Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Polinyà, d’una extensió de 8,79 km 2 , és situat a la dreta de la riera de Caldes En plena Depressió Prelitoral, el municipi confronta a migdia amb el terme de Santa Perpètua, a ponent amb el de Sabadell, al N amb el de Sentmenat i a llevant amb el de Palau-solità i Plegamans El municipi és travessat per rieres de cabal escàs, que pertanyen a la conca hidrogràfica del Besòs, ja sigui directament, ja sigui a través de la riera de Caldes El terme comprèn el poble de Polinyà, cap de municipi, la urbanització Serramaurina i diversos masos com Can Marata Pel que…

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès N, Granollers extrem NW, Montornès del Vallès W, Vallromanes S, i els de Vilassar de Dalt SE i Òrrius NE, ambdós pertanyents a la comarca del Maresme La Serralada Prelitoral ocupa tota la franja de llevant i encara avui representa una extensa superfície forestal malgrat la progressiva degradació Al N, el límit amb la Roca del Vallès segueix la línia que marca el torrent de Can Congostell o de Valldarió al NE amb Òrrius per la serralada de Séllecs, a través del coll de Sant Pere, el Turó Rodó i el turó dels Encantats la franja…

És situada al sector N de la plana llombarda, gairebé a mig camí entre els Prealps i el riu Po, en un encreuament de rutes transalpines Simplon, Sant Gotard, la Maloia que la comuniquen amb l’Europa industrialitzada i amb les que enllacen amb la Mediterrània per Gènova, a través de l’Apení lígur Milà presenta una forta expansió demogràfica, parallela a la creixent industrialització i deguda sobretot a una forta immigració de la resta d’Itàlia de 242000 h el 1851 passà a 599000 el 1911, a 1275000 el 1951 i gairebé a 1,8 milions el 1970 El nucli urbà tradicional és de planta radioconcèntrica,…

Situació i presentació El terme municipal de la Floresta, de dimensions molt reduïdes, 5,44 km 2 , forma una franja allargada de N a S a la zona de contacte de la plataforma garriguenca amb el Pla d’Urgell, entre el terme de les Borges Blanques a ponent i el d’Arbeca a llevant també limita, en un petit sector del SE i el S, amb les poblacions dels Omellons i Vinaixa El poble de la Floresta és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu del municipi és molt homogeni, i les alçades màximes es localitzen al sector meridional Montros, 494 m i decreixen lleugerament en direcció N tossal…

Situació i presentació El terme municipal de Juncosa, de 76,36 km 2 , es troba a l’extrem meridional de la comarca, en contacte ja amb el Priorat El municipi canvià el seu nom pel de Juncosa de les Garrigues el 1937 Limita amb els termes garriguencs de Bellaguarda SW, la Granadella i els Torms W, el Soleràs NW, l’Albagés N, Cervià de les Garrigues NE, la Pobla de Cérvoles E, i amb els d’Ulldemolins SE i Margalef SW, que ja pertanyen al Priorat L’únic nucli de població del municipi és el poble de Juncosa, però també cal esmentar els despoblats de la Sisquella i de Vall-de-reig Morfològicament…

Situació i presentació És envoltat pels municipis de Duesaigües SW i W, Riudecanyes S, Botarell SE i E, les Borges del Camp de forma puntual, a l’E i Alforja N El terme és situat en terreny muntanyós al peu de Puig Cerver 831 m, de Puig Marí 660 m, prop del límit del Camp amb el Priorat, i del puig de Vilavella 527 m, ocupant les altes valls de les rieres de les Voltes i de les Irles L’altitud del terme oscilla entre els 200 i els 800 m El terme comprèn, a més de la vila de Riudecols, cap de municipi, els llogarets de les Voltes i les Irles, i les urbanitzacions Riuclub i les Costes Sembla…

La capital és Nuuk ant Godthåb 12657 h 1991 Depèn administrativament de Dinamarca A l’W és separada dels territoris àrtics americans pels estrets de Davis i Baffin i limita a l’E i al N amb la mar de Groenlàndia i l’Atlàntic nord, respectivament Té forma allargassada i s’estén, en sentit de la latitud, del cap Morris Jesup 80°4´, al N, al cap Farvel 59°45´, al S Des del punt de vista estructural forma part estricta de l’escut laurentià És constituïda bàsicament per materials metamòrfics també hi ha intrusions de roques efusives Una depressió tectònica…

Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…

Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l’ anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…