de les notacions rítmiques La seva forma catalana és ’llarga' La seva figura deriva de la virga , un dels dos neumes simples d’una sola nota de la notació quadrada En la notació mensural equival a tres breves , cas en el qual es diu que la longa és perfecta, o a dues breves , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final d’una composició per a indicar el repòs, i també en les veus més greus que sostenen la sonoritat del conjunt G de Machaut fou el primer a…