Resultats de la cerca

Vida El 1894 es traslladà a Barcelona i a nou anys ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Amadeu Badia i Miguel Ramos Més tard amplià coneixements fora d’aquest centre com a alumne de Francesc Tàrrega, Vicenç Maria Gibert i Agustín Campo Oferí nombrosos concerts com a guitarrista, a Europa i al continent americà, en solitari o formant duet amb la seva dona Matilde Cuervas A partir dels anys vint inicià la investigació del passat històric de la guitarra Dugué a terme importants recerques pels arxius musicals europeus i feu les primeres transcripcions d’obres de vihuelistas del…

Vida En esclatar la guerra civil, es traslladà a París, on estudià fotografia i el batxillerat fins el 1938, que l’acabà al Liceu de Talence Bordeus El seu pare Rafael Closas i Cendra 1895 - 1956, un dels fundadors d’Acció Catalana Republicana, fou conseller sense cartera i secretari de relacions exteriors de la Generalitat 1936, fins que el 1939 marxà a França Al final del 1939, Albert i el seu germà Jordi viatjaren a Santiago de Xile Estudià a l’Escola d’Art Dramàtic, que havia fundat i dirigit Margarida Xirgu el 1941, i fou el primer galant de la companyia, que abandonà el…

Vida S’introduí en el món de la música com a cantaire de la Coral de la Capella Davídica de la Catedral de Menorca De ben jove es traslladà a Barcelona Estudià cant al Conservatori del Liceu i ingressà al cor del teatre El 1977 començà a interpretar papers importants al Liceu Inicià la seva carrera internacional l’any 1980 amb l’òpera Falstaff , amb producció de G Strehler i sota la direcció de L Maazel, al Teatro alla Scala de Milà Poc després, i al mateix teatre, interpretà el paper de Tonio en I Pagliacci , produïda per F Zeffirelli A més de l’Scala de Milà, ha pujat als…

El 1949 emigrà a Buenos Aires, on el 1957 fundà Follas Novas, editorial i distribuïdora del llibre gallec a Amèrica Establert a l’Havana del 1960 al 1992, hi creà la secció de literatura gallega a l’Institut de Literatura i Lingüística, que dirigí, i exercí també el periodisme literari El 1992 retornà a Galícia i s’establí al seu poble natal i hi creà la Fundación Xosé Neira Vilas Des de la seva primera novella, Memorias dun neno labrego 1961, el món de l’emigració i els records de la infantesa centren la seva obra narrativa, que, entre altres títols, comprèn  Xente no rodicio…

S’installà amb la seva família a Barcelona el 1898 Llicenciat a Barcelona 1917 i doctorat a Madrid 1923, fou cap de la secció de psicologia 1919 i director 1927 de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona 1919 i, amb Strauss i Moragas, fundador del Centre d’Observació Psicològica Infantil La Sageta El 1933 exercí com a professor de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i n’ocupà la primera càtedra de psiquiatria Fins el 1939 fou cap de l’Institut Psicotècnic de Barcelona 1931, director de l’Institut Frenopàtic Pere Mata de Reus 1935 i del manicomi de Sant Boi 1936-39…

Com a oficial del cos d’intendència — on arribà al grau de general de brigada — participà en la campanya de Cuba 1895-98, i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà Tornà a Barcelona i, parallelament a la seva carrera militar, es dedicà a activitats literàries i erudites Juntament amb Moliné i Brasés i Ignasi de Janer publicà un Recull de textes catalans antichs 1906-12 Edità nombrosos texts medievals, principalment de caràcter científic — com Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí 1933, Llibre de les medicines particulars d’Ibn Wāfid 1943, Llibre de totes maneres de confits 1946,…

Fill del també director Erich Kleiber  Estudià música a Buenos Aires, on la seva família s’havia refugiat el 1935 per enfrontament al règim nazi Quan tornaren a Europa, continuà estudiant música, però alternà la seva formació musical amb estudis de química a Zúric El 1953 debutà com a director d’òpera al Theater am Gärtnerplatz de Múnic Posteriorment es presentà a les òperes de Düsseldorf i Duisburg 1958-64, Zúric 1964-66, Stuttgart 1966-68 i Múnic 1968 Entre 1974 i 1976 dirigí a Bayreuth i al Teatro alla Scala de Milà, i del 1968 al 1978 fou director invitat de la Staatsoper de Múnic…

Tenor líric, de grans facultats i especialitzat en el repertori italià De veu brillant i amb un timbre esmaltat, és considerat un dels principals tenors operístics Heretà la sensibilitat pel cant a través de la seva família De nen, fou petit cantor a l’escolania de Santa Maria del Mar i posteriorment inicià estudis de cant amb Jaume Francisco Puig Tot i haver interpretat només alguns papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Cant de l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera Poc després, i gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona,…

Perit electricista, fou professor a l’Escola Industrial de Vilanova Ingressà a la joventut del Centre Democràtic Federalista, fins a l’adveniment de la Segona República Aquesta entitat s’adherí, el 1930, a la Conferència d’Esquerres Catalanes, que més tard esdevingué Esquerra Republicana de Catalunya, en la qual milità Formà part de les comissions parlamentàries de pressuposts, treball, finances, cultura, economia, diputació permanent, governació i llei municipal A la Generalitat, cridat pel president Macià, ocupà la conselleria de governació del 4 d’octubre de 1933 al 3 de gener de 1934 i…

Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions  El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut…