Resultats de la cerca

Format al collegi dels Maristes de Sants de Barcelona, destacà com a golejador i fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona Com a sènior, jugà a la UE Horta 1982-83, el Cerdanyola HC 1983-86, el CE Noia 1986-89, el CH Liceo 1989-93 i el CP Vilafranca 1993-98, equip amb el qual es retirà En el seu palmarès figuren dues Copes d’Europa 1989, 1992, dues Recopes d’Europa 1988, 1990, una Copa Intercontinental 1989, quatre Lligues 1988, 1990, 1991, 1993, dues Copes del Rei 1989, 1991 i tres Supercopes d’Europa 1989, 1991, 1993 Entre el 1986 i el 1993 jugà 77 partits amb la selecció espanyola absoluta…

El 1976 fitxà per l’Universitari abans de fer el salt a l’Handbol Granollers, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor El 1979 fou traspassat al Futbol Club Barcelona El seu palmarès en l’equip blaugrana inclou una Copa d’Europa 1991, quatre Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, 1994, vuit Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-92 i set Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990, 1993, 1994 Amb divuit anys fou el jugador més jove de la selecció espanyola, amb la qual guanyà el mundial B disputat a Barcelona Competí als Jocs Olímpics de Moscou 1984, Los Angeles 1984 i Seül 1988 Fou 231 vegades…

Ingressà al Futbol Club Barcelona 1942-55 procedent del Club Futbol Mollet, on havia jugat dues temporades Fou titular fins que tingué una lesió al novembre del 1949 i Ramallets el substituí Durant la penúltima temporada al Barça 1953-54 tornà a ser titular Jugà 268 partits Guanyà cinc Lligues 1945, 1948, 1949, 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1951, 1952, 1953, dues Copes Llatines 1949, 1952, una Copa d’Or 1945 i tres Copes Eva Duarte 1948, 1952, 1953 La temporada 1947-48 fou el porter menys golejat de la Lliga L’edició del 1955-56 passà al Centre d’Esports Sabadell, on es retirà El 5…

Organitzada pels grans magatzems El Corte Inglés i l’ajuntament de Barcelona, recorre una distància aproximada de 10,766 km, amb sortida i arribada propera a la plaça de Catalunya, passant per l’interior de l’Estadi Olímpic Lluís Companys Arribà al cim de participació amb 109457 corredors l’edició del 1994, que situà la cursa en primer lloc pel nombre de participants de tot el món, amb una mitjana d’entre 50000 i 70000 inscrits Mohamed Benhmbarka, amb sis victòries 2008-11, 2013, 2015, té el rècord de triomfs en categoria masculina i Núria Pastor, amb cinc 1991-95, en categoria femenina El…

Organitzada per l’Esport Ciclista Barcelona, nasqué de la suma de diverses curses d’un dia com els trofeus Alberto Assalit, Jaumandreu, Masferrer i Nicolau Casaus i el Gran Premi Drink La primera edició passà per Andorra, Figueres, Barcelona, Lleida i Sant Sadurní d’Anoia i rebé el nom de Challenge Drink En la primera i segona edició, el guanyador fou José Pérez Francés També la guanyaren dues vegades Eddy Merckx 1975, 1976, Luis Ocaña i Alex Zulle El 1968 passà de disputar-se de puntuació a temps El primer guanyador internacional fou l’italià Mario Zilioli el 1970 Altres…

Es formà a les escoles d’Arts Aplicades i Massana de Barcelona El 1970 emprengué una tasca de renovació i de recerca dins el gènere del tapís, basada en la investigació dels nusos i les robes antics, així com en les possibilitats de l’obra tridimensional El macramé és la base de les seves tapisseries de gran i de petit format La seva obra comprèn estendards, indumentàries, grans cilindres i peces transformables, amb cordes de sisal com a suport Fou una de les tapisseres catalanes amb més projecció internacional, ja que exposà arreu d’Europa i als EUA Obtingué nombrosos guardons medalla d’…

Anys després de perdre les dues cames en un incendi començà una carrera plena d’èxits a l’esport paralímpic Ha practicat diversos esports i disciplines Començà a competir el 1986 en disciplines d’atletisme, com ara llançament de javelina, de disc i de pes Després, el 1992, començà a competir en proves de natació, per posteriorment tornar a l’atletisme, en proves de velocitat, i al ciclisme adaptat Ha participat en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 En el seu palmarès cal destacar catorze medalles d’or en Campionats d’Espanya de diverses modalitats d’atletisme i…

Fill de Lluís Serrahima i Camín Estudià amb Antoni Urpí i al Cercle Artístic de Sant Lluc La seva primera exposició fou a la Sala Parés el 1930, on obtingué un gran èxit amb peces de formes geomètriques i simples, allunyades del gust neobarroc i decorativista del moment, formes que continuà en la seva trajectòria artística Conreà especialment l’argenteria religiosa féu diferents custòdies, com una per al XXXV Congrés Eucarístic, la de les Llars Mundet i d’altres, nombrosos calzes, etc Collaborà en la realització del tron de la Mare de Déu de Montserrat Obtingué diferents premis,…

Obtingué el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona el 1979 Destacà inicialment pel disseny d’interiors, com el de la cocteleria Bijou 1983 o el de la Joieria Berao a Barcelona, pel qual aconseguí el premi FAD d’Interiorisme el 1984 També dissenyà mobiliari urbà, i guanyà els concursos pels prototipus de quiosc de flors de les rambles 1989 i de columna anunciadora a Barcelona 1991 Aviat començà a projectar residències unifamiliars com la Casa Nassia, també a la capital catalana 1987-88, amb la qual guanyà el premi FAD d’Arquitectura el 1989 Tot i que s’especialitzà en…

Marcat per un germà amb una minusvalidesa intellectual, començà de molt jove l’activitat de voluntariat al servei d’aquest collectiu com a monitor El 1980 fou nomenat director de la cooperativa Taller Escola Barcelona, que posteriorment portà a la creació del Grup TEB 2000 Aquesta organització, formada per vuit cooperatives, cerca la inclusió en la societat de persones amb alguna discapacitat a través d’un entorn favorable que faciliti els diversos requeriments per a una vida tan autònoma com sigui possible en els diferents àmbits, com ara els del treball, l’habitatge o l’esport…