Resultats de la cerca

S’inicià el 1965 i jugà durant quaranta anys Conegut amb el nom de Quiquín Competí amb el Club de Polo Sant Antoni de Viladrau, on formà equip amb els germans Ayesa, i amb el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Assolí vuit Campionats de Catalunya i tres d’Espanya Guanyà sis edicions del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona i sis més del Barcelona Polo Clàssic les tres primeres sota la denominació de Torneig d’Hivern, competicions organitzades pel RCPB entre el 1970 i el 2000 Formà part d’un equip català que disputà diversos torneigs internacionals a l’Argentina 1988-96 Presideix la…

A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 no acceptà de formar coalició amb el nou partit Esquerra Republicana de Catalunya i fou derrotat Proclamada la República, el 14 d’abril, un representant del partit, Manuel Carrasco i Formiguera , formà part del govern provisional de Catalunya Un altre dirigent del partit, Lluís Nicolau i d’Olwer , formà part com a ministre d’economia del govern provisional de la República Espanyola El partit participà activament en l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut de Catalunya Tingué representants a les corts de la República i al parlament…

Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad , adquirit per elements…

Nacionalista català actiu --milità a Estat Català--, fou amic i collaborador del cap de govern i president del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas i Maristany 1890 – 1942, del periodista i escriptor Eugeni Xammar, i d’altres personalitats Participà en la guerra civil i, més tard, fou dirigent d’un grup català d’espionatge militar a favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa fou internat en un camp de concentració nazi Fou collaborador polític i econòmic de Josep Tarradellas, però un cop aquest al poder hi discrepà El 1999 deixà la militància a Estat…

Fundat el 1856, reuní les classes més benestants de Barcelona promovent activitats culturals i esportives El seu primer president fou Jaume Pla, en aquella època màxim dirigent del Cercle del Liceu Durant els primers anys es dedicà exclusivament a l’hípica, tot i que posteriorment amplià la seva secció esportiva a especialitats com el golf i la gimnàstica També organitzà activitats per als seus associats, com campionats de golf, torneigs de dominó, mus i bridge, tertúlies culturals, conferències i seminaris També organitzà altres activitats lúdiques com concerts o viatges Un dels…

Membre fundador de l’Agrupació Esportiva Centelles 1979, jugà al primer equip fins el 1995 Guanyà tres Copes de la Generalitat 1988, 1989, 1990 i fou campió de primera divisió 1992 També fou entrenador, dirigent i president del club fins ben entrada la dècada de 2000 La temporada 2001-02 debutà com a segon entrenador del FS Martorell a la divisió d’honor A mitjan temporada 2004-05 assumí el càrrec de primer entrenador i la temporada següent, amb l’equip com a semifinalista al play-off pel títol de Lliga i a la Copa del Rei, fou escollit millor entrenador de l’any La temporada…

Sota el lema “Religión, Patria y Monarquía”, el PNE defensà la monarquia, la unitat d’Espanya, la religió catòlica, la sobirania nacional, el manteniment rigorós de l’ordre social i l’atribució defacultats extraordinàries al poder executiu per tal de suspendre la vigència dela Constitució i del Parlament El PNE i la seva milícia, els Legionarios de España, foren a Catalunya un grup de xoc espanyolista, que protagonitzà diversos aldarulls antirepublicans, patí suspensions i finalment participà en l’alçament del 19 de juliol de 1936 Durant els anys 1933-1934 actuà mitjançant una…

Les protestes contra el president, Faure Gnassingbé, van ser freqüents a partir del 19 d’agost, data de la primera manifestació, sense que al final d’any el Govern i l’oposició, encapçalada per Jean-Pierre Fabre, de l’Aliança Nacional pel Canvi ANC, haguessin avançat en les negociacions Els manifestants van demanar la dimissió de Gnassingbé, que va arribar a la presidència el 2005 després de la mort del seu pare, el general Gnassingbé Eyadéma, el qual es va mantenir 38 anys en el poder Preocupats per la inestabilitat del petit país, els presidents de Ghana, Nana Akufo-Addo, i de…

Les relacions entre el president Alpha Condé, elegit al novembre del 2010, i l’oposició van ser tan tenses que van amenaçar l’estabilitat del país durant mesos i van comprometre la recuperació econòmica Condé va acusar el principal dirigent opositor, Cellou Dalein Diallo, de la Unió de Forces Democràtiques de Guinea UFDG, d’estar darrere de l’assalt perpetrat per un escamot militar contra la residència presidencial a Conakry, el 19 de juliol Després de tres dies de combats, els militars fidels a Condé van posar fi a la revolta El president també va responsabilitzar Diallo d’haver…

El dirigent opositor Patrice E Trovoada va ser designat primer ministre pel president Fradique de Menezes en obtenir la seva formació, l’Acció Democràtica Independent ADI, la majoria en les eleccions celebrades l’1 d’agost L’ADI va aconseguir 26 escons dels 55 en joc mentre que el Moviment d’Alliberament de São Tome i Príncipe MLSTP, 21 El Partit de Convergència Democràtica PCD, aliat de l’MLSTP, en va obtenir tan sols 7 P E Trovoada, que ja havia estat primer ministre el 2008, va substituir en el càrrec Rafael Branco, el líder de l’MLTSP En la seva primera intervenció pública,…